Fa cada dia el trajecte Roses – La Fageda per venir a la feina. L’itinerari que comença amb vistes al Mediterrani i acaba al cor del Parc Natural de la Garrotxa el té atrapat i fa que se senti privilegiat. En Francesc Galí és des de fa nou mesos el director comercial i de màrqueting de La Fageda, posició fins aleshores ocupada per la Sílvia Domènech que ara es pot dedicar exclusivament a la direcció general adjunta.
En Francesc Galí, un perfil sènior “amb esperit jove” ha arribat a La Fageda després d’un recorregut per grans empreses del sector privat on havia dirigit també les polítiques de màrqueting i comercial, com ara Carrefour o La Sirena. Un currículum que l’havia dut a viure a diversos llocs, Madrid, Barcelona i Sant Cugat entre altres ciutats.
Transparent, carregat d’inquietuds i amb un gran sentit de l’humor, en Francesc encara la seva nova etapa professional amb un plus de motivació extra per la naturalesa del nostre projecte.
Francesc, després del teu recorregut professional, com vius treballar ara en una empresa com La Fageda que sustenta un projecte social, sense ànim de lucre ni accionistes que a finals d’any reclamin beneficis?
La gran diferència que he trobat és que ara treballo en un projecte, que dia a dia, em permet veure el benefici que genera el nostre treball. Veig clarament com aquest benefici s’aplica a projectes socials, te n’adones només de passejar per La Fageda. Aleshores sento que el canvi ha sigut radical.
Quan t’arriba la proposta d’incorporar-te a La Fageda, què és el que et va engrescar més del projecte?
Els valors de la marca, la seva fortalesa, la seva aposta per la proximitat, el control de l’origen de la matèria primera, que es treballi molt per a la sostenibilitat de tot el projecte, que no es faci publicitat de manera convencional. Tot això em fa veure que estic davant un projecte extraordinari, en tant que està fora d’allò que és ordinari, i veig que se’m presenta com un repte i un aprenentatge. Sento que els seus valors encaixen amb la meva persona i quan m’adono de tot el seu rol social quedo corprès i dic que sí, i decideixo aturar un projecte professional que tenia al cap. Ja coneixia La Fageda, però no la seva dimensió. De fet, sempre l’havia tingut en el meu radar d’empreses interessants. I el fet de ser una empresa ubicada a la Garrotxa, al costat de l’Empordà, també em va ajudar a prendre la decisió.
Fa nou mesos que hi treballes, tot i que et falta viure tot un recorregut encara, de moment què és el que més t’ha sorprès?
Jo defineixo La Fageda com un projecte ideològic que dona lloc a un projecte social que utilitza de manera instrumental una empresa per generar beneficis que facin possible complir aquest projecte social. M’han sobtat les bases ideològiques del projecte que neixen del pensament profund d’en Cristóbal i la Carme i que donen lloc a aquests dos projectes molt coherents, el social i l’empresarial. També estic sorprès per la qualitat humana de tot l’equip, realment t’adones que la missió i els valors són de veritat, que s’apliquen en el dia a dia, no és maquillatge. Aquí tot és molt coherent, es posen les persones en primera línia, són el més important. I sens dubte, sorprèn molt que una empresa social hagi tingut un èxit empresarial tan contundent.
Quins són els valors diferencials dels productes de La Fageda?
La proximitat, la qualitat i el sabor són els valors essencials. Elaborem tots els nostres productes a les instal·lacions ubicades al bell mig del Parc Natural de la Garrotxa. Gràcies a l’origen de la matèria primera, la llet, que és de les nostres granges, produïm uns iogurts i gelats d’un gust molt diferent de la resta. Això el consumidor ho percep i per aquest motiu el nostre iogurt natural és el més consumit a Catalunya. En el cas de les nostres melmelades, també fetes aquí, incorporen tan sols productes naturals: fruita, sucre integral de canya i suc de llimona, i les fem amb mètodes tradicionals, hores de cocció i de remenar a les cassoles. Això ens permet també tenir un producte diferent que any rere any guanya consumidors.
Què li aporta a un consumidor comprar La Fageda?
Quan una persona compra un producte de La Fageda compra territori, un gust diferent i molt bo i fa una aposta per millorar la societat.
Quins són a mitjà termini els principals projectes de l’àrea de màrqueting i comercial?
En matèria comercial intentar arribar al 100% dels distribuïdors potencials de Catalunya, impulsar les vendes de les dues famílies petites de productes, dels gelats i melmelades; seguir llançant novetats al mercat com aquesta primavera amb els iogurts líquids i desnatats. I en màrqueting impulsar la comunitat Arrelats, que la pandèmia ha aturat, i apostar molt fort per la comunicació donat que no fem publicitat.
Com dius no fem publicitat, com valores el Servei d’Atenció al Visitant (SAV) com a eina per donar a conèixer la marca i el projecte?
Crec que hi ha hagut tres palanques molt potents per donar a conèixer La Fageda al gran públic, al consumidor. La primera, tenir un producte extraordinari perquè si no és així, costa molt créixer. Les altres dues eines que han sigut fonamentals en el desenvolupament de la marca, són haver introduït el iogurt a les grans col·lectivitats com hospitals i escoles on està posicionat com a molt bon producte del qual en parlen, i la funció que fa el SAV, per on passen milers de persones que viuen l’experiència de La Fageda i que quan se’n van, com diu en Cristóbal, surten apòstols de la marca.
La Fageda s’ha d’obrir a altres mercats?
Un dels principals valors que tenim és la proximitat, i creiem que per fer un bon producte ho fan millor les empreses petites o mitjanes que no pas les grans; per tant, el nostre objectiu és seguir centrats en el mercat català.
Vivim en un període d’incertesa, molt canviant, i els impactes de la Covid marquen un abans i un després i nous reptes. Quin mercat i quina societat visualitzes en època post pandèmia?
Crec que hi hauran canvis importants, la manera de relacionar-nos, penso que es viatjarà menys i es treballarà més a casa, que el comerç viurà un canvi gran, veig un món amb menys punts de venda, veig la gent vivint més a casa seva, coses tan tristes com la possible desaparició de les sales de cinema, canvis als restaurants que s’estan transformant en llocs on fan menjar per distribuir-lo, i penso que tot allò que es pugui digitalitzar s’acabarà digitalitzant. També crec que les ciutats perdran força a favor del món rural.
I com ens afectarà tot això a La Fageda?
Ens caldrà estar molt atents a com es mou el mercat, adaptar-nos-hi, i apostar pels canals de més creixement.
Acabem l’entrevista. Vols destacar alguna cosa més de la feina?
Que estic encantat! Sortir cada dia de la badia de Roses i arribar al mig de La Fageda d’en Jordà és una meravella, un regal dels Déus! Ja ho pots escriure tal com t’ho dic.
La fotografia i la música, passions d’un home polifacètic amb il·lustres arrels
En Francesc és un apassionat de la fotografia, la música i el cinema. De fet l’art i la cultura van associats a les seves arrels familiars. El seu besavi, en Francesc d’Assís Galí i Fabra, va ser un reconegut pintor i pedagog català, director general de Belles Arts de la República, fundador de l’acadèmia Galí on entre altres va tenir com a deixeble en Joan Miró i era nebot d’en Pompeu Fabra, que va contribuir molt a la seva formació. I per part de l’àvia paterna, aquesta era cosina germana de Zenobia Campubrí, reconeguda traductora dels poemes de Tagore i esposa del literat Juan Ramon Jiménez (premi Nobel l’any 1956).
Autor de diverses exposicions de fotografia a Liverpool, Madrid (a la T4), Barcelona, Cadaqués… En Francesc ha tingut també uns quants reconeixements en aquesta disciplina artística que li serveix per “expressar en imatges com veig el món, allò que sento.” El seu, és un estil experimental i molt particular. Té fins i tot un laboratori a casa on fa fotografia química i analògica. Podeu veure el seu treball al web www.francescgali.com. En la dècada dels vuitanta, va formar part del grup musical, Los Carbónicos, on tocava el baix. Varen ser teloners de grups tan emblemàtics com de Toreros Muertos o Ilegales. Actualment escriu un llibre sobre la història de la música rock a Girona. Ah i també és patró de barco!
