La passió per la natura, l’entorn i la gestió del paisatge el va fer aterrar a La Fageda. En Lluís Bosch va començar a treballar en el nostre projecte el febrer de 2013. Com diu ell, abans, “va fer una mica de tot”, ja que va estudiar un cicle formatiu d’electricitat, va treballar en escorxadors, va cursar un altre formatiu de grau superior de medi natural a l’Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners i va exercir com a jardiner, durant una temporada.
L’aire lliure és el seu hàbitat natural. Els caps de setmana agafa la furgoneta i volta muntanyes de la zona del Pirineu o altres indrets. I durant la setmana, treballa a la nostra granja, ubicada a Santa Pau. Ara viu a Olot, però el seu cor està a Sant Esteve d’en Bas, on va créixer.
Avui, l’entrevistem i coneixem amb més detall com és treballar a la granja d’un projecte social com el nostre.
Un dia, mentre feia el cafè en un bar de la Garrotxa, em vaig trobar a l’Albert Curós, l’actual cap de granja de La Fageda. Ens coneixíem de feia temps i just en aquell moment, ell havia entrat a treballar al projecte, i em va comentar que estaven buscant gent perquè s’encarregués del bestiar. Vaig fer l’entrevista i vaig entrar. Jo no venia ni del món de la pagesia, ni del món social, però ho vaig provar, vaig anar fent i mira, ja fa 10 anys que soc aquí!
Abans de començar a treballar a La Fageda, ja coneixia el projecte, i em generava molta curiositat. Un dels punts forts és la zona, ja que venir a treballar en mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un privilegi. Entrar en el bosc de la Fageda d’en Jordà, és una passada. Un altre punt que m’entusiasmava de La Fageda era el fet que és un projecte creat per donar feina a col·lectius vulnerables. Això és un plus: a part de guanyar-te la vida, també ajudes a les persones.
Els boscos i la gestió del territori sempre m’havia agradat. El que més em va apassionar van ser les pràctiques que vaig fer del cicle formatiu de l’EAF Santa Coloma de Farners. Vaig estar treballant en una brigada que feien manteniment per la zona de Vall Ter, Ripollès i Pirineu. Fèiem manteniment de camins, canviàvem l’enfilat, netejàvem boscos, posàvem abeuradors per les vaques… Eren feines molt variades i et permetien estar al Pirineu. Em va fer pena deixar-ho, però vaig trobar una altra feina, la de La Fageda, on també podia treballar a l’aire lliure.
Va ser arran de l’oferta de feina de La Fageda, que em vaig començar a interessar més per aquest món. Sempre m’han agradat els animals, i també havia viscut en alguna casa de pagès, on teníem gallines. El fet que l’Albert treballés aquí i que ens coneguéssim d’abans, també m’ha ajudat molt. Té la capacitat d’encomanar-te la seva passió per la feina. A mesura que vas treballant i les coses van sortint bé, la feina et va agradant encara més.
De bon matí, el que faig és revisar que tot estigui bé a la granja. S’han de controlar que totes les màquines i tasques automatitzades funcionin correctament. Després, vaig a veure les vaques productores. Poden entrar soles a la munyidora robotitzada que tenim a La Fageda, però sempre n’hi ha algunes que els hi costa més. Així doncs, el que faig és anar a buscar les que fa més temps que no es munyen, perquè tenen el braguer ple de llet i poden agafar infeccions o tenir malestar.
També, preparo l’alimentació de les vaques i les vedelles, reviso les que necessiten algun tractament, trec mostres pel laboratori, canvio els tancs de la munyida… A més a més, organitzo l’equip de professionals i coordino les possibles baixes que hi poden haver. Quan l’Albert no hi és, passo jo a fer les seves funcions d’encarregat, com ara: controls reproductius, assistència a reunions internes de coordinació…
Tenim tres torns: matí, tarda i cap de setmana. Anem alternant, cada setmana fem un horari diferent. Com que no tinc fills, per mi no és gens complicat fer aquest horari, i em puc organitzar bé. A més a més, amb l’equip també podem fer canvis de torns, si veiem que algun dia no podem treballar.
Des que van fer la granja nova i ens van posar el robot de munyida, les vaques tenen més espai, punts d’aigua, rascadors, llocs per anar a menjar, una millor climatització amb ventiladors i dutxes per tal que es puguin refrescar els dies de més calor, manteniment de la temperatura de l’aigua que beuen… Estan més tranquil·les, sens dubte, ha estat un abans i un després. Comptem amb la certificació Welfair™ de benestar animal i el 2022, la nostra granja es va classificar en desena posició al certamen ‘Desafío Frisona 2022’ en la categoria de millor munyida robotitzada.
Pel que fa al maneig, les vaques que estan embarassades surten cada dia a pasturar. Les vaques també fan torns! Les que estan a punt de parir, surten al matí, i després, baixen les altres. Totes tenen el seu espai de pastura i van rotant de tros progressivament, amb l’objectiu de deixar descansar el sòl.
Les vaques són molt dòcils. Han nascut aquí i ja coneixen l’entorn, hi estan acostumades i tenen força contacte humà, gràcies a les visites que oferim.
Els ramaders hem d’actuar tranquil·lament amb el bestiar, perquè les vaques són capaces de sentir els nostres nervis i estrès, ho noten tot, i també s’atabalen. De fet, a les vaques se’ls posa música clàssica per fomentar la seva relaxació.
Quant a alimentació, comprem pinso i bagàs a proveïdors, i nosaltres ens plantem el blat de moro i l’ordi. En principi el tenim per tot l’any, només en comprem una petita part.
Al principi, ho vaig trobar complicat, però després en vas aprenent. S’ha de tenir empatia i paciència, i conèixer-los en profunditat. Com més aprofundeixes, més els pots ajudar, per això, és molt important que nosaltres anem en coordinació amb l’equip de psicòlegs de La Fageda. D’aquesta manera, podem conèixer els problemes que pot tenir aquesta persona, el rerefons, la seva història… Aquesta informació és essencial per saber com reaccionar, conèixer les limitacions de cadascun i també, els seus punts forts. És molt gratificant veure com algunes persones del Centre Especial de Treball (CET), passen a treballar a l’empresa ordinària i els va bé.
Els treballadors del CET ja saben cada matí què han de fer, perquè són tasques que s’han de fer cada dia. Com per exemple, canvien la palla de les vaques productores, i hi afegeixen una pols que asseca i desinfecta. També, fan tasques de neteja, donen llet als vedells o els calostres als que acaben de néixer.
És important mantenir activa la seva motivació. Per exemple, el fet que mostrin ganes i que vegin que aconsegueixen fer una feina més complexa que abans no podien, els suposa una dosi d’autoestima molt gran, i és aquí on els hem d’encoratjar.
I tant, moltes. El que ens passa molt sovint als que venim a les 5 del matí, és que a causa de la pluja -i, fins i tot neu, alguna vegada-, ens podem trobar algun arbre al mig del camí que dona accés a La Fageda. Toca baixar del cotxe, anar a buscar a peu la maquinària que tenim i encarregar-nos de treure els troncs. No fa gaire ens va passar, i ni amb el tractor el podíem treure! Vam estar-hi 1 hora!
Un altre moment important va ser el canvi de granja. Ens va fer molta il·lusió, perquè a més a més, vam poder fer algunes tasques de l’obra i això ens va permetre fer-nos-ho molt nostre.
Tot i ser una empresa molt gran, hi ha molt bon caliu i tots ens coneixem entre tots. Sempre m’he sentit molt valorat a La Fageda.
Pel que fa al més complex, crec que és el fet de poder compaginar la feina a la granja amb el treball amb suport. De vegades pot ser tens un mal dia, o ha passat alguna cosa a la granja que et fa estar més nerviós, i has d’intentar mantenir la calma.
A qualsevol lloc, però especialment, a jardineria! Tot i que també em faria gràcia provar el Servei d’Atenció al Visitant, la fàbrica de làctics, el Servei de Teràpia Ocupacional… Crec que per adaptar-me als llocs de treball… Soc un tot terreny!
M’encanta la muntanya, tinc una furgoneta i molts caps de setmana els passo allà. Abans quan vivia a Sant Esteve d’en Bas, anava a nedar cada dia a la piscina de Torelló, però ara només hi vaig de tant en tant a l’estiu. També m’agrada escoltar música i mirar sèries.
Encara m’agrada el heavy metal, el que ja no tinc és el cabell! Ha, ha! Eren els anys 90, bona música, concerts, festivals… No ens en perdíem ni un!
N’hi ha molts, però el que m’agrada molt és barrejar el grec ensucrat amb el iogurt de llimona. I la crema de xocolata, que per mi és l’estrella, i més encara, si l’escalfes una mica i la tires sobre el gelat de vainilla amb nous de macadàmia.
Està molt malament el sector, i mira que és essencial aquest món. Necessitem els pagesos per poder menjar, però hi ha gent que encara no ho veu.
Si els pròxims 10 anys, passen igual de ràpid que aquests últims, segur que sí! La vida dona moltes voltes i no ho saps mai, però sí que m’agradaria jubilar-me aquí.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
