Quina quantitat d’aigües residuals generem a La Fageda diàriament? Com i on es generen? A través de quin procés es depuren? On es troba la planta depuradora que les tracta? Com s’elimina el greix de la llet o la matèria orgànica? Avui volem compartir amb vosaltres una part important de les nostres polítiques ambientals pel que fa a la depuració de les aigües utilitzades.
La Fageda es troba dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i compta amb un model de desenvolupament sostenible que fa compatible l’activitat productiva amb el màxim respecte cap al medi ambient. Un dels compromisos adquirits per tal de complir amb la legislació vigent i prevenir la contaminació fa referència al tractament de les nostres aigües residuals.
Per realitzar el procés de depuració de la forma més acurada possible comptem des de fa uns mesos amb una nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que està preparada per assumir els aproximadament 250 metres cúbics diaris d’aigües generats a la finca.
Tal i com ens explica la Susana Fuentes, Tècnica de Sistemes d’Assegurament de Qualitat i Medi Ambient de La Fageda, es tracta d’una planta fisico-química i biològica que té com a objectiu principal eliminar la matèria orgànica present a les aigües. I per saber si l’hem depurat bé o no s’utilitza un paràmetre indicador de concentració de matèria orgànica anomenat Demanda Química d’Oxigen (DQO).
D’on provenen les aigües residuals?
Doncs sobretot tenen el seu origen en els sistemes manuals i automàtics de neteja de la maquinària de les fàbriques. Però també se’n generen als robots de munyida de la granja, durant la neteja dels tancs que emmagatzemen la llet i als sanitaris ubicats al Servei d’Atenció al Visitant i en diferents punts de la finca.
Les aigües dels sistemes de neteja dels estables, en canvi, segueixen un tractament diferent -van a la planta de compostatge- i no entren a la planta depuradora.
El procés de depuració, pas a pas
El camí s’inicia amb l’arribada de les aigües a un pou de recepció. El primer que cal fer abans de res és filtrar-les i retirar els sòlids més voluminosos que l’acompanyen a través d’un tamís rotatiu. L’aigua, un cop lliure de sòlids, entra en un dipòsit d’homogeneïtzació amb agitació constant per evitar el seu estancament.
La Susana Fuentes, a les instal·lacions de l’EDAR
Tot seguit s’inicia un tractament per retirar partícules més petites com el greix i altres sòlids en suspensió anomenats fangs. Com que la majoria d’aigües residuals tractades procedeixen dels sistemes de neteja de la fàbrica de iogurts i gelats, aquestes arriben barrejades amb greixos làctics que cal separar de forma adequada. Es realitza amb un equip de flotació que s’ajuda d’un sistema d’agitació i dos reactius.
Un cop separats els fangs, ara cal actuar i degradar la matèria orgànica. S’arriba així a un sistema conegut com a reactor biològic, un dipòsit on les aigües es barregen amb microorganismes encarregats de degradar-la. En aquesta fase, que també es nodreix de la injecció d’oxigen per facilitar l’acció dels bacteris, s’aconsegueix una eliminació de la DQO superior al 95%.
Una vegada retirats els fangs que generen els microorganismes amb la seva acció i una part important d’aquests microorganismes amb un sistema de flotació forçada per aire dissolt, ja tenim l’aigua neta i només li queda passar per un últim procés de filtratge. A continuació ja és a punt per ser retornada al medi d’una forma respectuosa.
Pel que fa als greixos i fangs retirats durant el procés, s’acumulen en un dipòsit i tot seguit inicien un procés de deshidratació per aconseguir un material més sòlid. Les aigües resultants tornen a iniciar el procés des del pou de recepció i els fangs s’emmagatzemen en un contenidor fins que un gestor els recull pel seu tractament extern.
La nova EDAR es troba ubicada dins la mateixa finca El Casals, en un extrem a l’esquerra de l’aparcament de vehicles dels treballadors i visitants, i substitueix una planta depuradora anterior.
Víctor de Paz
Periodista i guia de La Fageda
