Diumenge érem caminant pel màgic bosc de la fageda d’en Jordà durant l’activitat Fageda en Ruta quan vam notar un moviment sota les cames. ‘Una serp! Una serp!!!’, van cridar alguns dels visitants. Un d’ells l’estava a punt de trepitjar però a l’últim moment va realitzar uns equilibris per esquivar-la. Els que es trobaven més endarrera van començar a arribar i tots ens vam ajuntar formant un semicercle darrere l’animal. Alguns preferien mirar-se’l de lluny, desconfiats. D’altres, despistats, es preguntaven què passava perquè no veien res. Així és l’activitat Fageda en Ruta, tan sorprenent com canviant segons l’estació de l’any en què la realitzem. I creuar-nos amb fauna és veritablement un regal pel grup i que permet conèixer millor la vida salvatge d’aquesta reserva natural.
Però a vegades no tot és el que sembla. Mirant la imatge, diríeu que realment ens vam creuar amb una serp?
Anomenada popularment serp de vidre, és, en realitat, un llangardaix sense potes (almenys visibles exteriorment). Mentre deixàvem que seguís el seu camí i es difuminés entre la vegetació, vam explicar la vida d’aquest curiós animal. De nom científic Anguis fragilis, es tracta d’un rèptil àpode que ha perdut les potes després d’un llarg període d’adaptació durant milers d’anys d’evolució.
El seu hàbitat es troba sota terra, on passa la major part del temps, i les potes li suposaven una dificultat a l’hora de poder amagar-se sota el sòl tou. D’aquesta forma, l’adaptació biològica al medi li ha permès anar-les reduint progressivament fins a deslliurar-se’n del tot.
O gairebé del tot. Perquè si l’analitzem en profunditat, internament presenta uns petits vestigis en l’esquelet que van permetre als experts arribar a la conclusió que els seus avantpassats sí que tenien potes exteriors.
Una altra característica curiosa és que té una cua molt fràgil. D’aquí en deriva el seu nom, serp de vidre. Tot plegat es tracta d’una estratègia per escapar del perill: quan se sent amenaçada, és capaç de deslliurar-se de la cua i deixar-la anar per enganyar al depredador, mentre ella aprofita per fugir tan de pressa com pot. Pel que fa a la cua, la sap regenerar, tot i que mai arribarà a tenir la llargada i el volum de l’original.
També anomenada vidriol, es mou per espais humits, normalment prats, i necessita punts d’aigua propers. Entre la seva dieta hi trobem invertebrats com els cucs i els llimacs i els exemplars més grans poden arribar a mesurar fins a 50cm, tot i que la majoria solen estar entre els 35 i 40cm.
No és la primera vegada que un animal se suma a l’activitat. Tal com us vam explicar fa unes setmanes, també hem comptat amb la presència, entre d’altres, d’un escanyapolls i un cabirol.
Si us apassiona la natura i teniu ganes de descobrir un projecte social que treballa dins el bosc de la Fageda d’en Jordà, no ho dubteu, la vostra visita és Fageda en Ruta. Us hi esperem! I si ja heu vingut i teniu ganes de repetir experiència però amb un itinerari diferent, estigueu ben atents a les nostres xarxes socials que aviat estrenarem nova ruta ambiental dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa!
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
