Una llicenciatura en dret a França, un postgrau de fotoperiodisme a Barcelona i una tesina sobre els dibuixos i els models industrials a Alemanya. La trajectòria de l’Albert Riera, director de relacions institucionals de La Fageda, és variada i molt rica. Sempre l’han impulsat valors com l’empatia, la fe i el suport cap a les persones. De ben jove, ja ajudava i anava a veure gent que vivia sola o estava malalta. Fa quasi 20 anys que treballa a La Fageda, i aquest temps li ha permès experimentar, dia a dia, aquest sentiment en primera persona. “Això m’ha omplert molt”, ens confessa.
Tot i que és de Barcelona, actualment viu a Besalú amb la seva dona i els seus 4 fills. Admet que li va costar molt poc adaptar-se a la Garrotxa. “Estic absolutament feliç d’aquesta vida més rural, que alhora, m’ha facilitat molt l’educació dels meus fills”, admet.
Avui, en aquesta entrevista, parlem amb l’Albert sobre l’evolució de la comunicació, la presència internacional i la marca La Fageda, i reflexionem sobre els principis i l’àngel de la guarda del nostre projecte social. Us convidem a continuar llegint.
Va ser un canvi de vida en l’àmbit professional i personal, va ser un moment de transició per a mi. Em vaig casar i al cap de 4 mesos, ja estava a La Fageda. Volia deixar Barcelona i va coincidir que em vaig trobar un antic company de feina que coneixia en Cristóbal Colón, cofundador de La Fageda. En aquell moment, jo treballava pel meu compte fent plans de comunicació i ells estaven fent un pla estratègic. Em van demanar ajuda i vaig començar a treballar com a col·laborador extern. Va ser un enamorament mutu. A La Fageda ja es comunicava, però no hi havia una àrea de comunicació com a tal. Així que no tenien a ningú per portar a terme el pla i quan van veure la meva trajectòria, em van proposar quedar-me.
Va ser una època molt estressant. Portava la comunicació; el disseny de marca; el Servei d’Atenció al Visitant; coordinava la part jurídica amb els advocats externs… Però alhora va ser molt divertit i apassionant, perquè de seguida hi va haver un interès molt viu vers l’storytelling de La Fageda.
Venien mitjans de comunicació de tot arreu. Quan vam sortir al programa Salvados de Jordi Évole, va ser un abans i un després. No donàvem l’abast, vam ser trending topic a Twitter a tot Espanya durant unes hores. Va ser espectacular. També, vam aconseguir sortir en una contraportada de La Vanguardia, de la mà del periodista Lluís Amiguet. En aquell moment, també ens van donar dos premis: per una banda, la distinció Empresari social a Espanya que va atorgar Schwab Foundation de Ginebra (Suïssa) a en Cristóbal, i per l’altra, el premi a la millor iniciativa d’inserció laboral, entregat per la Fundació Empresa i Societat. Molts editorials també es van interessar per escriure llibres sobre La Fageda. Tot va anar agafant més projecció.
Ens ocupem d’atendre totes les empreses i universitats que ens venen a visitar o que volen formació sobre el model de negoci de La Fageda. També busquem organitzacions per cercar fons i donar suport als projectes socials que impulsem. A més a més, atenem les peticions de xerrades i conferències que ens arriben. Finalment, treballo en alguns projectes que m’encarrega en Cristóbal.
La Fageda té en Cristóbal, que trenca esquemes. Però, a més a més, La Fageda ha aconseguit un èxit econòmic incontestable i al mateix temps, és un projecte capdavanter a escala social i crida molt l’atenció. Si ho saps explicar i transmetre, la gent queda impactada.
Primerament, hi ha els fets, és a dir, les xifres: les vendes i l’evolució del nostre mercat, les referències que tenim, la qualitat del producte… I també tenim les històries de les persones, que són molt potents i és el que més interessa, ja que encara tenim moltes coses a explicar.
El públic local percep La Fageda com un projecte arrelat al territori, i casolà, és a dir, que és totalment oposat a l’esquema multinacional i capitalista. En l’imaginari col·lectiu és un altre paradigma i representa un altre model de negoci. Per exemple, investigadors de la teoria de l’economia del bé comú, impulsada per l’economista austríac Christian Felber, ens van venir a buscar com a empresa que representava aquest moviment. Quant al públic internacional, es veu La Fageda com una entitat inspiradora, ja que les problemàtiques que tenim aquí i que volem solucionar, també hi són fora.
A partir dels anys 2000, vam començar a rebre peticions d’entitats d’altres països, que s’interessaven per La Fageda: Corea del Sud, Japó, França, Alemanya, Holanda, Mèxic… També vam sortir a Televisió Espanyola Internacional, en els casos d’estudi de IESE Business School i de la Universitat Harvard, a la publicació anglesa The Observer i al Süddeutsche Zeitung, la qual cosa ens va donar més visibilitat externa. Tot aquest interès fa pensar que La Fageda representa un model nou de negoci, és una concepció antropològica de l’empresa.
Abans les àrees eren més permeables, tot era més familiar. Contínuament venien persones amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual a veure’ns a les oficines. De vegades, el comitè de direcció estava reunit i entrava un treballador a buscar un diari o a ensenyar-nos algun dibuix que havien treballat. Tot això forma part de les coses que em van sorprendre de La Fageda. Ara, estem en moment de creixement, de tenir presència a més llocs i d’haver de professionalitzar moltes àrees. Aquest fet em fa estar nostàlgic de l’època d’abans, però el que em tranquil·litza és que es manté la voluntat de cuidar a les persones, que és la nostra raó de ser i el més fonamental.
Sobretot de persones que malauradament han traspassat i ja no hi són. El professor de l’IESE, José Antonio Segarra. Em va marcar molt la seva alegria, empenta i esperit positiu, i també, veure l’ascendent que tenia sobre en Cristóbal. Recordo molta gent del Servei de Teràpia Ocupacional, com ara la Maria Portes, en Joan Antoni –que li dèiem el “Rojo”-, la Rosario i la Carme Serarols.
Sí! Hi va haver una escola que va venir a visitar La Fageda i els alumnes i professors em van demanar si es podien fer una foto amb mi. “No soc en Cristóbal”, els vaig dir!
Soc una persona creient i crec que hi ha un àngel de la guarda. En tot cas és innegable el que sempre diu en Cristóbal: si sumes tota la feina que hem fet a La Fageda i tota la intel·ligència que hi hem esmerçat, no acabes assolint el resultat que hem arribat, sinó que hi ha un altre factor que ho ha impulsat. En Cristóbal afirma que els valors són canviants, però els principis estan ancorats en un pensament que ha tingut una continuïtat en tots els temps, civilitzacions i territoris. És a dir, hi ha un fil de pensament que és inamovible i que sempre hi ha sigut: el Bé, la Justícia, la Bellesa… Les organitzacions que s’alineen amb aquests principis, tenen un factor que contribueix que les coses es posin bé. Això és el que diu, i té molt de sentit.
A l’àrea comercial, per poder vendre un projecte que m’apassiona, o bé, a l’equip tècnic. Estic pensant que en un futur, m’agradaria ser voluntari de l’Escola NOIMA.
M’encanta poder cantar amb els meus fills, per mi és un regal. També m’agrada pintar, feinejar al jardí, anar amb bicicleta, caminar…
El bífidus natural m’encanta barrejar-lo amb la crema de xocolata. És com un suís. També ho faig amb el gelat de iogurt.
Veig un futur sòlid, perquè la marca és molt potent i el model té molt predicament. Si no ens apartem de la nostra raó de ser, auguro un futur llarg, gloriós, prometedor i positiu.
La Fageda ha suposat un contacte amb la fragilitat i amb el patiment de les persones, que m’ha colpit molt i m’ha fet estar més implicat en tot el que té a veure amb La Fageda. És un tema que jo ja portava dins, per la meva sensibilitat, però aquí l’he viscut molt més en primera persona.
No ens hem d’apartar de la nostra raó de ser. Ens han de seguir important les persones, que és el millor de La Fageda.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
