Hi ha espais que van més enllà del lloc físic que ocupen o de la feina que s’hi fa. La cuina-menjador de La Fageda n’és un exemple. Cada dia s’hi couen més de 120 dinars, però també desenes de converses, anades i vingudes i tot tipus d’emocions. Allà, tothom hi va a fer més o menys el mateix: alimentar-se, compartir una estona de descans o totes dues coses. A la cuina, i al menjador que l’acompanya, les diferències es dilueixen.
Quan surt el sol
Falten pocs minuts per les vuit del matí d’un divendres de febrer i la Neus Rabionet ja ha vist sortir el sol pels finestrals que miren cap a la granja i els camps de pastura.
Mentre el dia es llevava, ha preparat els cafès i els entrepans que aviat menjaran els treballadors més matiners: grangers que han fet la primera munyida, companys de neteja i operaris de la fàbrica i de manteniment. Un d’ells la ve a saludar. Ella li recorda que té guardades unes restes de menjar per als seus gossos.
Ja fa set anys que la Neus és la cap de cuina de La Fageda. Hi va arribar procedent d’un restaurant de renom i amb la responsabilitat de rellevar la Consol, a qui alguns, com l’Enrique Núñez, que porta 30 anys a la casa, anomenaven “mama”. Tota una pista per intuir que la feina seria alguna cosa més que preparar menjars.
“Al principi em va sorprendre molt. Treballava sense estrès, però no parava. Em sentia menys productiva, però oferia un servei als companys i a tothom qui ho necessités”, explica.
Patates pelades a mà
La Neus tira endavant la cuina amb quatre persones que formen part del Centre Especial de Treball (CET) de La Fageda. En Hakim, l’Anna, la Montse i en Salvador.
Cadascú s’ocupa de tasques que pot fer molt bé. L’Anna prepara l’amanida i procura que al magatzem i les neveres no hi falti de res; en Hakim sol dedicar-se a la neteja, l’ordre i les postres; en Salvador sap de tot i li agrada variar, i la Montse està a punt per fer allò que li encomanin, com pelar patates a mà: quan les fregeixen, triomfen gairebé tant com els espaguetis, el plat que més agrada a tothom.
L’Esther, la Montse, la Neus,l’Anna, en Salvador i en Hakim als jardins de La Fageda
Moltes de les tasques de la cuina-menjador de La Fageda són més manuals que les d’una cuina convencional. Així és com s’hi poden trobar còmodes i tranquil·les persones com l’Anna, en Salvador, en Hakim i la Montse.
Quan el rellotge marca dos quarts de nou, tots quatre són a punt per començar la feina. Tenen força temps abans no vinguin els primers comensals, però de seguida l’ambient a la cuina es va animant, coincidint amb l’arribada de la majoria de treballadors i de les persones que reben suport al Servei de Teràpia Ocupacional (STO).
“Per la cuina sempre hi passa gent. Qui estigui nerviós vindrà a buscar una til·la i qui necessiti una abraçada o algú que l’escolti també ens hi trobarà”, diu la Neus.
A quarts de deu arriba l’Esther Planella, que és monitora i està pendent de qualsevol necessitat que tinguin les persones que treballen al CET.
L’Esther recorda una de les feines que tenia quan va començar a treballar a La Fageda: “Era una de les monitores de les activitats de lleure que s’organitzaven a l’hora de dinar”. I també ens explica com és ara el seu dia a dia: “Faig de monitora a la cuina-menjador i en el transport d’alguns companys al matí i a última hora de la tarda”.
I és a la tarda que una altra companya de l’equip de cuina, la Hanna, els dona suport en tasques de neteja o en allò que faci falta quan s’acosta l’hora de plegar.
A la feina de la cuina-menjador també s’hi suma la que hi aporten persones ateses a STO. És el cas de la Tura, que cada dia apunta en una pissarra quin menú s’està preparant. O d’en Pepe, que recorre La Fageda per concretar quanta gent s’espera a dinar. O de la Marta, que un dia a la setmana fa tasques de neteja. “Som una petita gran família”, resumeix l’Esther.
Ous a terra
Amb els anys, l’Esther i la Neus s’han complementat molt bé i poden intercanviar-se els papers quan és necessari. De fet, és l’Esther qui tanca les portes de la cuina quan tot és net i el sol va de cap a caiguda.
La Neus i l’Esther, preparant coques de Sant Joan.
No els falten anècdotes, com el dia que la Neus va deixar caure un ou a terra per demostrar que això li pot passar a tothom després que una companya s’atabalés per aquest motiu. “Hem d’aconseguir que aquestes persones se sentin útils, importants, i sàpiguen que som un equip”, resumeix.
Però tornem a l’hora de dinar. A un quart d’una arribaran la vintena de jubilats de La Fageda. A la una, la quarantena de persones ateses a STO. Mitja hora després, els companys de melmelades i de fàbrica, i més tard la resta de professionals. Qui ho vulgui, s’endurà el dinar en un tupper.
Imatge de la cuina-menjador durant el dinar de Nadal.
Lloc per a la creativitat
La Neus i els seus companys també tenen alguns altres reptes. Per exemple, preparar i servir els dinars que La Fageda organitza al menjador mateix amb representants d’altres empreses o entitats. En aquestes ocasions, no perden l’oportunitat d’oferir degustacions que incloguin les melmelades o làctics de la casa.
I és que, després d’haver estat anys preparant banquets en un restaurant amb estrella Michelin, a la Neus li agrada deixar anar la seva creativitat: “Necessito i m’agrada inventar”, reconeix. També ho fa quan presenta receptes al blog o en show cookings de La Fageda, com el que es va fer a finals de l’any passat al Palau de la Música.
La Neus mostra algunes de les seves creacions que inclouen productes de La Fageda.
Parlar de la cuina-menjador de La Fageda és, doncs, força més que fer esment a un servei on es prepara menjar. “És un espai compartit on apareix més la persona i no tant el treballador”, diu la Carme Jordà, cofundadora del projecte.
“És un nucli. Aquí s’hi cou tot. I tens contacte amb les persones en el moment en què no treballen, o sigui que el vincle que hi pots establir és molt diferent”, subratlla l’Esther. “A mi, m’ha canviat la vida”, conclou la Neus.
Roser Reyner – Periodista i guia de La Fageda
