“Bon dia, és el museu del iogurt?”, “La visita de les 10.30 h, a quina hora comença?”, “Per on els surt el vedell a les vaques quan neix?”, “Cristóbal Colón és el nom real del fundador de La Fageda o és un nom artístic?”, “La màquina de massatges per a les vaques, la deveu parar quan marxen les visites, oi?”, “La fageda d’en Jordà és de la Carme Jordà?”. Ni ens inventem aquestes preguntes ni hi posem salsa. Són preguntes reals que ens han fet al Servei d’Atenció al Visitant. De visites en fem un munt al llarg de l’any i per a tots els públics. No és estrany, doncs, que la relació amb els turistes ens regali sovint anècdotes i preguntes singulars que, com veieu, tant ens poden fer somriure com deixar-nos amb cara d’estupefacció i sorpresa.
En qualsevol cas, confessem que ens agraden tant aquestes situacions que fins i tot les recollim en una llibreta perquè no caiguin en l’oblit. Avui volem compartir amb vosaltres una part del contingut d’aquest “anecdotari” que de ben segur us arrancarà algun somriure.
Una de les nostres vaques fent-se un massatge a ‘l’spa’ de l’estable
‘Les vaques assassines’
Comencem per les “vaques assassines”. Fa uns mesos, mentre dinàvem al menjador, vàrem escoltar de sobte el xisclet, que semblava d’un gos. Vam sortir a fora i vam veure com, efectivament, un gos havia entrat als prats de les nostres vaques després de colar-se per sota del pastor elèctric. Les vaques, en veure el seu nou company, no van dubtar a córrer cap a ell per tafanejar de qui es tractava. La vaca és un animal molt xafarder. Contentes de la visita, van començar a jugar mentre el gos, tot xisclant, fugia espantat per la magnitud d’aquells animals. Aquesta vegada no va saber esquivar el pastor elèctric, es devia enrampar una mica i es va quedar ajupit i immòbil.
De seguida vam veure com el propietari del gos entrava al camp, el lligava i se l’emportava cap a l’itinerari que, tot sigui dit, no havia d’haver deixat. Preocupats per la situació, ens hi vam acostar i el senyor ens va dir: “Teniu unes vaques assassines!”. Va marxar tan ràpidament que no ens va deixar temps per dir-li que, lògicament, els gossos, quan hi ha bestiar a prop i dins del Parc Natural, han d’anar sempre lligats…
Un iogurt amb feromones
Les visites escolars també donen per molt… i, si no, fixeu-vos què ens va dir un nen de primària que no devia tenir més de 7 anys. Érem a la fàbrica i, tot explicant la fermentació del iogurt, vam preguntar si algú sabia quins són els elements protagonistes d’aquest procés (els ferments). “El sucre”, responen moltes vegades. Però un d’ells va ser més original. Els vam donar pistes: “Comença per fer…” i, vet aquí, que un dels escolars, amb decisió i contundència, va respondre: “Feromones!”.
Lactància sense maternitat?
Una pregunta que també ens agrada molt fer als més petits és aquesta: “Què és necessari perquè una vaca frisona produeixi llet?”. I ens responen: “Menjar molt”, “beure aigua”, “ser grans“… Exceptuant alguns casos, encara no reconeixen la vaca com un mamífer i, per tant, com un animal que inicia la lactància després del part. El que més ens sorprèn i diverteix és quan són els adults els que no hi cauen. “Ah, si no pareixen, no fan llet?”, ens va demanar un bon dia una dona, acompanyada dels seus fills i per tant amb experiència en lactàncies.
L’inici del part dins l’estable de vaques seques. En primer pla veiem el braguer de la vaca, carregat de calostre, l’espai on la visitant es pensava que hi havia el vedell
El vedell, dins les mamelles
També té relació amb la lactància l’anècdota que us expliquem tot seguit. Érem a la sala parts i mentre contemplàvem les grans panxes de les animals gestants una senyora ens va demanar: “El fill on el tenen, allà dins, no?‘”. No assenyalava la panxa. Us ho prometem. Senyalava el braguer, les mamelles. Li vam dir que no ben bé.
200 litres dins el braguer
“Quants litres pot produir de mitjana una vaca frisona al dia?”, vàrem preguntar un dia als visitants quan érem a la sala de munyir . “200!” ens respon un. Caram, per fer iogurts no ens aniria malament, però pobra vaca si els hagués de carregar a sobre…
El Museu del iogurt
A vegades és difícil reprimir el riure. I si no, que li diguin a la companya que en despenjar el telèfon va escoltar en una ocasió: “Bon dia, és el museu del iogurt?”. O a la que intentava respondre un senyor que demanava: “A quina hora és la visita de les 10.30 h?”. També va ser còmica l’escena protagonitzada per un client de la botiga que llegia la tapa de l’envàs del gelat, i tot seguit preguntava a la dependenta: “Què vol dir que el gelat té una cullera a dins?”. “Doncs que té una cullera a dins”, li respon ella.
El nom d’en Cristóbal
El nom i cognom del fundador de La Fageda també és, és clar, un generador d’anècdotes. Tot i que algú pot pensar que és un nom artístic, és ben cert que es diu Cristóbal Colón. Com ell mateix explica, el seu pare tenia un gran sentit de l’humor i dient-se Colón de cognom només calia completar la broma.
També el cognom de la Carme, cofundadora del projecte, provoca algunes confusions. Es diu Jordà, com la fageda d’en Jordà, el màgic bosc que envolta les nostres instal·lacions. No n’és la propietària, i es tracta d’una altra casualitat.
En podríem explicar moltes més però ho deixarem per un segon capítol … Realment aquests petits moments fan que cada visita sigui diferent i que els guies tinguem anècdotes per explicar-nos i compartir. No deixeu de ser així de naturals i espontanis!
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
