“Arriba un moment a la vida que has de decidir si et vols jubilar al lloc on treballes o si vols veure més món”. La dona que diu això és la Montse Riol, una olotina de quaranta-tres anys que des de fa un any és la directora del Departament de Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) de La Fageda.
La Montse Riol, al davant del Servei d’Atenció al Visitant (SAV) de La Fageda
El moment de què parla el viu l’estiu del 2017, i pren la decisió de veure més món. Per això, deixa la feina que té a la reconeguda empresa Hipra on treballa des de fa quinze anys ocupant un lloc amb una alta quota de responsabilitat i liderant un equip de catorze persones. El cor i el cap li diuen que ja ha tancat una etapa, que “havia aportat tot el que havia d’aportar i après el que havia d’aprendre” i aleshores decideix començar un nou camí. “Em vaig donar uns mesos per parar i per pensar, i aclarir què volia fer”.
Un mes més tard, una consultoria li proposa treballar en un projecte d’àmbit internacional i incorporar-s’hi de seguida. Accepta l’oferta amb el benentès de no entrar-hi a treballar fins al setembre, entre altres motius, perquè vol gaudir l’estiu amb dos de petits, els seus fills Pol i Cristina, que ara tenen 14 i 9 anys. I vet aquí, que durant uns mesos fa cada dia el trajecte Olot-Barcelona-Olot. Un dia de maig del 2019 sona el telèfon d’una altra consultoria, en aquest cas energètica, Energy Tools i d’Olot, amb una nova oferta professional. Diu que sí i llavors té la feina a cinc minuts de casa.
I arriba el 2020, i amb ell La Fageda a la seva vida que li proposa integrar-se al projecte. En un primer moment es mostra reticent “no em veia marxant d’Energy Tools, i fer un altre canvi en tan poc temps, però em van aconsellar escoltar, i realment quan t’expliquen que és La Fageda, et canvia el concepte. La coneixia, però no pas el seu abast” comenta. “Vaig adonar-me que La Fageda va venir en un moment que tenia molt sentit per a mi. I jo, que sempre busco sentit a les coses, vaig saber que m’encaixava. A la tercera conversa em vaig decidir”, matisa.
Es refereix a les llargues converses online que manté amb la Sara Vidal, directora de l’Àrea de Gestió de Persones i amb la Sílvia Domènech, adjunta a la Direcció General. “A causa de la pandèmia el meu procés de selecció va ser 100% online –comenta amb un somriure-. No vaig venir presencialment a La Fageda fins que ja estava contractada.”
I és així com l’estiu de l’any passat, aquesta dona que en primer moment anava per a matemàtica, però que va deixar aquests estudis per formar-se en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió a la Universitat de Girona, és una directiva de l’organització, i ho és en un àmbit majoritàriament ocupat per homes, un fet que també abordarem en aquesta entrevista.
Les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va estudiar la Montse Riol
“Tornaria enrere i tornaria a fer el mateix” diu per reforçar la convicció amb què va prendre decisions clau del seu recorregut vital, la mateixa convicció que transmet quan li fas la tòpica pregunta de quines són les seves aficions i respon “tinc una tendència natural a omplir-me el temps”. Es defineix com un cul inquiet, aficionada a la fotografia, a la lectura, als viatges i a la música. I molt satisfeta de la seva xarxa familiar i d’amistats perquè li permeten compartir moments molt enriquidors.
Montse, ja fa un any que et vares incorporar a La Fageda. Quin balanç en fas?
Doncs molt positiu, no m’he trobat res que no m’expliquessin a les entrevistes que vaig fer. És cert que quan t’incorpores a una nova feina et marques molts objectius, i quan els vols aterrar t’adones que resulta molt difícil complir-los tots, però estic molt contenta. La Fageda és el projecte que per a una persona amb les meves inquietuds encaixa perfectament. Penso que el sentit del projecte està molt integrat amb la realitat, té coherència interna, els valors dels quals es parla són de veritat, i amb relació al punt de vista tecnològic crec que realment puc aportar.
Vull fer un agraïment a les persones del departament i en general a tothom, per la fantàstica acollida que m’han fet.
La Montse Riol amb el seu equip, format per en Sergi Asperó, en Joel Badosa i en Francesc Díaz
T’ha sorprès alguna cosa en especial?
Sí, la gran complexitat que implica fer conviure la dimensió social del projecte amb la industrial, els engranatges que calen. M’ha sorprès el com s’ha arribat fins aquí, tot el creixement que ha fet La Fageda i després aquests engranatges, la seva complexitat i delicadesa.
I realment la integritat eh! La figura d’en Cristóbal Colon, el dia a dia. Aquí les persones importen. Arribes i al cap d’un temps tens la sensació de portar-hi treballant tota la vida, i això no passa en altres llocs, és molt difícil. I és així gràcies a la cultura de l’empresa, perquè és una cultura real, no pas agafada amb calçador.
Després de treballar en l’àmbit privat com vius fer-ho en un projecte social, sense ànim de lucre ni accionistes que a finals d’any reclamin beneficis?
Ho visc amb un sentit d’una gran responsabilitat perquè al final has d’aprendre a conviure amb aquest engranatge. Has d’aportar al màxim amb els recursos adequats, tenir present el què has de fer i el com en relació amb els recursos que tens. Si només hi hagués objectius de negoci, industrials i de venda, marcar-te objectius de millora i fer-ne el seguiment, seria més fàcil. Aquí, el repte és entendre la dimensió social del projecte.
Quina ha estat la feina que més t’ha calgut prioritzar en el primer any?
Per una banda, m’ha calgut entendre el què ha passat fins ara, on som i el perquè.
A banda d’engegar projectes prioritaris com l’explotació de dades per la presa de decisions, estem millorant solucions ja existents i posant al dia la base de recursos TIC per poder créixer els pròxims anys.
En Pol i la Cristina gaudint d’una excursió amb la seva mare, la Montse Riol
Fem una mica de pedagogia. De què s’ocupa l’àrea de tecnologia de La Fageda?
La nostra missió principal és informatitzar processos per ser més eficients i tenir més informació i fer-ho d’una forma transversal a l’organització. Quan posem solucions pensem en la globalitat.
Ara, en una primera etapa, estem estabilitzant la base que La Fageda necessita. Fem això perquè ens ha de permetre evolucionar, i després donar respostes molt ajustades a cadascuna de les necessitats industrials i socials. Cadascun dels serveis del projecte necessita dades i processos diferents. Això fa que tinguem al davant un repte de conèixer el projecte a fons i implantar allò que fa falta.
El nostre dia a dia també és garantir que tot continua funcionant de forma òptima i actualitzada a les noves necessitats.
Per donar dades que fan entendre una mica la dimensió de la nostra feina, podem dir per exemple, que donem suport a les 4 seus i de mitjana tenim uns 400 usuaris donats d’alta al sistema i que puntualment poden tenir un problema. Mantenim 150 llocs de treball, més de 100 extensions fixes i mòbils i 65 servidors entre altres. La protecció de dades també és competència nostra.
La Montse Riol al Centre de Processament de Dades (CPD) de La Fageda
Quin seria el grau òptim de digitalització en una empresa com La Fageda, el seu objectiu és el mateix que en una empresa convencional?
A La Fageda hi ha llocs de treball que no digitalitzarem mai, ens interessa que segueixin com estan perquè formen part del projecte, donen sentit a la feina i el seu focus no és la productivitat.
Quan parlem de transformació digital, entre altres, estem parlant d’automatitzar al màxim feines repetitives i d’evitar l’error. El grau òptim de digitalització és el que et pots permetre en funció dels recursos que tens i del tipus d’empresa. Per exemple, a La Fageda sí que hem de tenir present la digitalització de tot allò que tingui a veure amb la traçabilitat, la gestió dels serveis, la seguretat, les dades estratègiques…
En termes d’eficiència, podem aportar criteri, ja que veiem tots els processos de l’empresa i podem contribuir a veure on cal posar el focus. És important tenir en compte com diu Peter Drucker, un dels meus referents, que “no hi ha res més ineficient que fer amb gran eficiència el que no hauria d’haver-se fet mai.” No ens podem permetre el luxe d’invertir temps i recursos en allò que no és necessari.
A La Fageda també la fa diferent que una dona ocupi l’àrea TIC perquè molt poques dones treballen en el sector de les noves tecnologies, i menys en llocs de responsabilitat. Com ho vius?
Doncs he de dir que amb molta normalitat perquè de fet sempre ha estat el meu dia a dia. El meu primer dia a Hipra em varen dir: “Ja saps que treballaràs en un departament on només hi ha homes?” i em va fer certa gràcia, jo no li donava gens d’importància.
Tot i això, buscar la diversitat i varietat, i no només de gènere, sempre és la millor opció i per a mi, és la més positiva.
Un estudi recent de la Comissió Europea sobre la dona al sector digital, revela que només 24 de cada 1000 dones es graduen en estudis TIC. Quines accions creus que calen per eliminar aquesta bretxa de gènere en l’àmbit educatiu?
Caldria explicar millor les sortides professionals que té aquesta opció als joves. No és el mateix treballar en l’àmbit dels videojocs per exemple, que en sistemes de hardware, xarxes o en sistemes gestió. Aleshores, com que el valor afegit de les TIC no és tangible, la majoria de noies a les quals els agrada el vessant tecnològic acaben fent una enginyeria industrial. A 16 anys, l’edat en què han de començar a escollir el camí, o ets molt friki o és difícil triar aquesta opció si no estàs ben informat.
La Montse Riol, de petita
Quin missatge donaries a una noia interessada a treballar en l’àmbit tecnològic?
Si està interessada ja és molt. Insisteixo que l’opció TIC no és complicada, hi ha moltíssimes i variades feines i s’ha d’explicar millor. Crec que el més important és tenir la capacitat de saber que és el que se’t dona bé, tenir clar on ets bo. Tenir aquesta visió, fer-ho i fer-ho ben fet, és el que et marcarà la diferència.
Una darrera pregunta, et veus jubilada a la Fageda?
(Riu). Ara sí! Avui dia sí, sense cap mena de dubte, tot i que no saps mai que t’espera la vida. Haig de dir que en el fons sento que estic en una empresa en la qual estaré molts anys.
Ester Carreras, periodista. La Fageda.
