Garrotxí de Les Preses, el nostre protagonista d’avui té les idees molt clares. De fet, ja les hi tenia de petit. Amb només 9 anys ja ajudava en una granja de la comarca i, encara en edat escolar, visualitzava així el seu futur: ‘Vull ser pagès’. Això ho va respondre a la seva professora el dia que aquesta va demanar als seus alumnes què volien ser de grans. Recorda molt bé aquell moment, com els companys de classe es van posar a riure, sorpresos, en escoltar aquella resposta. Van passar els anys i aquell desig va prendre forma: estudis d’agrària, formació professional i primers anys d’experiència en una granja. Avui, als seus 47 anys, casat i amb una filla de 7 anys, manté l’aposta pel sector agrari. Segueix amb la mateixa il·lusió que al començament, però hi ha una cosa que ha canviat, amb un grapat d’anys d’experiència a l’esquena, ara és un gran professional del sector. Només cal escoltar-lo per entendre que treballa en allò que li agrada. Avui parlem amb Albert Curós Hurtado, nou responsable de la granja de La Fageda.
Albert, bon dia. Aquesta afició pel món de la pagesia que ja de petit manifestaves, et ve per tradició familiar? En quin moment et neix?
No, a la família no es dedicaven a aquest ofici. Però a mi em va començar a agradar a 9 anys, quan anava a jugar a una granja amb porcs, gallines, altres animals i també un hort. Jugava però també ajudava al granger a fer algunes petites feines. M’ho passava molt bé i hi anava cada dia. Després, de més gran, hi vaig començar a treballar unes hores els caps de setmana. A canvi, m’enduia cap a casa patates, un o dos litres de llet, ous i, de tant en tant, un pollastre. A casa érem cinc germans, així que aquests productes eren molt benvinguts. Descoberta aquesta afició vaig estudiar agrària a Olot, per anar-me professionalitzant.
Així ho has tingut molt clar des de petit.
Sí. A l’escola ja li vaig dir a la professora que volia ser pagès un dia que ens va demanar pel nostre futur. La resta de companys van riure perquè em sembla que vaig ser l’únic. I quan em va tocar anar al servei militar, el 1988, recordo que van demanar un voluntari per anar a granja. De 3.000 que érem, només jo vaig oferir-me. Vaig poder cuidar els cavalls de la base militar i així em vaig estalviar fer gran part de la formació militar. Vaig tenir molta més llibertat que la resta dels que érem allà.
Hi ha un moment en què, dins el món de l’agrària, decideixes acotar i centrar-te amb la ramaderia.
L’experiència ha estat la que m’ha decantat cap al món de les vaques. Vaig començar treballant al Mas La Mata com a agricultor i granger, amb vaques de muntanya. Després vaig estar en una granja de vedells al Sallent, i també en una explotació de Sant Esteve d’en Bas, el Mas La Carrera. Feia diferents feines, però tot es va anar decantant cap al sector ramader.
T’havies plantejat mai treballar a la granja de La Fageda? En quin moment i com es produeix la teva entrada?
La veritat és que no m’ho havia plantejat mai. El meu primer contacte amb La Fageda va tenir lloc ja fa anys, quan treballava per un pagès que conreava els camps de cereals d’aquí. Va ser un contacte indirecte amb el projecte. Més endavant, quan estava treballant en una altra granja, a finals del 2012, se’m va oferir la possibilitat d’entrar a formar part de La Fageda. Després de valorar la situació, vaig decidir no deixar escapar aquest tren i a principis del 2013 ja formava part de l’equip. Estic content d’haver-ho fet. Ara ja porto gairebé 5 anys treballant aquí.
Explica’ns una mica el teu dia a dia a la granja. Quines són les teves tasques des que arribes al teu lloc de feina fins que s’acaba la jornada?
Quan arribo faig una ronda general per la granja per mirar com està tot i com estan els animals també. Coordino les tasques que tenim amb la resta de l’equip i miro si cal resoldre alguna cosa. Després m’encarrego de l’alimentació general de les vaques, primer de les productores i després de les seques i les de pre part. Dos cops a la setmana també vinc molt aviat al matí i preparo i deixo a punt els cubicles, els llits de totes les vaques. Després esmorzo i faig feines més de despatx i d’organització.
És una feina amb uns horaris a vegades complicats. És difícil encaixar-ho amb la vida familiar?
Ara sóc el responsable de la granja i m’estic adaptant a aquesta nova tasca. Per tant he d’invertir-hi moltes hores fins que ho tingui tot sota control. Ara mateix és difícil combinar la vida laboral amb la familiar però quan hagi passat un temps, tot tornarà a la normalitat, i podré dedicar més hores a la família. He de dir que la meva dona m’ho ha posat molt fàcil perquè sempre m’ha recolzat. Entén la situació i entre tots mirem d’adaptar-nos als diferents horaris laborals que tenim. La meva filla també està ben contenta que el seu pare treballi de granger. A la nit, abans d’anar a dormir, li explico un conte sobre les vaques de La Fageda. Me l’invento a partir de situacions reals que he viscut a la granja aquell dia. Li encanta. I també vol venir a veure les vaques de tant en tant.
Creus que també voldrà ser grangera de gran?
Em sembla que no… Perquè li agraden molt la granja i les vaques, però a les tardes a casa juga a fer de professora. Prepara una mena d’aula i fa veure que està plena d’alumnes. I amb una pissarra els hi fa classe. Els hi explica la lliçó i s’hi passa cada dia unes hores.
Tornant a la granja, quina és la tasca que més t’agrada realitzar? Quin és el millor moment de la jornada?
Tots en general, m’agrada la meva feina.
Tu que coneixes les vaques de La Fageda millor que ningú. Què és el que més et sorprèn i et crida l’atenció d’aquest animal?
La vaca lletera és un animal que he conegut a fons aquí a La Fageda, abans treballava més amb animals de bosc o de muntanya. I he descobert que m’agraden molt. Una cosa que em sorprèn d’elles, per exemple, és el seu sentit de l’olfacte. Són capaces d’emmagatzemar i reconèixer 120 olors diferents. O sigui, són capaces de reconèixer a 120 persones diferents a través de les seves olors. A més són uns animals molt dòcils, molt tranquils, sempre que no els empipis. Si ets noble amb elles i les tractes bé, mai hi tindràs problemes. Jo fa molts anys que treballo amb vaques i puc dir que mai he tingut cap problema amb cap.
L’ofici de granger no està de moda entre els joves. Què creus que separa a les noves generacions del món agrari?
És una feina que t’ha d’agradar molt. Necessita molta dedicació, moltes hores, i uns horaris també de cap de setmana i de començar molt aviat al matí, i els salaris també són més baixos que en altres sectors. Pot ser molt més fàcil treballar en una empresa vuit hores seguides, per exemple. Tot i això, a la granja de La Fageda fem rotació d’horaris, hi ha persones que fan torn de matí i d’altres, torn de tarda. Això ajuda al fet que més gent vulgui venir a treballar-hi, ja que a la majoria d’explotacions ramaderes els treballadors han de cuidar els animals matí i tarda. I pot ser més dur.
Què t’ha aportat i t’aporta la Fageda a la teva vida?
Una de les coses que més m’aporta és el fet de treballar amb persones amb una capacitat diferent. Tot i que a vegades hi pot haver moments de més dificultat, poder coordinar l’equip de granja amb professionals i usuaris m’aporta moltes satisfaccions. És una cosa molt agradable i em sento molt realitzat al final del dia. I també aprenc molt cada dia, m’enriqueix molt estar aquí. Tot i tenir bon caràcter, penso que La Fageda m’ha ajudat a millorar-lo.
