Amant de la bicicleta, amb una ment molt inquieta que vol aprendre constantment i un autèntic enamorat de la seva família. Així és en Ricard Badia, el responsable de producció de La Fageda, que en aquesta entrevista ens demostra la seva gran empatia cap a les persones de la casa.
Viu a Olot des de fa molt temps, tot i que va néixer a Sant Quirze del Vallès. De ben jovenet, va voltar per Nicaragua i Costa Rica, un viatge que el va marcar profundament, ja que va suposar un gran creixement personal. I també, va voltar món amb una peça que és imprescindible i inseparable: la bicicleta. Va anar a viure a Granada i Lisboa i va tornar pedalant fins a Catalunya. Aquesta ruta la va fer quan va acabar d’estudiar les carreres de Sociologia i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Però de seguida vaig veure que no m’hi dedicaria”, ens explica.
Per això, es va aventurar i va començar un cicle formatiu de muntanya i conducció de grups, i tot seguit, va fer un màster de gestió administrativa, ja que, quasi sense esperar-s’ho, van crear -amb la seva parella, la Mariona Martí, i amb el suport de la família i els amics- una empresa d’activitats amb bicicleta per a cases de colònies i de turisme rural. Durant més de 5 anys, van estar al capdavant d’aquest negoci que, finalment es van vendre i en Ricard, a cavall de la seva bicicleta, va donar la benvinguda a la seva vida a un nou projecte: La Fageda.
Va ser el 2017. La meva parella, la Mariona Martí, que actualment és Relacions Públiques i Institucionals de La Fageda, feia temps que treballava aquí. Arran d’això, el 2016 vaig conèixer a en Cristóbal Colón, l’actual president, amb qui sortíem amb bici per La Fageda d’en Jordà. Fins i tot vam arribar a fer la ruta de BTT, Pedals de Foc! Va sortir una oferta de feina a l’àrea de producció i jo, precisament, buscava una feina prop de casa, que hi pogués anar amb bicicleta, on es treballés en grup i on em sentís estable. Vaig passar el procés de selecció i quan la Sara Vidal, directora de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones, i en Josep Pugès, director d’Operacions, em van dir que m’agafaven… Vaig ser molt feliç!
Durant els primers anys era educador i maquinista de fàbrica. M’agrada explicar la meva feina utilitzant el concepte “doble mirada”. Per una banda, m’ocupava de la línia productiva, ja que som una fàbrica i hem de produir iogurts! I per l’altra, no podia perdre de vista la part social i la labor d’acompanyar i donar suport a persones de col·lectius vulnerables que, aquí, tenen una feina real. Adaptar-me no va ser fàcil. A finals de 2017 vaig passar a ser responsable de packs i un parell d’anys més tard, vaig escalar a responsable de producció.
Fer que tot vagi bé, i que tot rutlli a fàbrica! Primer de tot, hem de tenir en compte que hi ha l’atenció a les persones: empatitzar amb la gent, planificar el dia i la setmana… Tenim 150 persones a planta i ens hem de coordinar molt bé entre departaments. Per això, cada dia, valorem els recursos humans que tenim, l’estat de cada persona i després, els distribuïm les tasques pel dia i els indiquem les màquines on han d’anar. A més a més, també elaborem tastos dels productes, per avaluar i mantenir la qualitat en cada lot.
Cada dia, ens reunim amb l’equip de manteniment, qualitat i producció per tractar els temes organitzatius i de coordinació. Hi ha un gran compromís per assegurar l’efectivitat i l’eficiència, mitjançant un seguit d’indicadors Lean Manufacturing, que ens permeten controlar-ho tot al detall i treballar per continuar millorant. També, faig de vincle entre producció i l’àrea social, i estic en coordinació amb els psicòlogues i treballadors socials de La Fageda.
El que més m’agrada… Crec que podríem parlar d’un tot general, que va respirant i que és continuo. Aquesta feina m’ha aportat una nova cultura de vida. Gràcies a La Fageda, tinc una visió molt més àmplia de la feina i del món: qualitat, producció, treballar per entregues i complir-les, Servei de Teràpia Ocupacional… I per descomptat, fer tot això, acompanyat d’un equip de persones molt humils, és perfecte.
El que menys m’agrada és quan veig – en casos puntuals i particulars- persones que es posen a elles per sobre de les altres. Més que res perquè un dels principis de La Fageda és pensar primer com a projecte, i després, atendre les inquietuds individuals.
Les persones! La gent que ve a visitar-nos surt motivada, contenta, amb enveja sana… per la cultura de La Fageda. Veu que no amaguem res, que tot és real. M’agrada fer visites perquè penso que és un orgull, sobretot per la gent del Centre Especial de Treball. S’emocionen, és un dia diferent per a ells.
Si no fos per aquests col·lectius, jo no seria responsable de producció, ja que desenvolupo aquesta tasca de doble mirada. I per descomptat, dia a dia, és un repte, i aprens sempre. Treballar amb persones en situació de vulnerabilitat et fa ser molt empàtic: mirem a l’altre, com està, com el pots ajudar, si està despert per afrontar les tasques del dia, si totes les rotacions de persones i màquines funcionen segons la planificació… Això és el més important.
L’escolta activa. Són persones que, malauradament, no tenen gaires possibilitats de ser escoltades en el seu dia a dia. Tenim professionals en suport que són referents, i la gent se’ls escolta i aprèn d’ells. Com que podem conèixer els seus punts forts, treballem per fer-los més grossos. I per fer-ho, escoltar és la clau.
Ho faig perquè sempre m’ha agradat: tinc molta vitalitat. Relacionat amb el que deia abans, quan escoltes a les persones, et fixes que parlen de futbol, esport… I a partir d’aquí, sorgeixen idees d’organitzar partits, caminades, bicicletades… A part de la feina, ens esforcem per teixir vincles amb activitats d’oci. Moltes converses amb els treballadors, no són només de feina, i això els hi dona molta energia.
Hi ha una cosa que em passa sovint i que em fa molt content. Per exemple, hi ha una feina per fer, com ara moure palets, i la gent que porta més temps a La Fageda la fa directament. Si hi ha alguna persona més nova que l’ha de fer, de vegades, se’m queda mirant i no la fa… Però quan parlen entre ells, i algun “veterà” els comenta que han de fer la feina perquè els hi he demanat, s’hi posen de seguida. Això vol dir que no em veuen com a responsable, em veuen d’igual a igual, i el missatge de rerefons d’això, em fa molt feliç.
Ara estic aprenent sobre temes de creixement personal. Tenim persones que no tenen possibilitat de ser escoltades, però aquí tenen molt a dir. Jo conec molt bé els meus punts forts, però també els dèbils, i per això vull continuar formant-me, per continuar millorant. Per exemple, el 2018, em vaig treure el màster de formació del professorat (CAP).
Sempre! Podria quedar bé i dir-te molts motius com ara per ser més sostenible o per salut, que també, però la veritat és que ho faig perquè m’encanta! M’encanta la bici… Aquest any ja he fet 11.000 quilòmetres amb bicicleta!
M’agrada arribar aquí al matí, fosc, i poder veure els animals que corren per La Fageda: talps, guineus, ocells, cabirols…
També m’encanta recollir flors durant el camí! Les pujo a l’oficina i les porto a la Mariona, o les guardo per donar-les a la Neret, la nostra filla, quan ens veiem després de treballar i de l’escola.
He arribat a venir nevant o amb el temporal Glòria! Per mi, és un moment de meditació i reflexió. Portem els nostres fills al casal Les Llavors de La Fageda, que s’organitza en períodes de vacances, i també marxem tots junts cap a casa amb bicicleta!
Sempre marxem a la platja o a la muntanya, fem un cap de setmana de cada. I si no marxem és perquè vaig a veure els meus pares i la meva iaia a Sant Quirze del Vallès i Sant Llorenç Savall, respectivament. Sense ells, no seria aquí, m’han donat un gran suport i han fet un gran esforç per a mi. Amb els meus pares ja hem sigut sempre de viatjar, per exemple, hem anat a Austràlia, i amb la Mariona i els nostres fills, també hem recorregut molts quilòmetres amb la furgoneta: Suïssa, Eslovènia, Dolomites…
Tots els gelats, totes les melmelades, tots els iogurts i totes les postres! Soc molt llaminer… Són tots molt bons, m’encanten!
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
