Més de tres dècades a La Fageda donen per moltes històries, aventures i moments. En Gerard Pujol, educador del Servei de Teràpia Ocupacional (STO), les guarda totes a la seva motxilla. Va entrar a formar part del nostre projecte el 1991. Amant de les plantes, la natura, l’escriptura i la pintura, està fermament compromès amb el nostre projecte social i ens confessa que les persones són el principal puntal de La Fageda.
Aquí, ha après moltíssim, ens diu. Principalment, sobre el valor i l’impacte que té una feina amb sentit per a les persones i també, sobre les malalties mentals i les persones en situació de vulnerabilitat. Avui en aquesta entrevista us convidem a conèixer un professional excel·lent i una gran persona, que va formar part del viver forestal, quan a La Fageda encara no fèiem l’autèntic iogurt de granja, i actualment, treballa al STO, desenvolupant tasques de jardineria.
Un amic feia d’educador a Fontanella, una de les llars de La Fageda, que actualment és un pis amb suport. Em va dir que acabaven d’obrir un viver de planta forestal i buscaven un educador. Vaig portar el currículum, al cap d’uns dies vaig fer l’entrevista i de seguida em van dir que ja podia començar. En aquella època, érem 3 persones treballant-hi: l’Enrique Núñez, com a encarregat, i la Teia Ferrarons i jo, com a educadors.
Érem 4 gats! De tots els edificis que hi ha ara a La Fageda només existia el mas i la cabanya, l’actual despatx d’en Cristóbal Colón, president de La Fageda. També hi havia una petita granja amb poques vaques. Els del viver treballàvem en una antiga nau de porcs, situada on ara hi ha la fàbrica de làctics. En aquella època el viver era l’activitat principal de La Fageda. Veníem plantes a tota Espanya i vam arribar a ser el viver més gran de planta forestal del país.
Quan el viver anava de baixada, la secció de jardineria va començar a ser més gran; això significava més brigades i més feina. Em van proposar si m’interessava i no m’ho vaig pensar. Vaig estar-hi 10 anys, fins que un dia em va trucar la Carme Jordà, cofundadora de La Fageda, i em va dir que buscaven un educador pel STO que creés una brigada de jardiners per portar el manteniment de la finca de Mas Els Casals. I m’hi vaig llençar! Sabia que formaríem un bon equip amb els altres educadors i així ho certifico 5 anys després. Des del 2012 fins al 2020, també vaig organitzar sortides mensuals de lleure per a gent del Centre Especial de Treball amb l’Elisabet Fargas.
El STO. Sempre he tingut molt clar que tenir cura de les plantes és el mitjà, no la finalitat. El nostre objectiu final són les persones: el seu desenvolupament personal, potenciar les seves habilitats i millorar la seva autoestima, donar-los eines per a la seva autonomia.
La tasca principal és la de jardineria. Treballem coordinadament amb en Lluís Argemí, un gran professional jardiner, coneixedor de la finca i de les seves necessitats. També portem el manteniment de les plantes de la llar El Caliu. Un cop per setmana, fem neteja interior i exterior de tres dels vehicles de la casa.
És molt important conèixer les persones: els seus punts forts i els no tan forts. Ser empàtic i proper, tractar-les a totes per igual. No hi ha dos persones iguals, ni dos dies iguals. També és essencial veure quin recorregut laboral pot tenir cada persona: els hem de poder oferir allò que millor s’adapti a cada una.
Tant l’horta com la jardineria tenen un paper destacat en el nostre dia a dia. Ambdues activitats són molt diferents entre si, però tenen un objectiu comú: cuidem les plantes, les afavorim i ens cuidem també a nosaltres. Sense la natura que ens envolta, ens hauríem de “reinventar”. A les brigades de jardineria ocupem unes 12-14 persones diàriament, no m’imagino fent aquesta feina en un polígon industrial.
El tracte amb les persones, sens dubte. També, saber que no hi ha dos dies iguals, el bon rotllo que tenim amb l’equip d’educadors i l’entorn on treballem, que sovint ens n’oblidem, però que és meravellós.
Recordo al principi, quan estava al viver, ens van advertir que glaçaria i l’Enrique ens va demanar a la Teia i a mi, que desmuntéssim els aspersors i els guardéssim a dins la nau del viver perquè no es fessin malbé. No només vam fer això, sinó que també vam treure tots els tubs de reg i els vam guardar. Quina feinada vam tenir! L’endemà quan l’Enrique ho va veure no s’ho podia creure! Els tubs no calia treure’ls i a correcuita, els vam tornar a muntar. Va ser horrible!
La inauguració de la fàbrica de làctics. Va ser un abans i un després. Recordo en una reunió que en Cristóbal ens va explicar que començaríem a fer iogurts amb la llet de les vaques. No les tenia totes i mira ara on estem… Increïble!
He après que totes les persones som útils per desenvolupar alguna feina que ens faci créixer i sentir-nos part de la societat. La Fageda també m’ha ensenyat molt sobre malalties mentals i les persones en situació de vulnerabilitat.
A l’equip de melmelades o de educador de nit en alguna llar.
Sí! Tot i que no en sé gaire, tinc pendent fer algun curs d’escriptura. Vaig començar un blog personal anomenat GINKGO, on escrivia fets i successos que em cridaven l’atenció. Ara el tinc aparcat, però no descarto tornar-lo a activar algun dia. Amb l’Elisabet Fargas també fèiem un blog sobre rellotges. També està parat, potser algun dia li tornarem a donar corda. M’agrada molt llegir i viatjar amb la meva furgoneta. Ara també m’he aficionat a dibuixar i a pintar amb aquarel·la. És molt divertit!
En tinc dos: un de fix i un d’esporàdic. El fix són les cremes de xocolata i l’esporàdic (cada cop és més difícil de trobar) són els flams que tenen una mica més de caramel del normal.
I tant! Ara em costaria molt buscar una altra feina. Conservo la motivació des del primer dia: m’encanta la meva feina! Sí que al llarg dels anys he tingut moments més bons i no tan bons, però actualment no canvio la meva feina per res!
Vull donar les gràcies a en Cristóbal i a la Carme del suport que m’han donat en algun moment “delicat” de la meva vida i també, agrair-los tot el que he après al seu costat.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
