La Mariona Martí és una enamorada de La Fageda. Hi va venir un dia per fer un curs mentre treballava de directora en un càmping proper i des de llavors no se l’ha tret del cap. Va deixar altres feines i va fer tot el possible per entrar-hi a treballar i ja fa un bon grapat d’anys que ho va aconseguir.
Va començar fent de guia al Servei d’Atenció al Visitant, allà el 2011, i gràcies al seu treball constant i la il·lusió, des del maig del 2015 n’és la responsable. Ha creat noves visites, s’ha rodejat del millor equip i treballa perquè totes les persones que ens visiten marxin tan enamorades com ella d’aquest projecte social.
Durant el seu camí ha rebut el suport de moltes persones que l’han ajudat a créixer, com l’Enrique Núnez, en Cristóbal Colón, la Carme Jordà i la Sílvia Domènech, entre d’altres, i ha volgut aprofitar aquesta entrevista per mostrar el seu agraïment a totes elles.
Des de sempre i us ho diu una persona que la coneix bé, li agrada venir a treballar amb un somriure i transmetre la millor energia a tot l’equip. I d’estones d’abraçades, riures, anècdotes i complicitats, el SAV n’és ple.
Va néixer el 20 de març del 1986 i sempre ha viscut a Olot. Confessa que de petita li agradava jugar a coses estranyes. Inflava globus, que convertia en les seves gallines, i ella, amb un pal a la mà, es creia la pagesa i les anava passejant per casa. De més gran era aficionada al teatre i a la pintura a l’oli. Va intentar fer algun esport però sense èxit. ‘M’agrada més xerrar’, diu.
Amb setze anys s’apunta al batxillerat científic, tot i les advertències del seu professor de matemàtiques. Sembla que les notes d’aquesta assignatura no auguraven un futur exitós en aquest àmbit. Efectivament, va durar tres mesos i al segon trimestre i se’n va anar cap a l’Escola d’Art d’Olot per iniciar el batxillerat artístic.
T’havies plantejat potser dedicar-te a alguna cosa relacionada amb l’art?
No, no sabia què volia fer després. M’agradava el teatre, la pintura, la història de l’art i la geografia però no pensava en res concret. Em va agradar molt aquest batxillerat i després, en acabar, vaig decidir seguir estudiant i vaig començar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques. La nota de la selectivitat, però, no em va permetre entrar-hi i la meva segona opció era fer Turisme. Tenia pensat fer un any i després convalidar-me assignatures i intentar entrar a Publicitat.
Ho vas aconseguir?
Resulta que em va agradar la carrera de Turisme i la vaig acabar. Les pràctiques les vaig fer al Càmping La Fageda, un lloc que ja coneixia perquè havia treballat al restaurant durant caps de setmana i estius anteriors. Però les pràctiques les vaig fer a la part del càmping i no al restaurant. Cap al final de la carrera em van oferir dirigir el càmping i ho vaig acceptar. Era sortir de la universitat i ja tenir feina.
I de responsabilitat.
Sí, és un Càmping molt petit.
Devies aprendre molt.
Treballava jo sola i havia de fer de tot. Si hi havia qualsevol avaria de nit, me les havia d’empescar per solucionar els problemes dels clients i havia de fer de llauner o d’electricista fins que l’endemà podíem avisar a manteniment. També va ser com fer un màster pel que fa al tracte amb el client. A més, també m’oferien cursos i formacions per conèixer diferents centres i entitats de la comarca. I un dia me’n van oferir una per visitar La Fageda.
I t’hi vas apuntar.
Sí, m’interessava perquè no coneixia el projecte ni havia estat mai a la finca. Tenia dos coneguts que hi treballaven i sabia que era un centre d’integració per a persones amb diversitat funcional però ho volia conèixer millor.
Us van fer la visita guiada?
Érem un grup provinent de diferents establiments turístics de la comarca i ens fan fer una visita però des d’una altra òptica adaptada a nosaltres i als nostres interessos, al món turístic.
Què et va semblar?
Recordo que les instal·lacions em van cridar molt l’atenció, també tinc gravat el moment d’anar a visitar les vedelletes… El Servei d’Atenció al Visitant [SAV] era un hivernacle on es mirava un vídeo i s’oferia un tastet de iogurts. Em vaig enamorar de La Fageda. I no em vaig poder esperar. Sortint de la finca, aquell mateix dia, vaig parar el cotxe al final del camí i vaig trucar a la meva mare. Necessitava dir-li que volia treballar allà.
Et va animar a intentar fer el canvi?
Feia temps que no estava motivada al càmping. Durant quatre anys vaig aprendre moltes coses però sentia que ja les tenia totes apreses i em vaig estancar. A més, tenia molta relació amb els clients però no tenia companys de feina, sempre era sola. I tenia ganes d’estar acompanyada, treballar en equip i poder relacionar-me. Els meus pares ho sabien i em van fer costat.
Ara faltava que hi hagués alguna vacant…
Vaig tornar a venir a la finca i vaig parlar amb l’Esther Carreras, que en aquell moment dirigia el SAV. Em va dir que no buscaven a ningú però li vaig deixar el currículum i li vaig explicar una mica perquè volia treballar aquí. Era una època en què es feien visites teatralitzades i jo havia fet teatre tota la vida i creia que podia encaixar fent de guia, per exemple.
La vas convèncer?
Recordo una frase que em va dir: ‘parlant amb tu veig que ets perfil Fageda, el teu lloc hauria de ser aquí però ara no tenim cap lloc per tu, em guardo el teu currículum’. Estava contenta perquè m’havien rebut molt bé i m’havien dedicat un temps, pensava que marxaria sense poder parlar amb cap responsable.
Així que tocava esperar…
Vaig estar al càmping dos anys més. El setembre del 2011 ho deixo, tot i no tenir cap altra feina. Molts amics no ho van entendre, em deien que com podia deixar una feina de responsabilitat en plena crisi. Però jo necessitava deixar-ho i vaig tenir el suport de la família. Em van dir que si jo creia que aquell no era el meu lloc, doncs que no ho allargués i que busqués el meu camí.
Una decisió valenta.
Vam trobar una substituta, la vaig formar i al novembre ho vaig deixar del tot. Un mes després va aparèixer una oportunitat. Surt a concurs la concessió de l’oficina de turisme i altres instal·lacions i serveis del poble de Les Preses. M’hi presento, juntament amb la meva parella, en Ricard, per gestionar el punt d’informació i dos bars del poble. Ens vam espavilar i amb 15 dies ens vam fer autònoms, vam muntar una proposta de gestió amb cara i ulls i vam crear una empresa de lloguer de bicicletes per l’oficina de turisme. Es deia Campiquipugui.
Quina feinada!
Sí, va ser anar a contrarellotge. Crèiem que si ens adjudicaven un dels dos bars i l’oficina de turisme doncs amb els ingressos del bar podríem anar comprant les bicicletes de lloguer, de mica en mica.
Resultat?
Ens van donar els dos bars i l’oficina de turisme! No ens ho esperàvem. Vam començar el 2012 i treballàvem potser 18 hores diàries. Era un no parar. Vam agafar una persona que ens ajudava amb un dels bars i nosaltres dos treballàvem a l’altre bar i a l’oficina de turisme. Cada cop que teníem algun benefici anàvem a comprar una bici. Els primers clients que van voler llogar-ne eren una família i no teníem bicicletes per mainada. Vam anar corrents a comprar-ne una. Per si això no era suficient, vam anar a viure a una casa rural a Sant Salvador de Bianya i també gestionàvem la casa. Enmig de tot això rebo una trucada de La Fageda.
Quin moment!
Em van oferir una plaça de substitució, tres mesos. Era la meva il·lusió i ens vam organitzar amb en Ricard, vam agafar una altra persona per ajudar-nos amb tot i vaig començar a treballar de guia a La Fageda. Amb el meu sou pagàvem a aquesta persona, vull dir que pels diners no ho feia, volia viure l’experiència.
Passaves a tenir… quantes feines?
Hehe. De 9 a 3 a La Fageda, després al bar o a l’oficina de turisme, i quan plegava cap a la casa rural a netejar i fer llits i a descansar per tornar-hi l’endemà. Com que sabia que serien tres mesos, ho podia suportar. I la feina de guia em va encantar, era feliç. Em passava el temps volant i m’emocionava explicar el projecte social. Quan es va acabar el contracte ho vaig passar malament. Vaig tornar a la meva vida però jo el que volia era tornar a La Fageda.
Ho tenies molt clar.
Sí. Van passar uns mesos i va tornar a sonar el telèfon. Em van oferir una feina per ser segona responsable del SAV. Vam deixar els dos bars, en Ricard va seguir amb l’empresa de bicicletes, i jo vaig acceptar l’oferta. Des de llavors m’agrada molt el que faig, no estava equiocada en voler venir aquí.
Tot aquest periple et va fer mereixedora d’aparèixer un llibre titulat Talents-Valents, que parlava de l’emprenedoria a la Garrotxa.
El va escriure en Joan Manel Robles, un company de teatre que coneixia de feia molts anys. Sortint de teatre, li vaig explicar el caos on estava ficada sense saber que ell ja estava escrivint aquest llibre i em va proposar de sortir-hi. Va ser una bonica experiència i em va acostar a altres persones de la comarca.
Ara ja n’ets la primera responsable del SAV.
Sí, al 2014-2015, durant les obres de remodelació del SAV, em van fer la proposta i vaig dir que si. Vam reobrir el maig del 2015 amb un equip nou que vaig començar a coordinar. L’Enrique Núñez em va ajudar molt perquè jo tenia experiència en direcció però no en coordinació d’equips. Sort d’ell, va ser el meu coach. Amb la Sílvia Domènech també he après molt. Des de llavors hi ha hagut un replantejament i una professionalització dels guies, que ara som més uns ambaixadors de la marca de La Fageda. Estic molt contenta perquè ara tenim un equip brutal.
Ambaixadors de la marca Fageda.
Sí, és una feina molt important la dels guies i mentalment s’ha d’estar molt preparat per fer quatre visites cada dia explicant el mateix però sense perdre l’essència i l’espontaneïtat i adaptant les explicacions a les tipologies de cada grup. Requereix un art d’improvisació i adaptació als canvis. No és fàcil. I no ho oblidem, les persones que ens visiten el contacte el tenen amb els guies. I s’ha de saber transmetre què és exactament La Fageda. És un departament clau.
Des d’inicis d’aquest 2020 també has adquirit noves responsabilitats.
Gestiono el tema dels patrocinis i altres plans de comunicació com per exemple una campanya de difusió per acostar La Fageda al públic de La Garrotxa. També estic a la Junta de Turisme Garrotxa i a la taula de tècnics de la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Des que ets coordinadora del servei, de què et sents més orgullosa? Quins han estat els majors reptes aconseguits?
Molts. Per exemple estic molt contenta d’una cosa i que no he fet jo sola. Ara oferim un ventall molt ampli de visites, mentre que quan vaig entrar només hi havia la visita estàndard. Ara n’hi ha una que inclou una ruta pel bosc de la fageda d’en Jordà, una altra de petits grangers, una per estudiants del sector social, una altra per pujar fins a un dels cims del Parc Natural… I segur que cada any en sortirà alguna de nova perquè som molt creatius.
Com definiries La Fageda?
És una part molt important de la meva vida i crec que hi hauria d’haver milions de Fagedes a tot el món. No saps què és La Fageda fins que no vens aquí i ho vius. És un oasi. T’ho definiré explicant un moment que vaig viure. Vam fer una jornada de portes obertes i vaig veure com un dels familiars d’un treballador del Centre Especial de Treball abraçava en Cristóbal Colón. Em va colpir. Es veia com en aquella abraçada hi havia un vincle fortíssim, un agraïment per haver creat un camí pel seu fill. Fageda és llum. Saber que el teu fill pot estar aquí acompanyat i que quan tu siguis vellet o no hi siguis tindrà algú que estarà per ell i que no li faltarà mai res em fa sentir l’essència del projecte. En aquests moments sóc conscient que és impossible treballar en un lloc millor que aquest.
Tens una admiració molt gran per en Cristóbal.
Hi ha pocs líders com ell. Hauria de ser etern. No havia après mai tant com amb ell. Té un art per dir-te tant les coses bones com les dolentes. És un visionari. I la Carme Jordà també l’admiro molt.
L’atenció al públic, tots dos ho sabem, regala grans anècdotes i de vegades ens fan preguntes sorprenents. En compartim alguna?
Un dia una senyora em va demanar on eren els ous de vaca.
?!
Es pensava que la vaca també treia ous i li vaig explicar que era un mamífer…
Aquesta no la sabia, haha.
Te’n diré una altra. A la botiga tenim fotos de plats de carn i peix per donar idees de com maridar les nostres melmelades. Un dia un senyor va veure la foto i em va demanar per dinar una hamburguesa però sense la ceba… Li vaig dir que justament l’únic que li podia vendre era la ceba.
El teu producte preferit?
El grec natural. Ah, i hem de fer iogurt de coco! És una demanda que tinc des de fa anys, apunta-ho bé que vull que surti això!
Et veuries en algun altre departament?
M’encantaria fer les entrevistes de feina i fer-me la psicoanalista per intentar trobar les persones adequades. Però després tema de nòmines i així no, per tant estaria a l’Àrea de Desenvolupament de Persones però només fent aquesta feina. I l’acompanyament de persones de La Fageda a l’empresa ordinària també em motivaria.
Què t’agrada fer fora de la feina?
Doncs el teatre el vaig deixar i pintar em segueix agradant però no tinc temps per fer-ho. M’encanta estar amb la família i viatjar amb l’autocaravana. I connectar la meva família amb La Fageda. M’agrada portar-hi els fills. Crec que els pot enriquir moltíssim pel seu missatge integrador i per a poder conèixer i normalitzar a les persones amb diversitat funcional ja de petits. En Roc, ja parla de La Fageda com si fos casa seva i això em fa molt feliç. Ja ho viu com un orgull, igual que en Ricard i jo.
Víctor de Paz
Periodista i guia de La Fageda
