Són dos quarts de deu del matí d’un dissabte d’octubre. Els primers visitants del dia ja han arribat i han recollit les seves entrades. S’acumulen al punt de trobada i mentre esperen que comencem la visita, admiren el paisatge, avui emboirat. La Serra del Corb, imponent, s’aixeca cap al sud i als seus peus hi apareixen el Volcà Puig de la Costa i el màgic bosc de la Fageda d’en Jordà. Un marc de postal.
M’acosto cap al grup. “Bon dia, benvinguts a La Fageda, em dic Víctor”. És el moment de presentar-me com a guia i de fer un petit sumari de tot allò que veuran durant la ruta: els serveis assistencials, la granja amb les seves vaques embarassades, les vedelles, les productores i la sala de munyir, i la fàbrica. Sembla que els motiva la proposta. “Som-hi doncs!”.
Comencem a caminar i arribem al Mas Els Casals, el lloc on expliquem el vessant social de La Fageda. ‘Avui no visitareu una granja convencional. De fet la granja i fàbrica són només la punta d’un iceberg. Estem en realitat davant d’un projecte social que treballa per millorar la qualitat de vida de persones amb malaltia mental crònica o amb una capacitat diferent’. Observo la resposta dels visitants que tinc al davant. Detecto persones que assenteixen amb el cap; coneixen el projecte i saben de què parlem. A l’altra banda contemplo cares de sorpresa, mirades de dues amigues que acaben de descobrir que darrere el iogurt de la Fageda hi ha molt més que una granja. Hi ha una ànima, un objectiu de caràcter social. M’alegro de poder participar en la difusió d’aquesta gran tasca.
Vaig detallant el projecte. Els explico la tasca del Servei de Teràpia Ocupacional, del club social pels jubilats, de les residències que tenim a Olot i dels pisos tutelats. També dels serveis de lleure.
I, ara sí, arriba l’hora d’entrar a la granja. Els petits es posen contents. S’acosta sens dubte el moment de la ruta que més els divertirà. Ens n’anem a veure les vaques embarassades. Les toquen, es fan fotos, i els donen menjar. Explico també el part d’una vaca amb el suport d’un plafó fotogràfic. Veuen pas a pas com va parint l’animal, des que surt la placenta i potes del vedell, fins que la mare li ensenya a caminar. Per sorpresa, em giro i veig una vaca que està començant a parir. No calen més fotos. Anem a veure-ho en directe. En silenci, això sí, per no molestar-la en un moment tan delicat. El grup està embadalit contemplant l’inici del miracle de la vida.
Ens agradaria quedar-nos-hi una estona llarga però ens cal seguir la visita. Costa marxar, però el part pot durar hores i ara toca visitar les vedelles i explicar com viuen. També aquí les podran tocar. Ho gaudeixen els petits, però també els grans. Les ‘vedelletes’ de P3, P4 i P5 desperten un sentiment de tendresa entre els visitants. Algunes s’acosten i es deixen amanyagar. Els hi encanta un bon massatge a les galtes. “Beuen llet, quina edat tenen, són mascles o femelles?”, són algunes de les preguntes que ens fan en aquest espai. Resolem dubtes.
Ara marxem en direcció a l’estable de vaques lleteres. Enmig d’un ambient amanit per una música clàssica barroca que serveix per relaxar les nostres vaques, parlem de la seva alimentació, de la producció de llet, de la sortida a pasturar i de la neteja dels purins. Es queden bocabadats quan són conscients de la quantitat de purins mensuals: milers de tones! I tot, reciclat a la mateixa finca a través de la planta de compostatge. Aprofito per subratllar l’aposta de La Fageda en la conservació del medi ambient (planta de biomassa, depuradora, pla de mobilitat).
Després de parlar dels litres de llet que produeix cada vaca i de passar per la sala de munyir, anem cap a la fàbrica. Els dissabtes no està operativa així que hauran de posar-hi una mica d’imaginació. Els companys descansen. Jo ho podré fer el dilluns. “Us queden ganes d’escoltar quin és el procés de transformació de la llet?” demano al grup. La majoria no havien estat mai en cap fàbrica de iogurts així que segueixen amb interès aquesta part. Començo explicant el funcionament de la nostra ‘iogurtera’, una fàbrica que pot arribar a produir 400.000 iogurts en un sol dia. Pasteurització, homogeneïtzació, centrifugació… És una de les parts més complexes del guió però intento simplificar-la per tal que sigui més fàcil de ‘digerir’. Els mostro també l’obrador de melmelades. Veuen les olles on fem el procés de cocció de la fruita o la verdura amb el sucre. Els sorprèn l’estil artesà emprat. Avancem.
M’han escoltat amb interès durant la visita. Ara es mereixen una bona degustació. Entrem a la sala de tast. Després de veure el vídeo del projecte, arriba el moment de posar la cirereta al cim del pastís. ‘Ara us portarem una degustació de quatre postres de La Fageda que inclou iogurt, melmelada, iogurt líquid i gelat’. Veig cares somrients. ‘Feu molt bona feina’; ‘és un projecte preciós’; ‘espero que pugueu seguir molts anys ben fent aquesta tasca social’. Aquests són alguns dels comentaris que em regalen tres visitants. Els ho agraeixo, però el mèrit no és meu, sinó de tot l’equip, un grup potentíssim de persones que tirem endavant dia rere dia el projecte. Els companys i companyes els porten la degustació. Els deixo tranquils provant els productes. Surto de la sala, després d’acomiadar-me.
Espero haver pogut transmetre als visitants l’entusiasme amb el que visc aquesta feina, aquest projecte. Perquè només si jo gaudeixo amb el que faig, puc fer gaudir a qui dedica una estona per venir-nos a visitar. Perquè cada visita és diferent de l’anterior. I perquè a cada visita hi ha persones que m’aporten i em retornen molt. Gràcies a La Fageda per donar-me l’oportunitat de poder difondre un projecte com aquest. Seguirem. Amb il·lusió.
Víctor de Paz
