Natural d’Osona i resident a Olost, el nostre entrevistat d’aquesta setmana de petit s’havia plantejat ser peixater, carnisser o fuster. Amb els anys, però, descobreix que el seu món és el medi natural i que vol treballar a l’aire lliure, rodejat de plantes. Comença els estudis de forestal i de paisatgisme a Amposta i després torna cap a Osona per iniciar la seva vida laboral en empreses de jardineria i gestió de bosc. Quan ho prova confirma que li agrada, que no s’ha equivocat de sector, però detecta que li falta alguna cosa. En descobrir-la, decideix inspeccionar nous camins. Aquesta setmana parlem amb Albert Bau, monitor de la secció de jardineria de La Fageda.
Albert Bau
Albert, des de jove ja tenies clar que et volies dedicar al món de la jardineria?
Sí, d’adolescent vaig començar el batxillerat però ja no el vaig acabar. Vaig marxar a fer un grau mitjà al Pont de Suert i després un grau superior de forestal i paisatgisme a Amposta. Volia formar-me en el que m’agradava i a la vegada fer-ho ben lluny de casa però dins de Catalunya. Vaig anar a les dues puntes del país. Era la típica època rebel que tenim tots i que volem estar lluny de casa. Llavors, quan vaig tornar a Osona, ja vaig anar a viure amb els amics.
I un cop aquí, de tornada, va ser fàcil trobar ocupació?
La vida m’ha demostrat que la formació no serveix de gaire o no és el més important a l’hora de trobar feina. Quan vaig començar a treballar el que buscaven era algú que ja tingués experiència, que ja hagués treballat. El fet que em sabés el nom científic dels arbres no era el més important. Si hi ha dos candidats optant per una plaça, a l’hora de desempatar potser sí es té en compte si tens un grau superior o no, però en la resta de casos…
Finalment arriba la teva primera feina de jardiner. Era tal com t’ho imaginaves? Et va agradar?
Al principi sí, molt, però després d’uns anys em vaig començar a sentir estancat. Feia sempre la mateixa feina amb les mateixes màquines i m’agradava molt però no m’omplia del tot. Jo sabia que no m’havia equivocat de sector, que estava pel bon camí, però no havia arribat exactament allà on volia.
El nostre protagonista d’aquesta setmana, de petit
Fins que vas descobrir què era el que et faltava.
Em faltava la part humana. Necessitava alguna cosa més que portar les màquines. En aquesta etapa justament l’empresa on estava va entrar en crisi i hi va haver una reducció de plantilla. Em vaig quedar sense feina i va ser el moment de plantejar-se on buscar-ne una de nova. Vaig optar per seguir pel mateix camí però afegint-hi aquesta part humana.
I quins nous camins vas explorar?
Al principi el que volia era treballar amb presoners. Sabia que els reclusos feien neteges forestals i em motivava la idea de seguir treballant en jardineria però amb ells. De seguida vaig veure que era un món molt tancat i on costava entrar. Calia aconseguir una plaça de funcionari i era molt difícil. Així que vaig optar per explorar un altre camí: vaig enviar el currículum a tots els centres especials de treball de Catalunya que oferien serveis de jardineria.
I et van trucar de La Fageda.
Sí. De fet, de tots els centres especials només em va contestar La Fageda. Es van posar en contacte amb mi per fer una substitució de tres mesos. Això va ser el 2009, el 3 de març, quan tenia 24 anys. I després ja em van oferir quedar-me. La setmana passada va fer 9 anys que sóc dins el projecte. De moment és l’únic a la vida que m’ha durat 9 anys (riu).
Era el teu primer contacte doncs amb un centre especial de treball?
Sí. La meva mare és logopeda i he pogut conèixer el món de les persones amb diversitat funcional de prop. També vaig tenir una xicota que era terapeuta ocupacional i amb la que vaig aprendre moltes coses. Però no havia tingut relació directa amb un cet.
I com van anar aquells primers dies?
Vaig entrar com a monitor. El primer dia ja em van donar un equip de dues persones i a treballar. El tinc gravat a la memòria. Va ser molt maco, però també complicat. Recordo on vam anar, qui érem, com ho vam fer… Tinc molts bons records. Del segon dia en canvi ja no en tinc ni idea però aquell primer el recordaré sempre.
Parles de dia ‘complicat’. Quines dificultats apareixen en la teva feina?
El que més costa és compaginar totes les variables que entren a dins de Fageda. Compaginar la part productiva amb la part assistencial. Molt resumit és això. Costa fer la feina, arribar a complir totes les tasques que ens encarreguen, i a la vegada poder compartir moments amb els treballadors. A vegades només hi puc xerrar de forma calmada a l’hora d’esmorzar. Treballem molt i productivament hi ha moltíssima feina. Per mi la part humana és el millor perquè fa que cada dia sigui diferent i que no existeixi la rutina.
Dins la part assistencial, quina és la teva responsabilitat?
Procurar que els treballadors del meu equip estiguin bé, que puguin fer tota la seva feina en condicions i que estiguin còmodes. Proporcionar-los les eines i els mitjans perquè puguin fer la feina amb comoditat i sense patir. Tenim gent molt diferent que a més poden variar molt d’un dia a l’altre. Això ja ens passa a tots en general, tenim dies i dies, però en ells és més accentuat. Un treballador un dia et pot treballar molt i l’endemà potser no et pot fer la feina, quan tu a nivell productiu com a equip has de fer la mateixa. Aquí la meva tasca és vigilar de no angoixar més aquesta persona. És de fet el més difícil. Tot i que amb l’experiència vas creant les teves estratègies i els teus mecanismes per portar-ho més bé.
Com resumiries amb poques paraules l’objectiu de la teva feina.
L’objectiu és complir. És aconseguir una productivitat concreta aconseguint un bon ambient d’equip i que la gent estigui bé.
Com funcionen els vostres equips de treball?
Depèn molt, normalment anem un monitor i tres o quatre usuaris. Hi ha altres monitors que en porten 5 o 6. Els meus grups, per exemple, solen ser d’entre 3-4 persones i jo. Són equips semi fixos, hi ha una petita rotació de persones, i els organitza en David, el nostre cap de secció. Abans d’acabar la jornada ja organitza monitors i usuaris i ens diu amb qui treballarem l’endemà i quin material haurem de fer servir.
Quines qualitats ha de tenir algú que fa la teva feina?
Qualitats tècniques, qualitats humanes, moltes ganes de treballar i molta il·lusió, molta motivació. Si tens aquests ingredients podràs fer la feina molt bé.
Com és el teu dia a dia com a monitor de jardineria?
Quan arribem a la feina al matí, mirem la fulla de treball. Treballem per setmanes i el dilluns ja tenim delimitades totes les tasques que haurem de fer fins al divendres. Així que a primera hora del matí arribo al magatzem, em preparo les eines i quan arriben els usuaris de seguida ja marxem a treballar.
Esteu molt ben organitzats.
M’agrada el sistema d’organització perquè dóna certa llibertat. Conec amb antel·lació la feina que he de fer durant la setmana i això em permet organitzar-me una mica a la meva manera. Com que fa molts anys que estic aquí ho tinc tot molt per mà i això em facilita molt les coses. M’agrada aquesta llibertat de planificació.
Alguna tasca concreta que t’agradi especialment?
Bosc. Segrego més adrenalina. M’ho passo més bé. Hem de fer servir una eina, la motoserra, que m’agrada molt. Sóc de les persones que necessita al final del dia un impacte visual de tot el que he fet i això el bosc ho proporciona molt. A més estàs en mig de la natura, hi ha poca gent… No et molesta ningú.
Què t’aporta treballar a La Fageda?
Buscava treballar amb persones i de moment m’agrada. M’aporta no perdre la realitat de vista. Ja que em preguntes això volia dir que és important vigilar de no caure en l’autocomplaença treballant a La Fageda i creure’t més ‘guai’ per estar en un cet. A vegades sembla que a algú li pot donar una sensació de superioritat moral però no és així, no la tenim. No som més que algú que treballa en un forn de pa. És una feina més i totes les feines són necessàries.
També t’agrada implicar-te en altres seccions del projecte. L’any passat vas participar en el viatge que van realitzar els usuaris a Portugal. Una bona experiència?
Em van proposar anar-hi i després de pensar-m’ho vaig veure que era una d’aquelles experiències que es poden viure poques vegades a la vida i que havia d’aprofitar-la i provar-ho. Va ser molt, molt intens. Conviure amb elles i ells durant 24 hores et dóna una perspectiva molt diferent sobre les persones, veus altres virtuts, altres capacitats. Va ser molt divertit i molt gratificant i m’ho vaig passar molt i molt bé. Recomano a tothom que tingui la possibilitat de participar-ho que ho faci. Cal dir que quan vaig tornar vaig estar tres dies amb febre, vull dir que un cert desgast també hi és (riu).
Els participants al viatge de Portugal, al 2017
Si no fossis a la secció de jardineria, et veus en algun altre departament del projecte?
Crec que no. Si n’hagués de triar un, et diria que el de granja, però realment si no pogués estar a la secció de jardineria no podria estar a La Fageda. M’agrada treballar a l’aire lliure fent feines físiques i no estar tancat. A la fàbrica per exemple també hi ha un treball molt físic però estaria en un espai tancat i no ho suportaria. D’estudiant ja vaig treballar en fàbriques o de cambrer però després de formar-me sempre he tingut tasques al medi natural. Sempre he tingut feines d’aquest tipus.
Diga’m què és per tu el més positiu de La Fageda.
Les persones. A les altres feines deia bon dia i em miraven malament. Tothom sempre estava emprenyat i de mal rotllo. Aquí això no passa, arribes a la feina i la gent fa bona cara. Tothom té dies dolents però en general l’ambient és molt bo.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
