La Teia Ferrarons és una persona de conviccions clares i fermes. Els seus avis tenien un petit hort on conreaven verdures per a l’autoconsum. Ella no deixava escapar l’oportunitat d’acompanyar-los, remenar amb les seves eines i cuidar la terra. Creu fermament que la forta estima que té per la natura, els animals i el medi ambient és vocacional. Aquest anhel l’ha mogut a portar un estil de vida molt arrelat a la sostenibilitat, l’ecologia i el territori de La Garrotxa.
La Teia Ferrarons, al Servei d’Atenció al Visitant (SAV), amb els productes que elaboren a la secció de melmelades de La Fageda
La idea de guanyar-se la vida cultivant els seus propis productes sense malmetre l’entorn sempre li ha agradat. Va estudiar un mòdul agropecuari de formació professional, però l’agricultura ecològica, el sector que sempre l’havia apassionat, presentava grans dificultats laborals. L’esperit optimista i la capacitat d’adaptar-se als canvis, la van portar a assumir nous reptes: primer, canviant l’agricultura pels vivers forestals de La Fageda i després, endinsant-se en el món de les melmelades.
Ara ja fa més de 30 anys que forma part del nostre projecte. Avui coneixem la valoració que en fa de tot aquest temps, les seves vivències i el més important, descobrim una persona amb un gran cor i amb unes ganes immenses d’ajudar als altres.
Quan i com comença la teva història a La Fageda?
Avui dia encara és difícil treballar en el sector de l’agricultura ecològica, tot i que pots trobar algunes sortides, però en aquella època era molt difícil dedicar-s’hi professionalment. Era molt jove, havia d’encaminar la meva vida i vaig veure que era un somni que no es podria fer realitat. Va coincidir que als vivers forestals de La Fageda estaven buscant un monitor. Donat que venia del món agrari, vaig poder entrar a treballar-hi sota la gestió de l’Enrique Núñez, que era l’encarregat d’aquesta secció.
Els primers anys de la Teia Ferrarons a La Fageda durant una nevada
El vincle amb el territori és un dels valors innats de La Fageda. Aquest va ser un dels punts que et va encoratjar a formar-ne part?
Sí, estic enamorada de La Garrotxa. Sempre que me’n vaig i després torno per aquí, se m’eixampla el cor. És una terra on hi ha valls, zones de boscos i paisatges molt bonics. Quan se’m va plantejar treballar a La Fageda, va ser molt engrescador. Els vivers estaven situats al mig de La Fageda d’en Jordà, un somni de bosc i, a més a més, era un projecte social. Era la meva primera experiència professional amb persones en situació de vulnerabilitat. Actualment, estic habilitada com a educadora social.
Com eren els vivers forestals?
Comptàvem amb diversos hivernacles, que ocupaven l’actual aparcament, la zona del Servei d’Atenció al Visitant (SAV) i l’espai del Servei de Teràpia Ocupacional. Fèiem planta en test i en bossa i també, treballàvem amb planta en safata, un sistema anomenat Forest Pot que havia patentat La Fageda. Es tractava d’una safata que tenia diferents capacitats i que feia que les arrels no s’emboliquessin entre elles.
En els millors temps dels vivers, vam arribar a produir prop de tres milions de plantes i érem entre 25 i 30 treballadors. Es van convertir en uns dels millors d’Espanya, venent arreu de l’estat i puntualment, exportant a les Illes Canàries, Portugal i Itàlia. Produíem plantes autòctones per reforestar, però també fèiem plantes de gla.
L’antic equip de persones que s’encarregaven de gestionar el viver forestal de La Fageda, amb el qual treballava la Teia Ferrarons
El negoci dels vivers forestals va anar minvant…
L’Enrique i en Cristóbal, fundador i president, innovaven contínuament. Durant molt temps el viver va ser el motor del projecte social, però per una suma de factors el negoci va anar en declivi i va fer inviable el viver. En aquell moment, però, ja hi havia en peu la fàbrica de iogurts i l’activitat empresarial principal es va centrar en aquesta secció. Ho vaig viure amb tristesa, però ara penso que va ser una etapa i s’havia d’acabar. La Fageda sempre va endavant.
Dels vivers, a fer melmelades. Com se’t va presentar aquest canvi de rumb?
En Cristóbal sempre té idees brillants i se li va ocórrer fer melmelades, amb l’Antonio López d’encarregat. La majoria de l’equip que treballàvem als vivers vam passar a la secció de melmelades, manipulant fruites, i d’altres, a etiquetatge.
Aquest canvi de rumb em va agradar molt. No havia fet mai una melmelada, però em va entusiasmar la idea de treballar i cuinar la fruita i la verdura. Era una feina que podia ser molt terapèutica i engrescadora. A més a més, l’Antonio és una persona molt treballadora i és capaç de fer qualsevol cosa que es proposi. Per formar-nos vam anar a algun taller de melmelades i també, vam visitar el Museu de la Confitura, al Baix Empordà.
Va ser un repte per a tu aquest canvi?
Sí, amb qualsevol canvi sempre hi ha nervis i neguit per veure com anirà, però ens sentíem molt ben acompanyats per l’Antonio. És una persona que li agrada fer les coses molt ben fetes i facilitar la feina als altres. Sabíem que estàvem en bones mans. La feina era nova, però ens coneixíem tots i ens ho vam agafar amb ganes i il·lusió. Amb el temps vaig veure que treballo en una fàbrica de felicitat. La melmelada és un producte que es menja quan estàs bé, tens temps i ets feliç.
Durant els primers anys d’aquesta secció, la Teia Ferrarons i la resta de l’equip preparaven les melmelades a una antiga cuina de La Fageda
Com van ser els primers anys a la secció de melmelades?
Al principi fèiem melmelades per a maridatges i productes gourmet. Vam començar amb 4 fogons i tallant la fruita a mà. Després van comprar una petita màquina manual per tallar-la i finalment, una d’elèctrica. No teníem congeladors i vam començar tapant les melmelades a mà, tot i que més tard es va comprar una màquina d’envasat que neteja, desinfecta, envasa i tapa els pots. A poc a poc, el projecte de melmelades va anar creixent i quan van començar les obres d’ampliació de La Fageda, es va decidir que hi hagués una fàbrica, amb sales més grans, més ben condicionades i amb 8 fogons.
Quan va entrar la Maria Güell com a responsable, vam començar a fer les melmelades actuals. És molt emprenedora, treballa amb sentit de l’humor i mirant molt pels treballadors. S’estan fent molts avenços: ara ja tenim 16 fogons, disposem d’uns tendals per protegir-nos del sol mentre cuinem, etc.
Com és el teu dia a dia?
La meva feina és organitzar la secció de trinxat de fruita. La deixem pesada en bidons de 12 quilos per incorporar a les cassoles. Després, m’afegeixo a la secció de cuina on comprovem el nivell de sucre i el temps de cocció. Un cop fet, agafem les cassoles i es bolquen en un tanc a una temperatura de 80 – 90ºC. Hi ha una aspa que va remenant la melmelada i a poc a poc va caient als pots. Finalment, ho posem en una cambra frigorífica.
Després de les coccions, comença el procés de precocció per l’endemà, que consisteix a afegir aigua i sucre al producte i coure’l una mica. A la tarda, desinfectem la màquina i netegem el terra i les superfícies on manipulem els aliments. Aquest mes d’octubre, durant 3 dies, hem cuit 48 cassoles cada dia. És un nou rècord per la fàbrica de melmelades!
La Teia Ferrarons, a la fàbrica de melmelades de La Fageda
Quins són per a tu els punts més importants que s’han de tenir en compte a l’hora d’acompanyar a persones en situació de vulnerabilitat?
Melmelades és un espai on es poden sentir molt realitzats, cuidats i escoltats. Són conscients que fan un producte de qualitat i que formen part d’un equip. Poden fer diferents tasques segons les seves capacitats, són feines rotatives i es poden anar adaptant. Treballen amb música i els proporcionem un espai de diàleg, que és molt terapèutic. A l’hora d’acompanyar a persones en situació de vulnerabilitat, és fonamental ser clars i crear vincles i complicitat, per comunicar-t’hi fàcilment i conèixer-les en profunditat.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Per mi és molt important la gent, més que la feina. Som un projecte empresarial que elaborem productes per ajudar a les persones. Tots els monitors i els professionals de La Fageda estem molt mentalitzats amb aquest enfocament.
Quins grans aprenentatges destacaries?
Quan vaig entrar, no sabia res de l’assistència a les persones en situació de vulnerabilitat. La Carme Jordà, cofundadora de La Fageda i directora assistencial, ha sigut un dels meus referents per entendre les malalties mentals. Des que vaig entrar, no he deixat mai de formar-me.
La Fageda és un aprenentatge continu. He après a treballar amb persones amb dificultats, però també he après de mi mateixa. Si treballés a un altre lloc, no sé quina persona seria, però segur que no seria la mateixa. El millor és veure les petites satisfaccions del dia a dia: millorar la vida de les persones és el que dona sentit a La Fageda.
Què és el que t’ha provocat més sorpresa de La Fageda?
El que m’ha sorprès més és la capacitat d’algunes persones de donar-ho tot, de la seva feina i de la seva vida. Parlo d’en Cristòbal, la Carme, l’Enrique, l’Antonio, en Bartomeu, la Rosa… Han posat tots els seus esforços sobre la taula. La Fageda és l’esforç enorme de moltes persones que s’hi deixen la pell.
Algunes de les persones que han passat per la secció de melmelades de la Fageda amb en Cristóbal i la Carme
Com definiries el projecte?
La Fageda és un projecte social emprenedor, amb un producte final de molta qualitat, però que posa per davant les necessitats i el benestar de les persones.
Si no treballessis a la secció de melmelades, de quin equip t’agradaria formar part?
Del SAV. Fan una feina impressionant: obren les portes de La Fageda i ensenyen a la gent com treballem. Surten compradors fidels, gràcies a veure en primera persona el projecte.
Tens un lligam molt fort amb els animals, en especial amb el teu gos. Com descriuries la relació que tens amb ell?
M’agraden molt els animals. En Rai és un pastor Beauceron i té 11 anys. És un gos molt bo, tenim un vincle molt fort i me l’estimo molt, forma part de la meva família. Jo el cuido a ell i ell a mi. Amb ell vaig a llocs que no m’atreviria a anar sola. Li dedico bona part del meu temps lliure. Una de les coses que em fan més feliç és sortir amb en Rai, fer fotos i mirar ocells, rèptils i amfibis amb els prismàtics. Pujo les imatges a un perfil d’Instagram que vaig crear: @teiaferrarons. També m’agrada mirar pel·lícules de creixement personal o d’altres cultures.
El gos de la Teia Ferrarons, en Rai, és un pilar fonamental per ella
Com t’agrada combinar les melmelades i quin és el teu producte preferit?
Amb un croissant, amb margarina o iogurt vegetal, amb una torrada, amb un panettone de panses, amb una mica de brioix… I la de tomata, amb algun formatge! Ara soc vegetariana, però quan menjava proteïna animal el meu iogurt preferit era el natural. Penso que cap més empresa el fa com nosaltres, per la seva textura, cremositat i acidesa. I també, m’agradava molt el gelat de nous de macadàmia, és una delícia.
Com veus el projecte en l’actualitat?
La Fageda té vida per molts anys, sempre està innovant. És un projecte empresarial que tirarà endavant. Espero que per més anys que passin, no s’oblidi mai l’essència i les bases del projecte, que no es perdi la part humana.
Et veus jubilada a La Fageda?
M’agradaria molt! És un projecte molt important per mi. Cap empresa seria com La Fageda a l’hora de treballar, em dona satisfaccions com a persona i com a treballadora.
Al llarg de l’entrevista he donat les gràcies a la Carme, però també vull fer un agraïment especial a l’Enrique perquè al seu costat vaig aprendre a treballar i a ser responsable; a l’Antonio, per haver-me donat les bases per estar a la secció de melmelades; a la Maria, per fer-nos créixer sense perdre el sentit de l’humor; i, als meus companys, Aniol Monells i Carla Campanya.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
