Cristóbal Colón, fundador i actual president de La Fageda, davant l’envasadora dels primers anys, conversant amb Imma Jordà, mentre Angela Folgado els escolta.
“Quan els iogurts surten bé, la tapa s’enganxa al revés; quan la tapa s’enganxa bé, els gots cauen i es vessa el iogurt; quan arriba el moment de vestir el pack amb el cartonatge, la data de caducitat no surt impresa…” L’escena no és fictícia. En podeu conèixer tots els detalls en el capítol Farem els millors iogurts de granja del llibre La Fageda, Història d’una bogeria. Això passava el 23 de gener de 1993, avui fa 25 anys, quan faltaven poquíssimes hores per complir una missió: enviar a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona la primera comanda de iogurts de La Fageda; o dit d’una altra manera, els primers iogurts que La Fageda va elaborar i expedir.
No resulta difícil imaginar l’atmosfera de preocupació i nervis que devia impregnar aquells moments, però vet aquí que, com deia l’Einstein “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”. Segurament per això, el relat d’aquella nit de fa un quart de segle segueix amb aquest fragment: “La nit abans de l’entrega, tots els professionals de La Fageda treballen de valent per intentar dominar la maquinària i completar les caixes de iogurts acordades. A les cinc de la matinada acaben de carregar el camió que portarà les postres làcties a l’hospital”. Missió complerta.
I què passava al món aquells dies? Doncs a l’estat espanyol una crisi econòmica feia estralls i es devaluava la pesseta, la gent de la Garrotxa, vivia encara impactada pel recent segrest de Maria Àngels Feliu, Txecoslovàquia deixava d’existir en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia, i Bill Clinton s’estrenava com a president dels Estats Units. També aquell 1993 Nelson Mandela rebia el Nobel de la Pau, al cinema es projectava amb èxit “Sense perdó” de Clint Eastwood i Whitney Houston triomfava amb “I will always love you”, sempre t’estimaré, cantava l’artista del pop.
50000 iogurts a la setmana
I mentre tot això s’esdevenia, en aquell indret de Santa Pau que el poeta Maragall també va immortalitzar en el seu poema La Fageda d’en Jordà, la gosadia d’anar elaborant iogurts amb la llet de les vaques de la granja per complir la missió d’un projecte social, anava prenent forma. L’agost d’aquell any s’envasaven cinquanta mil unitats a la setmana mentre altres hospitals se sumaven de manera gradual a la cartera de clients.
Des d’aleshores fins ara hi ha hagut un trajecte de 9125 dies. La finca de Mas Els Casals que acull tots els equipaments d’on surt aquest grapat de productes té, és clar, una fesomia molt diferent de la de fa vint-i –cinc anys. A diferència també de l’època, rep fins i tot visitants disposats a trepitjar-la i a conèixer-la de ben a prop, més de quaranta mil l’any.
La xifra d’una dotzena de persones que treballaven a la vella fàbrica s’ha transformat en gairebé un centenar, i la de 50.000 s’ha multiplicat per 34 perquè ara, de dilluns a divendres, 1.700.000 unitats de iogurts, flams i cremes surten de les envasadores, i les tapes ja no s’enganxen ni els envasos cauen. I al llarg d’aquest itinerari també s’han emprès altres bogeries, com les de fer gelats i melmelades.
Ester Carreras. Periodista. La Fageda
En el següent vídeo podeu veure 25 imatges de 25 anys enrere.
