Avui posem el focus de la nostra entrevista mensual sobre una treballadora de La Fageda que sempre ha fet vida a la ciutat de Girona, concretament a Sant Narcís, al barri vell. Hi va néixer, i va passar-hi una infància i adolescència lligada sobretot als amics, la música i la muntanya, al cau. Estudiava 8 hores de música a la setmana fent orquestra, cant, harmonia, flauta travessera… Ho va haver de deixar en marxar a Barcelona a estudiar la carrera universitària però encara avui dia, quan disposa de temps, a casa, segueix tocant la flauta. Més important que la música ha estat la seva experiència en l’educació en el lleure, al cau. Hi va participar des del cinc fins als 21 anys començant com a castor fins a acabar sent cap. ‘El cau és el millor que m’ha passat a la vida‘, explica.
Va realitzar el batxillerat científic-tecnològic i tenia una primera idea d’estudiar la carrera de medicina però finalment es va decantar per la de Ciència i Tecnologia dels Aliments, a la Universitat Autònoma de Barcelona. I potser millor així, perquè ens confessa que és bastant aprensiva. ‘Hauria set molt mala metgessa‘, bromeja. En aquell moment vivia al barri d’Hostafrancs, al districte de Sants de Barcelona.
Durant els primers anys de carrera va anar descobrint que allò que la motivava de veritat era el camp de la innovació i va decidir provar-ho, després d’acabar el segon any, fent unes pràctiques d’estiu al departament d’innovació d’una petita empresa. A tercer i quart decideix que el seu futur estarà relacionat amb el sector dels làctics i en graduar-se es matricula a un màster sobre innovació a la Universitat de Barcelona. Avui entrevistem a la Júlia Gómez Nadal, de 26 anys, integrant del subdepartament d’Innovació de La Fageda.
El departament que ara ocupes, el d’innovació, juntament amb la Laura Millastre, és de recent creació. Què ens en pots dir?
Sí, abans tot formava part del departament de qualitat i ara s’ha dividit en tres subdepartaments, en tres branques. Són qualitat operativa, que seria la qualitat de fàbrica, assegurament de qualitat, i innovació.
I quina és la missió de la teva branca?
El que fem és revisar que tots els productes Fageda estiguin ben plantejats des de la fórmula fins al procés de producció i arribada als punts de venda. Assegurar-nos que aquell producte que hem imaginat i dissenyat en una idea originària arriba al consumidor de la forma més perfecta. Per tant estem implicats en una millora constant de processos i producte. També dissenyem i formulem nous productes, en coordinació amb la resta de departaments. La innovació és transversal.
D’acord. Ara que ja coneixem la teva funció concreta, tirem una mica endarrere en el temps. Com comença la teva etapa laboral, prèvia a Fageda?
Estava estudiant el màster d’innovació, quan em proposen fer unes pràctiques al departament d’innovació de Danone. No m’ho esperava i ho vaig acceptar. Va ser una etapa de moltíssima feina, perquè eren unes pràctiques de 8 hores al dia i després havia d’anar a classe, algunes vegades fins a les 10 de la nit.
Vas passar de fer pràctiques a una petita empresa, després d’acabar segon de carrera, a fer-ho en una de les multinacionals més grans del món.
Sí, vaig aprendre moltíssim. M’hi vaig implicar i em van oferir quedar-me després de les pràctiques. Hi vaig estar en total dos anys i mig, va ser una bona etapa, d’aprenentatge i de fer molts amics.
Però…?
Em faltava alguna cosa. Tenia ganes d’entrar en un projecte que m’omplís de veritat, que em motivés realment. I el juliol de l’any passat entro a treballar a La Fageda.
Coneixies el projecte.
Sí, sóc de Girona de tota la vida com et deia abans. I des de petita a casa coneixíem La Fageda, i havíem vingut a visitar-la diverses vegades. Coneixia que era un projecte social. I quan vaig veure que es feia una inversió per a aixecar una nova fàbrica em va cridar l’atenció perquè vaig veure que hi havia una aposta clara per la innovació…
Potser havies vingut a visitar-la amb el cau i tot.
Haha. Havíem vingut per la zona, moltes vegades, però ens va faltar visitar la finca.
Doncs quina il·lusió et devia fer quan t’ofereixen la feina.
Molta. Recordo que quan vaig parlar amb en Cristóbal per primera vegada vaig sortir encara més motivada. Vaig comprovar de primera mà que Fageda era molt de veritat i vaig confirmar allò que ja sabia, que aquí no es fan iogurts per a l’enriquiment personal. Que en Cristóbal hi creu de veritat, de tot cor, i ho transmet.
Com recordes la primera setmana?
Els primers mesos van ser de conèixer a tothom. Em van dir que volien que conegués tots els nostres productes com si fes molt de temps que estigués a Fageda. M’ho van explicar tot al detall. De seguida vaig trobar gent que tenia ganes que jo fos allà i em van fer sentir tan bé… ‘Farem coses molt ben parides’, em deien.
T’has integrat molt ràpidament.
Sí, t’he de dir que m’està compensant tant el canvi… M’està donant la vida venir a Fageda. M’agrada molt la gent. Hi ha molta gent enamorada del projecte i això es nota. M’encanta treballar també amb les persones del centre especial de treball. És com que t’obliguen a tenir bon dia, a estar de bon humor. Si tens un mal dia, sempre hi ha algú que està de bon humor i t’ho contagia. És com que et surt sol estar de bon rotllo, és fàcil estar-hi alegre. I al departament també ens divertim. Per Nadal vam proposar fer un concurs de decoració nadalenca. He de reconèixer que sóc una friqui del Nadal. A més, estar dins un parc natural… és una passada. A vegades vinc una hora abans i vaig a córrer amb una companya, l’Anna Poch, per la Fageda d’en Jordà. Després ens dutxem als vestuaris de fàbrica i cap a treballar.
Doncs venint de Girona i arribant una hora abans… t’agrada matinar!
Quan anem a córrer quedem aquí a les 7 del matí… Realment m’aixeco amb molta son haha. Però després em compensa. A part que m’adormo molt aviat, al vespre. M’agrada molt dormir i tinc la capacitat d’adormir-me gairebé en qualsevol lloc.
No sembla una feina massa rutinària, la teva.
No gens, per sort. Gestiono projectes perquè les idees de nous productes acabin al mercat. Això vol dir que hi ha dies que penso en idees, en l’àmbit de laboratori o de formular a l’ordinador, i d’altres que ja estic fent proves en la fase semiindustrial o a la planta pilot, a la fàbrica. Ara, per exemple, estem provant un nou aroma.
Que és el més difícil de la teva feina?
El que em costa més és millorar productes que ja hi ha al mercat. Per mi és més senzill formular i crear nous productes. El que m’agrada més és formular.
I ara un seguit de preguntes ràpides que ja s’han convertit en tradició a les nostres entrevistes. Si no fossis al teu departament, en quins altres et veus?
Al Servei d’Atenció al Visitant, perquè és on expliqueu el projecte. O a màrqueting.
El teu espai preferit de la finca?
El SAV o les taules del pícnic. Perquè ens trobem persones de departaments molt diferents i és genial.
El teu moment més divertit a Fageda?
El sopar de Nadal. Quin riure!
Producte preferit?
El iogurt natural i el de llimona.
En poques paraules, com definiries La Fageda?
Una empresa social que per a poder donar servei a un col·lectiu que necessita treballar, com tothom, té una part industrial molt potent. És una simbiosi entre la part industrial i la social.
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
