“Sóc un ocell de bosc”, afirma l’Enric Estarriola només d’arribar a les oficines de La Fageda. Sortim a passejar pel jardí i a fer fotos. De seguida me n’adono: l’aire lliure és el seu ambient. Va amunt i avall, aixecant i tocant les fulles, contemplant els arbres… Se sent lliure, a gust i desprèn una gran estima i respecte per la natura.
L’Enric Estarriola, als jardins de La Fageda
Fa 17 anys que treballa a la secció de jardineria. Per ell, La Fageda és una forma d’entendre el món. Ha après una nova concepció de l’ofici de jardiner: anar més enllà de la productivitat i centrar-se en les persones que fan possible els resultats.
“No se us acudeixi posar-me en un espai tancat, acabaríeu amb mi!”, diu bromejant. Per sort, l’he pogut mantenir una estona a una sala de reunions per conèixer-lo més a fons. Us presentem una persona inquieta professionalment, però sobretot, avui descobrim la part més humana de l’Enric Estarriola.
Vas començar a treballar a l’hostaleria i vas saltar a jardineria. Quin gran canvi…
De jove no vaig valorar els estudis i amb 16 anys, vaig anar a treballar. Em vaig endinsar en el món de l’hostaleria, fent de cambrer, ajudant de cuina, cuiner… Volia estudiar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, però no vaig entrar. Aleshores, un company, que treballava de jardiner, em va dir que buscaven gent i em vaig tirar a la piscina.
El món de la cuina m’agradava, tot i que el veia sacrificat. Són dos àmbits molt diferents, però els humans tenim una gran capacitat d’adaptar-nos. Més tard, vaig conèixer La Fageda perquè vaig col·laborar-hi en un projecte. Vaig mostrar interès i al cap d’uns anys, vaig fer una entrevista i vaig entrar a la secció de jardineria.
I un cop dins La Fageda, vas veure la necessitat de formar-te en jardineria?
Ja tenia l’experiència, però em faltava la teoria. Mentre treballava a La Fageda, em vaig treure l’ESO i un cicle formatiu de grau mitjà de jardineria. Em van facilitar molt les coses per compaginar feina i estudis. Anava a l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners a fer classes d’art floral i la resta d’assignatures, les feia a l’INS La Garrotxa d’Olot, on apreníem els tipus de terres i adobs, com gestionar una empresa…
Molts diumenges em quedava estudiant a casa. La meva família també em va donar molt suport. Ho recordo com una època molt maca. No va ser fàcil, però era un repte que em vaig marcar i em sento molt orgullós, perquè ho vaig fer per iniciativa pròpia. Ara em plantejo fer un cicle formatiu de grau superior, tinc ganes de seguir aprenent.
L’Enric Estarriola, dinant al menjador de La Fageda amb uns companys.
Durant els últims 3 anys has assumit noves responsabilitats a la secció de jardineria. Com afrontes aquest nou repte a la casa?
Vaig entrar a La Fageda com a monitor de jardineria. Els inicis van ser difícils. Al cap d’uns anys, es va crear una estructura horitzontal amb un responsable de secció, en David Soler, i 2 blocs. Un d’ells és el que coordino jo i portem un dels principals clients, l’Ajuntament d’Olot. L’altre grup fa particulars, empreses i altres ajuntaments de La Garrotxa. Els agraeixo molt la confiança que van dipositar en mi en aquell moment.
Va ser un dels teus millors moments a La Fageda?
Sens dubte, va ser un gran reconeixement. Sempre afrontem els canvis amb pors, ens plantegem si s’estarà a l’altura, però estic molt content amb el resultat. També em va engrescar molt que l’altre coordinador fos l’Albert Bau, una persona amb la qual em sentia còmode, vam aprendre molt l’un de l’altre i ens complementàvem. Li estic molt agraït.
Abans comentaves que els inicis a La Fageda van ser complicats. Per què?
Es van ajuntar diverses casuístiques: problemes personals i adaptabilitat a una feina diferent on no només hi havia la part productiva, sinó que també havia d’aprendre a entendre a les persones amb les quals treballava. A La Fageda es fa un gran acompanyament i es donen moltes eines als nous monitors. Vull fer un reconeixement especial a en David i a tot l’equip perquè em van ajudar molt. Si en aquell moment no m’haguessin guiat, no hauria durat ni 15 dies. Ho recordo amb molt d’afecte.
I ara, com és el teu dia a dia?
Coordino les feines del meu bloc. Els divendres fem un full de programació de la següent setmana, indicant el monitor, vehicle, equip de treball i tasques. Jardineria és una feina condicionada per les estacions. Tinc la sort de viure a Olot i sempre porto la llibreta a sobre per anotar temes a millorar. Això m’ajuda molt, tot i que els responsables d’equips també supervisen i tenim un programa informàtic que ens va avisant.
Faig la planificació un dia a la setmana i els altres 4 dies, dirigeixo un equip de treball format per 4 monitors i 16 persones en situació de vulnerabilitat i anem a fer el treball de camp. Entremig, també faig d’enllaç amb els clients i amb l’equip sociolaboral de La Fageda. Quan tinc moltes reunions, organitzem brigades auxiliars de suport. La meva principal funció és assegurar que la feina i l’equip funcionin bé.
La secció de jardineria de La Fageda l’any 2020, quan van estrenar una nova seu que vam adquirir al barri de Sant Roc d’Olot.
Per què hauríem de contractar el servei de jardineria de La Fageda?
No ens han de triar exclusivament perquè siguem un projecte social. La raó principal per contractar-nos ha de ser perquè fem la feina ben feta. Estem treballant per ser molt competitius, ja que el mercat està format per empreses molt fortes.
La secció de jardineria ha rebut diverses distincions. Què suposa per a vosaltres?
Personalment, em va fer molta il·lusió quan l’Ajuntament d’Olot va obtenir les 4 flors d’honor, el màxim guardó de Viles Florides. Ens vam sentir molt identificats i se’ns va felicitar i agrair el nostre esforç.
Quins són els punts més importants que s’han de tenir en compte a l’hora d’acompanyar a persones en situació de vulnerabilitat?
Un dels punts forts de jardineria és treballar a l’aire lliure i estar en contacte amb la natura, perquè és molt terapèutic. És crucial ser sincer, parlar clar, escoltar, acompanyar, empatitzar i reconèixer la seva feina. Se’ls ha de transmetre que som un equip i els hem d’ensenyar l’ofici de jardiner. Ells evolucionen, creixen, aprenen i se senten agraïts. És increïble, dia a dia recollim els nostres fruits.
La implicació, compromís, il·lusió i creixement de persones de col·lectius vulnerables és el que m’ha sorprès més de La Fageda. Em fa molt feliç veure que abans els havies d’acompanyar i ara, tiren endavant sols. Quan hi ha algun problema, actuem de seguida i ho parlem, per tal que ho puguin entendre i rectificar. No hi ha una fórmula màgica, el que funciona amb una persona, no funciona amb una altra. S’ha d’aplicar el sentit comú.
Canviar les flors de terres o testos és una de les feines que realitza el bloc que coordina l’Enric.
Què és el que t’apassiona més de la teva feina?
Treballem i a més a més, gaudim del que fem. També tenim controvèrsies, però la nostra teoria és que demà serà un altre dia i ho farem millor. És un aprenentatge continu. Com a persona i professional, tinc un repte: cada dia ser un Enric millor.
Jardineria urbana o forestal, quina prefereixes?
Sempre he viscut més la urbana. De fet, el que em motiva més és la jardineria fina, com ara poder anar més al detall, fer tanques perfectes i rectes… M’omple molt. Aquest àmbit té moltes problemàtiques i vessants, necessita molta professionalitat per saber aconsellar i reaccionar. Per exemple, has de triar molt bé el tipus d’arbrat per a cada carrer, hi ha arbres que són molt voluminosos d’arrel i aixequen els paviments…
Realitzant tasques de jardineria urbana, una de les passions de l’Enric.
Després de tant temps a La Fageda, deus tenir un munt d’anècdotes per explicar…
Al principi d’estar a La Fageda, confonia l’Albert Riera, director de relacions institucionals, amb en Cristóbal Colón, president. Quan venia a Santa Pau, em feia un embolic… Em va costar identificar-los! Un dia, els vaig veure junts en una reunió i vaig veure clar qui era qui. Em sembla que això li ha passat a més gent de la casa… Ha, ha!
D’esquerra a dreta: Enric Estarriola, Cristóbal Colón, David Soler i Carme Jordà.
De tot se n’aprèn! Quins són els grans aprenentatges que t’ha aportat La Fageda?
He crescut molt com a persona, m’ha ajudat a tenir més confiança i a entendre als altres. La Fageda ha passat a formar part de mi, és una forma de viure. M’implico molt, perquè em sento responsable i si hi ha un dia que he de sacrificar alguna cosa, ho faig.
Com definiries La Fageda?
La Fageda és un projecte social que té un producte de molta qualitat, però que a més a més dona resposta a les necessitats socials d’avui dia. Per desgràcia, tal com evoluciona el món, cada vegada haurem d’acompanyar més gent i és molt positiu que tinguem la capacitat d’obrir-nos a nous col·lectius amb risc d’exclusió social. Com diu en David Soler: “La Fageda és un oasi al mig del desert”.
Sempre has estat a jardineria, però si no formessis part d’aquesta secció, on t’agradaria treballar de La Fageda?
Per la meva manera de ser, m’agradaria treballar al Servei d’Atenció al Visitant (SAV). Ha de ser gratificant donar a conèixer i ensenyar les instal·lacions del projecte. A més a més, et permet estar més a l’exterior.
On et trobem en el teu temps lliure? Quines són les teves aficions?
Els caps de setmana de primavera i estiu, anem amb la família a un càmping a la Costa Brava. Allà tinc un grup d’amics i anem amb bicicleta. També, tenim temps per fer alguna cervesa i cuinar un bon arròs. A més a més, m’agrada el Pitch and putt i el pàdel, després de la feina va molt bé poder fer esport i desconnectar. Cap a la primavera, m’encanta anar a la muntanya a caminar. I per descomptat, en el meu temps lliure faig vida en família. Tinc dos fills i una dona que es mereixen tots els reconeixements.
L’Enric amb la seva dona i els seus dos fills.
Plantes o tens algun jardí a casa?
Visc en un pis i tinc algunes plantes al balcó. Hi passo estones regant, traient fulles seques… Tot i això, com diu la meva dona, el sabater sempre és el més mal calçat.
Quin és el teu producte preferit de La Fageda?
El flam! També m’agrada molt el iogurt natural i de tant en tant, s’escapa alguna crema de xocolata, que compro pels meus fills, però me l’acabo menjant jo. Ha, ha!
L’any que ve fem 40 anys. Què en penses del futur i de l’evolució de La Fageda?
Hem crescut molt i no podem oblidar d’on venim. Hem de focalitzar-nos en el projecte social. Necessitem la vessant empresarial per tirar endavant, però sempre hem de tenir present la nostra missió: ajudar a persones en situació de vulnerabilitat. La Fageda té un futur impressionant, sempre que siguem capaços de no perdre l’essència. Només veient com avança la societat, està clar que La Fageda jugarà un paper molt important.
Encara ets jove, però et veus jubilat a La Fageda?
M’agradaria jubilar-me a La Fageda. A l’abril faré 50 anys, encara tinc molt temps. És veritat que la vida dona moltes voltes. Necessito sentir-me a gust, valorat i fer una tasca que m’agradi. Si mai perdo l’energia o la il·lusió que tinc ara mateix per ser aquí, m’ho hauria de plantejar. Però si puc seguir com ara, aportant el meu coneixement i tenint el suport de l’empresa, estaria encantat d’acabar la meva carrera professional aquí.
Moltes gràcies, Enric. Anem acabant, t’agradaria afegir alguna cosa més?
Jardineria ha arribat on és ara pel suport rebut per part de tothom. Des de tots els departaments de La Fageda, fins a persones que ja no en formen part. Som el que som gràcies a l’esforç de tots.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
