Amb només 25 anys i uns pocs mesos a La Fageda, la Maria Güell ja és una peça clau de l’obrador de melmelades. De fet n’és la responsable després de la marxa de l’Antonio, l’antic coordinador, cap al nou projecte d’El Rebost de La Fageda. Comença a treballar molt d’hora i ha de gestionar un volum important de feina però alhora valora haver estat escollida per ocupar aquest lloc i se sent reconeguda i afortunada a la vegada. Avui la convertim en la protagonista de la nostra entrevista mensual perquè tant els seus companys com la gent que ens seguiu a les xarxes la puguem conèixer una mica millor.
Nascuda a Girona, va passar tota la infància al barri de Santa Eugènia. De petita i adolescent ja era una noia molt activa. Feia música -tocava la flauta travessera, cantava en una coral i formava part d’un grup de percussió-, dansa, esport -bàsquet i natació- i teatre. També era monitora de cau i s’implicava en la vida cultural i festiva de la ciutat participant en un grup de diables, els Diables de l’Onyar. ‘No estava gaire per casa‘, ens reconeix.
Després de cursar el batxillerat científic, escull el seu camí de futur: vol estudiar farmàcia a Barcelona. La nota de tall, però, no li permet l’accés a aquest grau i es decanta per Ciència i Tecnologia dels Aliments a la Universitat de Barcelona perquè les assignatures de primer any són comunes i té la intenció de canviar-se i fer farmàcia més endavant. Amb els mesos, però, s’engresca i decideix continuar. El fet de mudar-se a Barcelona suposa algun canvi en el seu mogut calendari ‘extraescolar’. Deixa l’escola de música però intenta seguir amb la resta d’activitats. ‘Quan arribava a Girona els divendres a la tarda, me n’anava a assaig amb el grup de dansa, al vespre cap a assaig de percussió i després els diables. I alguns caps de setmana m’havia de llevar aviat el dissabte i marxar fins diumenge a fer formació pel cau. Tornava a casa i cap a Barcelona una altra vegada‘.
Acabats els estudis, marxa quatre mesos a Tailàndia a conèixer món. Hi va amb un amic però a mig viatge decideixen separar els seus camins, fer una part en solitari, i retrobar-se un mes més tard. ‘Em va marcar molt. Vaig tornar canviada. Després de passar moltes estones sola i poder pensar, vaig canviar la manera de veure’m a mi mateixa i la manera d’entendre la vida. Vaig aprendre a prendre’m les coses amb una mica més de calma. Quan tornes aquí, però, costa mantenir aquesta mentalitat… També vaig aprendre a espavilar-me‘.
Un cop retornada a Girona decideix emancipar-se i comença a treballar. Primer en unes feines temporals en casals d’estiu i en una botiga de regals i després en una consultoria alimentària. ‘Feia cursos de manipulació d’aliments i assessorament en seguretat alimentària per a bars i restaurants. Eren tres hores de curs i et podies imaginar que no tenia massa bona rebuda… Volien firmar i acabar ràpid. Tot plegat no em motivava massa…‘. Amb classes de repàs de matemàtiques per a alumnes de batxillerat aconseguia completar els seus ingressos. I, de cop, apareix una finestra d’oportunitat a La Fageda.
En quin moment et creues amb l’oferta de feina de La Fageda?
Ja coneixia la Cooperativa. De fet, en acabar la universitat, vaig enviar un currículum però vés a saber si a l’adreça correcta o va anar al correu general… En aquest cas va ser una amiga que me’n va parlar i gràcies a ella vaig veure l’oferta de feina. Buscaven un tecnòleg dels aliments. Vaig passar diverses entrevistes de feina i jo desitjava que em diguessin que sí. Es va fer llarga l’espera.
Era per ocupar un lloc de responsabilitat. Devien fixar-s’hi bé.
Sí, l’oferta era per ser responsable de melmelades. Jo a casa n’havia fet moltes, era la típica freak que anava al bosc a collir móres per després fer la melmelada a casa, ha ha, però no tenia experiència en un centre especial de treball. Però igualment em van donar l’oportunitat i vaig entrar a treballar l’1 de març d’aquest any.
Una feina totalment diferent de l’anterior. T’ha costat adaptar-te?
M’està costant. Són molts fronts oberts a la vegada. Gestió de personal, planificació de la melmelada, comprar la fruita, resoldre els problemes del dia a dia, gestionar l’envasat de gelats… Som força gent treballant a la secció, uns 20, i al principi em passava hores per decidir qui ocupava cada lloc en la producció i on anava cadascú perquè encara no els coneixia massa. Han estat moltes hores, sobretot al principi. Però t’he de dir que alhora que és complicat, això és el que m’agrada. Fer una sola cosa m’avorriria i anar tot el dia amunt i avall em motiva. Els dies que són calmats i puc seguir les coses que tenia previstes se’m fan estranys i tot, ha ha.
Descriu-nos una mica el teu dia a dia, des que comences la jornada.
Arribo a quarts de 9 del matí. Com que tinc una hora de cotxe des de Girona, aprofito el camí per pensar i organitzar-me mentalment el dia. Quan arribo miro que tot el material estigui a punt per a quan arriben els treballadors i parlo amb una part de l’equip que ja porta cuinant des de les 7 del matí. Llavors reparteixo les feines i pujo a oficines a reunió de producció. Quan torno a l’obrador, substitueixo els companys perquè puguin sortir a descansar i esmorzar. Després, si tinc etiquetatge, gelats, fruita i melmelades engegat a la vegada segurament m’hagi de posar en algun dels processos de producció a treballar i també cobrir imprevistos. Si no, ja vaig a l’ordinador a fer les feines de planificació, revisió d’estocs, programació de l’endemà, comandes, etc. A la tarda, omplo els registres del que hem fabricat durant el dia.
Pel que fa al Centre Especial de Treball, has pogut agafar bé el ritme?
Em preocupava una mica no estar a l’altura. “Apretar” massa, o al revés, quedar-me curta, o no saber detectar alguna problemàtica a temps perquè no tenia formació en aquest aspecte. Però ara l’estic rebent aquí i tinc un gran suport de l’equip d’assistencial. Sempre hi són quan les necessito.
També teniu sistema de rotació de tasques?
L’Aniol s’encarrega de la cocció de la melmelada i d’envasar-la i la Teia de preparar la fruita, envasar gelats i dóna un cop d’ull a l’etiquetatge. I els treballadors del Centre Especial van rotant tenint en compte que hi ha feines molt diferents que necessiten també habilitats molt diferents. Cal establir qui pot fer cada tasca i durant quanta estona la poden fer, en funció de la concentració que requereixi, i a partir d’aquí crear un sistema perquè hi hagi moments de rotació.
Com definiries La Fageda amb les teves paraules?
És una empresa social on tothom té cabuda. És un lloc on treballar sentin-te molt còmode i en un ambient molt bo. S’hi està molt a gust.
El teu producte Fageda preferit?
El iogurt líquid de maduixa, la melmelada de nectarina i la de taronja amb xocolata.
L’espai de la finca on relaxar-te deu minuts?
La terrassa del SAV. A més té bones vistes. I també et diria que em relaxa molt el camí amb cotxe des de Girona. Surto molt aviat i encara de fosc però després veig sortir el sol quan estic per Banyoles i amb les muntanyes nevades de fons. Una cosa maca de matinar és poder veure cada dia aquests paisatges i contemplar els canvis de colors d’uns mesos a altres.
Algun moment divertit que recordis amb els teus companys de secció?
Mira, les coses més gracioses passen just quan arribeu els guies amb un grup. S’espatlla una màquina, per exemple, i just en el moment de descontrol i que falla alguna cosa arribeu i hem de dissimular i de posar cara com de ‘que bé que va tot’ ha ha.
Segueixes amb aquesta vida tan intensa fora de la feina?
Ara sóc una aficionada a les plantes, en tinc moltes, ha ha. També faig dansa, estic en un grup de percussió que es diu Block Quilombo, als diables, i quan tinc temps faig excursions per la muntanya i estic amb els amics. M’encanta passar dies de ruta per la muntanya però ara no tinc tant temps per fer-ho com abans.
Espero que segueixis gaudint així de la teva vida dins i fora de La Fageda. Transmets molta vitalitat.
Estic molt contenta. A vegades penso que tinc la millor feina de La Fageda.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
