Si algun dia truqueu a La Fageda, és possible que us agafi el telèfon la Maribel Almansa. Té aires del sud, ja que va néixer a Almeria, però de ben petita va venir cap a Olot, que avui dia considera casa seva. Un seu tiet treballava aquí i van arribar a les comarques gironines buscant una vida plena d’oportunitats i obrint la porta a moltes persones.
I és que la Maribel té molt clar quin és el secret de la felicitat: “Per mi la felicitat és poder compartir la vida amb la meva gent”. I afegeix: “les persones ens fan ser més feliç”. En aquesta entrevista parlem d’aquesta concepció i forma de vida basada en les persones, aquesta vessant més filosòfica que ens confessa que l’ha descobert i desenvolupat, en part, gràcies a La Fageda.
Des de fa 16 anys, s’encarrega de la recepció i l’atenció al públic a la nostra casa i s’ha convertit en un peça indispensable de la família.
El 2007 treballava realitzant tasques d’inspecció tècnica a l’autovia de Sant Jaume de Llierca. Buscaven una administrativa i vaig estar treballant allà durant 4 anys. Un dia, mirant la revista La Comarca d’Olot vaig veure una oferta de feina de La Fageda per desenvolupar funcions d’atenció telefònica i atenció al públic. Així que m’hi vaig presentar i vaig fer una entrevista amb la cofundadora Carme Jordà. Em van agafar i vaig passar a formar part de recepció, un equip que aleshores estava format per 4 persones.
Vaig començar fent tasques d’atenció al públic i per telèfon. Més endavant, també m’encarregava de portar petits ajuts que sol·licitàvem, fer seguiment d’enquestes, donar suport a altres departaments, per exemple, per muntar els regals i les postals de Nadal dirigides als treballadors i altres empreses… Fèiem tasques molt diverses des de secretaria.
Fa 3 anys, hi va haver una reestructuració interna a La Fageda i jo vaig passar a dependre de l’Àrea de Gestió i Desenvolupament de Persones, encapçalada per Sara Vidal.
Actualment, doncs, em dedico principalment a l’atenció telefònica i recepció de persones, però també executo altres tasques: ajudo en la coordinació d’esdeveniments que fem a La Fageda, fent reserves de sales o bé, parlant amb els informàtics; dono suport en la reserva de dinars a la cuina quan algun convidat es queda a fer algun àpat aquí; faig enviaments postals d’obsequis a contactes dels diferents departaments; gestiono tasques de manteniment dels cotxes d’empresa; m’encarrego de controlar el correu genèric de La Fageda i donar resposta a les peticions que entren o derivar-ho cap al departament corresponent…
I també, faig companyia, com m’agrada dir. La recepció és un lloc on passen i ens venen a visitar moltes persones del Servei de Teràpia Ocupacional i del Servei Prelaboral. Em venen a veure, a fer abraçades, a desitjar-nos un bon dia…
En aquesta feina és important que t’agradin les persones i a mi, m’encanten. Es necessita tenir molta capacitat per empatitzar, perquè tothom necessita ser escoltat i que els resolguis dubtes, i sobretot, tothom necessita acompanyament.
M’agrada tot… No sé si vegades soc massa optimista, sempre penso en el costat positiu.
Per exemple, fa dos mesos es va morir el meu pare, una mort molt sobtada i trista, que vaig sentir molt. Amb la meva família sempre ens hem dit molt que ens estimem, i crec que això és molt necessari. He pogut estar amb ell 53 anys: el meu pare és i era llum. Sovint penso: “Si demà jo no hi soc, com vull que em recordin?”. Gràcies a treballar a La Fageda, m’ha sortit aquesta part més espiritual.
Per això, hi va haver una temporada que vaig fer reiki i reflexologia podal. També, vaig fer un curs de quiromassatge i com que havia de fer pràctiques durant 3 mesos, vaig decidir fer-les aquí, al Club Social de La Fageda, que acull a persones jubilades del nostre Centre Especial de Treball (CET), on es fan activitats orientades a prevenir el deteriorament físic i cognitiu.
Era molt maco… Creàvem un clima molt acollidor amb encens i olis, i una llitera que vaig portar. Aquell moment era exclusiu per a ells, i s’hi sentien molt reconfortats. Ens coordinàvem amb els educadors per saber com estaven aquelles persones, i què necessitaven. Va ser una etapa que em va ajudar a experimentar i a aprendre molt, en tots els nivells, no només el professional.
El que menys m’agrada és, sens dubte, perdre a persones de la casa, quan es fan grans o estan malalts… Queda un buit tan gran. Passa a tot arreu i a totes les empreses, però aquí hi ha persones que ens han deixat i que clarament són història de La Fageda, i des d’aquí els hi vull fer un petit homenatge, també.
Una forma de viure i de treballar. És molt bonic treballar i que el teu dia a dia vagi destinat a ajudar a les persones. La cultura de La Fageda t’atrapa, i és quan veus que el fons i l’essència de La Fageda és el més important. He treballat a molts llocs, però aquí és especial. Treballem per la gent, perquè tinguin una vida digna.
Exactament com ara. La Fageda del futur ha de continuar creixent, amb nous projectes, mirant a les persones, sent optimista, sense perdre la missió, que en Cristóbal Colón, cofundador i president, i la Carme Jordà han anat creant i transmetent, i que els hi estem molt agraïts.
Tants i tants! Recordo la Rosario, que sempre em desitjava un bon cap de setmana; en Pedro, que ens dedicava cançons i ens cantava; o quan feia massatges a la Carme, una persona força freda, però que amb l’entorn que creàvem en aquella sala vaig aconseguir treure-li més d’una abraçada i somriure!
Tots els companys aporten la seva part: l’Àlex Astuy, en Ramón Gómez, la Mercè Roura, la Rosa Llach… Cadascú té la seva part més humana i tots som un equip. Sempre he treballat al costat del despatx d’en Cristóbal, l’he tingut molt a prop i això m’ha permès aprendre molt de La Fageda. I la Carme i la Mònica Quiles són brillants amb les persones, és d’admirar com les ajuden, així com tota la feina que han fet i que fan. M’encanta La Fageda d’ara, com ha canviat i com hem aconseguit tot això.
Anar a caminar per aquests camins de La Fageda és ideal, tant a l’estiu com a l’hivern. Cada migdia, durant la pausa del dinar, m’escapo a caminar i em serveix per meditar.
Sortir a caminar amb les amigues, anar al cine, acompanyar al meu home amb moto, fer pinya amb els meus germans i mare, estar amb els meus fills… És molt important dedicar temps a les persones de la teva vida, perquè tots som mares, filles, amigues… Per mi la felicitat és poder compartir la vida amb la meva gent, les persones ens fan ser més feliç. Quan es va morir el meu pare, ho vaig veure molt clar: l’acompanyament que ens van fer les persones del nostre voltant va ser molt maco. Ho sentien… i es notava.
Ho tinc ben clar! El iogurt amb gust de maduixa i el flam de vainilla!
Ser els mateixos el Nadal que ve, és a dir, no perdre a ningú més, i també, que La Fageda continuï sent com fins ara, que no es perdi mai la seva essència.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
