Quan va aterrar a La Fageda, en José Cruz tenia 30 anys i ja havia voltat molt de món. Tant a causa de la seva professió, en empreses d’enginyeria d’àmbit internacional, com per les seves aficions, en furgoneta i trepitjant muntanyes.
Natural de Jaén, aquest mes de maig ha fet tres anys que forma part de l’equip de Manteniment del nostre projecte socioempresarial. Hem parlat amb ell de La Fageda i ens ha explicat algunes curiositats de la seva discreta i variada feina. També, de la seva vida i aficions.
José, tu vas venir de lluny, oi?
Jo soc de Jaén i he acabat aquí de miracle. Vaig néixer allà, vaig estudiar, i després he estat fora molt de temps, treballant en projectes.
Què vas estudiar?
Enginyeria electrònica. Vaig començar a estudiar la carrera, no m’agradava, la vaig deixar i em vaig posar a treballar. Al camp, a l’obra… i no estava content. Llavors, vaig fer pinya amb amics que també estudiaven Enginyeria electrònica i entre tots ens la vam treure.
O sigui, que t’hi va ajudar l’entorn…
Sempre dèiem, de broma, que érem molts tontos en una carrera de llestos. Que ens havíem d’ajudar.
De petit ja t’interessava aquest àmbit?
M’agradava molt l’electrònica, la mecànica, desmuntar coses. Em regalaven una joguina i l’endemà ja l’havia trencat, l’havia desmuntat tota, perquè volia saber com funcionava.
I ens comentaves que has voltat molt.
Quan vaig acabar els estudis, vaig començar a treballar en una enginyeria, a la part d’automatització. Fèiem projectes internacionals en l’àmbit de l’oli d’oliva i sempre viatjava.
Quins tipus de màquines preparàveu?
Ens dedicàvem a tot el procés, tota la fàbrica: recepció de l’oliva, decantació, que aquí a La Fageda tenim una màquina similar per a les aigües residuals; separador, que aquí en fem servir per a la llet…
Això ho implantàveu en altres països… mediterranis?
Sobretot al Marroc, Portugal, Espanya i Xile.
Així, has viscut molts períodes de temps fora.
Sí, perquè a més després vaig començar a treballar a Madrid, en una altra enginyeria molt potent, que és la que va fer la renovació de la fàbrica de La Fageda.
Gea, oi?
Sí.
També ens ha fet els robots de munyida!
És una empresa alemanya molt gran, que té molts departaments. Jo estava en un departament que agrupava la part de begudes i lactis. Amb Gea vaig estar fent projectes a Egipte i a l’Aràbia Saudita, on vaig passar-m’hi un any.
Deus tenir un munt d’anècdotes.
Sí… A més, en projectes tan grans hi ha molta gent. Encara que depèn del país. A l’Aràbia Saudita, per exemple, no podies fer gaire res: estàvem en una fàbrica enmig del desert, que tenia fins i tot urbanitzacions… però ens vam dedicar a jugar molt a futbol. I també, quan estàs enmig de projectes, fas moltes hores cada dia. Tampoc surts massa.
I de Gea vas aterrar a la Fageda?
A mi m’agrada molt la muntanya, i volia marxar en un lloc on hi hagués muntanya i neu. Estant a Madrid, ja feia alpinisme. I quan vivia a l’Aràbia Saudita, mirava vídeos d’alpinisme i veia clar que allò que m’agradava era estar a la muntanya. Llavors, a Gea va sortir una plaça per venir a treballar a Barcelona per fer projectes a La Fageda i en altres empreses alimentàries.
Estem parlant de projectes nous, oi?
De tot. Màquines i automatitzacions per desenvolupar nous productes o per modificar plantes ja existents. Però a Barcelona estava molt a l’oficina, i això no m’agradava gaire. Llavors, just quan em trobava en l’impàs d’anar a treballar a una altra empresa alimentària, l’últim dia que havia de venir a La Fageda em van oferir que treballés aquí.
Coneixies bé el projecte, oi?
Sí, i tant. Havia estat aquí diverses vegades i ja m’agradava molt. Havia estat treballant en un lactofermentador nou i en modificacions a la línia de producció del iogurt grec.
La part de projecte social també era un factor que pesés, a l’hora de prendre la decisió?
Quan treballes com a extern no ho coneixes tant, però ja et crida molt l’atenció. La part social del projecte crec que ens agrada a tots. Ja que hem de treballar, que tingui sentit.
Ara fa tres anys que vas arribar. Què fa un enginyer electrònic a Manteniment de La Fageda?
M’agrada perquè fem de tot. Dins de l’àmbit de Manteniment, al que més em dedico és a la part electrònica. Estar al cas de si hi ha algun problema en alguna màquina. Però també, si cal, netejo canalitzacions de l’aigua… i el que faci falta.
Com t’hem d’imaginar, doncs, en el teu dia a dia?
Treballo de 6 a 14 h. Arribo, miro el correu, a veure si el dia anterior ha passat alguna cosa. Sempre tinc feina, projectes que cal desenvolupar. I dono prioritat a allò que corre més pressa. La meva llista de coses per fer és molt llarga.
Per exemple, alguna cosa que estiguis fent avui?
Doncs avui he estat modificant uns tancs del iogurt grec per intentar optimitzar la part restant del producte. És a dir, quan el tanc envia el producte a l’envasadora, sempre en queda una mica al tanc, i el que volem és poder-lo aprofitar. Es tracta de programar, veure com funcionen les vàlvules… Ah, i també, aquesta setmana hem estat treballant en un tanc nou de melmelades.
El tanc on es buiden les melmelades de les cassoles abans d’envasar-les?
Sí. Ara en tindrem un de més gran i automàtic. Però, com et deia, un dia puc estar dedicat a això i, de sobte, em truquen que hi ha una incidència a la màquina de preparar els pacs dels iogurts i postres, i llavors potser em dedicaré un parell de dies a aquesta incidència, i quan acabi tornaré a treballar en el tanc de melmelades. És una feina molt dinàmica, això és el que més m’agrada.
Suposo que, en tres anys, ja deus tenir un munt d’anècdotes.
Me’n recordo de quan vam reformar la granja, que es va construir l’edifici on va a parar la llet fresca. Si alguna cosa en aquest edifici no funcionava, la llet no podia anar a la fàbrica. Vam començar un dijous i havíem d’anar molt ràpid. Va ser una bogeria, vam treballar el cap de setmana i el dilluns tot estava arrancat. Aquesta és la part bona de La Fageda: tots aportem el que podem. És molt diferent d’altres empreses on he estat, on tothom té molt marcades les tasques, hi ha més càrrega burocràtica i tot s’alenteix. És molt gratificant veure que ens ajudem i que entre tots fem coses grans.
A l’equip de Manteniment, quants sou?
Set persones.
No n’hi ha cap amb certificat de discapacitat, oi?
No, però penso que amb el temps n’hi haurà.
En qualsevol cas, sí que et relaciones amb companys i companyes d’altres seccions que es troben en situacions vulnerables…
I tant que sí! Treballar aquí ha sigut un canvi de vida en el sentit que… jo penso que prima més que tinguis bon fons que no pas moltes altres coses. En altres empreses, veuries la gent més seriosa. Aquí, puc ser més jo mateix. Quan tinc un mal dia, faig una volta per la fàbrica, saludo quatre o cinc persones, dic quatre tonteries, i tot passa. Sembla que l’altruisme no ha d’estar lligat a un entorn laboral, i aquí sí que passa.
Comentaves que les teves aficions estan molt lligades a la muntanya. La Garrotxa és llavors un bon lloc on viure, oi?
Visc a Olot i és molt difícil veure-m’hi el cap de setmana. Solc marxar a fer alpinisme, esquí, escalada a l’estiu… Sempre tinc una llista de coses per fer i de llocs on anar. Els divendres a la tarda, em dedico a mirar quin temps farà per decidir on marxem el cap de setmana. Ara, amb el confinament per la pandèmia, hem anat on hem pogut.
D’on ve aquesta afició per la muntanya?
Mai m’ha agradat massa l’esport. Sempre m’ha agradat molt viatjar lliurement amb la furgoneta i en una altra època era més per anar de festa. Jo soc molt enèrgic, molt inquiet, no puc estar-me quiet… I des que, als vint-i-pocs, vaig descobrir la muntanya, on cremar la meva energia de manera constructiva… aquesta afició ha anat cada vegada a més.
Algun lloc preferit de la nostra zona?
M’encanta Sadernes. Si puc escapar-me entre setmana, vaig a escalar-hi. Hi soc més que a casa meva!
M’han dit que estàs aprenent a tocar la guitarra?
[riu] Qui t’ho ha dit? Ho intento… però no tinc paciència! Sé tocar l’Aniversari feliç.
Ja és molt! Alguna afició més?
M’encanta viatjar. Fent muntanya he estat en molts llocs. Solc compaginar-ho, perquè viatjant sense fer muntanya, m’avorreixo. M’agrada agafar la furgoneta amb amics, sense pla, i al final sempre va bé. Recentment, he fet el Montblanc amb esquís, sense haver-ho planificat. Ah, i també m’agrada molt llegir.
Tornem a La Garrotxa, a La Fageda. Què és per a tu, aquest projecte?
Doncs… diria que som els gals. El poblat gal!
Que bo!
Sempre sentim que les coses es poden fer d’una altra manera, però ningú ho fa. I aquí sí. I la gent somriu més.
I el confinament? Com l’heu portat, a Manteniment?
Al principi, amb una mica de por, incertesa. Jo penso que tot està al cap, en com ho vius. Deu fer un any que no miro la televisió. A vegades em sembla que visc una realitat paral·lela. És un tema seriós, però ens hem d’adaptar als canvis.
Als teus viatges sí que t’ha d’haver afectat.
Mira, un mes abans ja vaig fer una mena de confinament, perquè vaig tenir un accident i vaig estar tot el mes amb el maluc fotut. Vaig dedicar-me a llegir molt i… ja venia preparat. I també vaig haver d’aprendre a calmar-me.
… Aprendre a estar a casa?
És la meva gran assignatura pendent. Però bé, n’estic aprenent!
Algun record especial d’aquests tres anys a La Fageda?
Molts. Jo crec… que la gent. Hi ha molta gent que m’ha sorprès molt. Que la gent vulgui ajudar-te. Que vingui i et digui: ‘En què et puc ajudar’? Això és molt gran. Ens haurien de deixar estar en altres llocs dos mesos l’any per adonar-nos del que tenim aquí. Perquè, un cop ets dins i hi portes temps, no t’adones de què és això.
I quins reptes penses que teniu, a Manteniment, en l’àmbit tecnològic? Per exemple, que les màquines siguin aliades de les persones?
Això és una altra cosa molt bonica. Moltes vegades ens venen a veure representants i ens diuen: ‘Aquí podries posar-hi una màquina i et trauries de sobre tantes persones’. I és bonic escoltar la direcció de La Fageda dient: ‘Ja, però és que jo, el que vull, és tenir-hi les persones’. L’automatització està molt bé, però aquí, el que sí que hi ha d’haver, són persones.
Hi ha algun projecte que t’hagi il·lusionat especialment?
Quan vam renovar les màquines de la línia de postres, que era un projecte molt gran que es podria haver encarregat fora, ho vam fer nosaltres des d’aquí. Vam estar-hi molt temps. Segurament és el projecte que més satisfacció m’ha donat mai.
És curiós, perquè per exemple jo d’això no en tenia ni idea. Sou una mica invisibles, a Manteniment?
Això és bo, no? Deu ser perquè les coses funcionen [riu]. I és interessant que a Manteniment hem de saber d’automatització, és clar, però també de processos, és a dir, de com es comporten els productes, per exemple quan els fem tractaments tèrmics, o de fred. Una cosa és la teoria i l’altra la pràctica.
I això us porta, entenc, a treballar estretament amb altres departaments, oi?
Amb tots. Quan trobem un problema, o quan volem fer canvis en processos, o quan fem un producte nou… Engloba tothom. Hi ha molt d’assaig i error, i moltes hores d’anàlisi. I penso que és important que no hi ha una solució prefabricada per a cada tema, sinó que ens hem d’adaptar molt. I Manteniment, i en concret el nostre responsable, en Fernando, aquí hi té un paper important.
(…)
Al final, tenim molts productes. I això ho fa complex. Hi ha molt a analitzar. Puc estar mirant gràfics durant 12 hores per veure com s’ha comportat un procés determinat. I, com et deia, un altre dia puc estar moltes hores traient aigua de la depuradora perquè hi ha hagut algun problema. M’agrada això: que quan cal, tots ens posem a fer la feina que cal.
Anem a les preguntes que no deixem de fer-vos a cada entrevista. Quin altre departament de La Fageda et crida l’atenció, per treballar-hi?
Màrqueting, per exemple! En Pol [company de Màrqueting] m’explica coses i veig que entendre els mercats té molta història. Em sembla interessant.
I el teu producte preferit?
Ara, les postres! Després de tot el que temps que vaig treballar-hi… Et diria que el meu preferit és el flam.
Doncs, moltes gràcies José pel teu temps.
Roser Reyner, periodista i guia de La Fageda.
