A Catalunya tenim diversos tipus de bosc com ara alzinars, pinedes, rouredes, fagedes… Alguns mostren una aparent passivitat al llarg de l’any davant els diferents canvis estacionals i d’altres, en canvi, ens ofereixen una variabilitat de paisatges i de colors que ens permeten gaudir d’una experiència visual ben diferent segons l’època en què es visitin. En aquest últim cas parlaríem dels boscos caducifolis, com ara la nostra bonica fageda d’en Jordà.
Primeres fulles de faig a La Fageda d’en Jòrdà. Foto: Enrique Núñez
Un dels atractius principals de les fagedes és la transformació dels seus arbres i el seu ritme biològic. I aquests dies d’abril s’està produint un dels canvis més espectaculars. Després de l’expulsió de les fulles de l’arbre durant la tardor amb la desaparició de la fotosíntesi i de l’aturada hivernal, els faigs es comencen a despertar i despleguen les primeres fulles, verdes i tendres.
Buixol florit a mitjans d’abril
Flor de l’herba fetgera. Foto: Enrique Núñez
Els símptomes d’aquest despertar els vam començar a notar a la fageda ja a finals de març quan, davant l’augment de la temperatura ambiental, va aparèixer d’entre la catifa de fulles caigudes una estampa de petites plantes com ara el buixol (Anemone nemorosa), l’herba fetgera (Hepatica nobilis) i la viola d’olor (Viola odorata). Aquestes espècies, protagonistes d’aquest hàbitat forestal i anunciadores de la primavera, ofereixen juntament amb les seves delicades flors un nou ventall de colors, entre els quals trobem el blau, el lila, el rosa i el blanc. També neixen altres flors d’un color molt més discret com les de l’el·lèbor verd (Helleborus viridis), verdes i, com la resta de la planta, tòxiques. La florida s’avança a la sortida de les fulles del faig per aprofitar que és precisament llavors quan els arriba la llum solar suficient per créixer.
Floració de l’el·lèbor verd, amb unes flors d’aspecte primitiu
Durant l’abril i enmig de les abundants pluges els borrons del faig s’han anat rehidratant (durant l’hivern l’arbre els deshidrata per impedir que l’aigua es glaci al seu interior i pugui malmetre els teixits). A la vegada han començat a brotar els plançons joves, aprofitant, igual que el buixol i l’herba fetgera, que l’absència de fulles dels grans ports permeten la penetració dels raigs de sol fins a terra. I aquests dies, des de dins els borrons del faig ja es van desplegant unes fulles translúcides, rodejades de pèls fins a les vores (que acabaran desapareixent), d’un color molt clar i que a poc a poc i amb l’apropament de l’estiu s’aniran enfosquint. Arribaran així a aquell verd intens del qual parla el famós poema de Joan Maragall sobre la Fageda d’en Jordà del qual hem volgut reproduir un petit fragment.
“Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.”
Faig juvenil en creixement
Mentre broten les fulles i queden ben planes, prenent una posició gairebé horitzontal per interceptar al màxim la radiació solar, reapareix també la fotosíntesi i es produeix la floració. L’arbre s’assegura de fer brotar les fulles quan ja han desaparegut les glaçades. En cas contrari, la fulla acabada de sortir quedaria totalment malmesa. Les flors, per la seva banda, són força discretes i estan separades i en un mateix peu. Les masculines pengen damunt un peduncle llarg i s’agrupen en unes 15 flors; les femenines apareixen en grups de dos.
Borrons de faig ja hidratats i desplegant la fulla
Detall de la fulla quan brota
Amb el naixement de les flors tindrà lloc la pol·linització anemòfila, aprofitant els corrents d’aire i del vent. Aquest tipus de pol·linització es produeix normalment en espècies que viuen en llocs freds i, per tant, amb pocs insectes i que tenen flors poc vistoses. El procés acabarà amb la maduració del fruit. D’això ens n’ocuparem en la pròxima entrega de la vida del faig.
El faig és l’arbre predominant dins la fageda d’en Jordà però no l’únic. Hi conviu amb el roure pènol (Quercus robur), també caducifoli, i que igualment es troba en procés de desplegament de fulles i floració. Antigament era molt abundant a la plana d’Olot i formava extensos boscos en la zona ara ocupada per la ciutat i els espais oberts dedicats a agricultura i ramaderia.
Víctor de Paz. Periodista i guia de La Fageda
