En Fernando Mejías Bravo ja fa gairebé 15 anys que treballa com a responsable de manteniment de La Fageda. I des de fa dos, quan es va reestructurar el departament de producció, també ho és d’industrialització i inversions. Li agrada la seva feina i és una figura clau de La Fageda, per la importància cabdal de la secció que representa.
Amb aquesta entrevista volem fer valdre la seva tasca i també conèixer millor la feina que desenvolupa dins el projecte. Però més enllà de la faceta laboral també volem conèixer una mica millor la persona.
Darrere el seu aspecte seriós i reservat, hi ha un murri que mentre comparteix el dinar amb companys al menjador de la Fageda pot deixar anar en qualsevol moment una frase provocadora i arrencar rialles, i també un cervell que està molt al dia de l’actualitat, i molt il·lustrat en història, en cinema… res estrany que un dels seus hobbys sigui la lectura.
Com es va produir la seva entrada a La Fageda? Com ha viscut l’evolució i el gran creixement de l’empresa? Com recorda un moment tan crucial com el canvi de la fàbrica vella de iogurts cap a la planta de producció actual? Quina és la part de la feina que el fa gaudir més? Les seves aficions? Si ens acompanyeu, avui xerrarem una estona amb ell.
Bona tarda, Fernando. Comencem pel principi. Ara treballes i vius a la Garrotxa, sempre ha estat així?
Sí, jo vaig néixer a Olot ja fa uns quants anys… el 1969. Els meus pares varen venir de joves amb els meus avis procedents de Màlaga a buscar una vida millor. Vaig néixer al barri de Pequín, quan tenia 3 anys amb la família ens vàrem traslladar al de Sant Roc. I de casat, amb la meva dona Lourdes i els meus fills, Laura i Eloi, vivim a Les Fonts, molt a prop de la feina.
L’etapa de Sant Roc la puc conèixer una mica… El món és molt petit.
Allà vaig conèixer el teu pare, era el professor de l’escola de Sant Roc, tot i que no el vaig arribar a tenir mai. Sempre feia un curs per sobre del meu i no acabàvem de coincidir. Tinc bon record d’ell, en aquells anys es va muntar la primera lliga a Olot de futbet, i el teu pare era el que va crear l’equip de Sant Roc. Jo hi jugava.
Sí, n’he vist alguna foto on sortiu tots dos.
Van ser uns bons anys. Vaig estar a l’escola fins a cinquè. Després els meus pares em van canviar cap a l’Escola Pia, al centre d’Olot. I un cop acabada l’etapa escolar, vaig anar al professional, ara l’IES Garrotxa, per aprendre l’ofici de mecànica.
Vas poder trobar feina de seguida?
Sí, a 16 anys vaig començar a treballar d’aprenent en una empresa de construcció de maquinària. Fins als 19. Després vaig entrar en una important empresa càrnia de la comarca i així 16 anys més. Hi vaig aprendre molt i adquirir molta experiència. Tenia moltes ganes de formar-me i pel meu compte també vaig fer molts cursos durant aquella etapa: d’instal·lacions, electricitat, operador de calderes…Hi vaig entrar d’oficial i vaig acabar assumint la responsabilitat de manteniment.
Ja estaves a punt per entrar a La Fageda, he he
Doncs va ser la feina que vaig tenir just després.
Com et vas assabentar que necessitaven algú?
Me’n va informar un company de l’empresa càrnia. Vaig contactar amb La Fageda i l’endemà em vaig entrevistar amb l’Enrique Núñez. M’hi vaig entendre de seguida i al cap de tres setmanes ja era treballant aquí.
De quin any estem parlant?
El 2005, tenia 35 anys.
Com era l’equip de manteniment en aquell moment?
Hi havia una persona que s’encarregava de tot. Ell ja marxava i jo vaig agafar la responsabilitat de tot. No era com ara que som tot un equip, era jo sol.
Com recordes aquella primera etapa?
Durant els primers anys m’encarregava de la intervenció directa en manteniment, de cobrir les incidències del dia a dia. Però també desenvolupava projectes. Més petits que els d’ara, però també eren importants i interessants. Per exemple, un dels primers reptes que vàrem tenir va ser aconseguir que s’augmentés la producció utilitzant gairebé la mateixa maquinària. El 2005 fèiem 300.000 iogurts a la setmana i deu anys després 1.700.000. Tot això va ser possible optimitzant recursos i espais i amb la mateixa maquinària.
Tot un repte.
Sí, a més treballar amb tecnologia vol dir adaptar-se a canvis constants. Em vaig formar en disseny industrial i vaig estar estudiant tres anys per poder ajudar millor a La Fageda en el seu creixement.
Ara que parles de creixement, tu has viscut els grans canvis de La Fageda. El més important i gegantí m’imagino que va ser el canvi de la fàbrica vella de iogurts cap a la planta nova actual.
Va ser molt heavy. Però també t’he de dir que no ho vaig viure ni amb nervis ni amb angoixa. Els problemes s’han de resoldre i si et poses nerviós, ets menys eficient. Millor mantenir la calma.
Difícil ho devia ser però.
Molt. Pensa que teníem dues fàbriques en marxa. Recordo que aprofitàvem per canviar la maquinària a la nit i així afectar el menys possible a la producció normal del dia. A la tarda hi havia una màquina en una fàbrica i l’endemà al matí ja estava a punt a l’altra. Ens ho vam estudiar tot durant mesos per fer-ho el més ràpid i millor possible. Em ve a la memòria un dissabte a les 10 de la nit, que era aquí amb en Cristóbal, l’Enrique, en Miki i l’Iñaki. Jo estava canviat el sistema de neteja, el CIP, i em donaven suport. Fins que no vam veure que funcionava la nova instal·lació, no vam anar a dormir.
Quin gran equip. Algunes de les màquines també les vau dissenyar i programar vosaltres mateixos.
Sí, aquell robot que coneixem com a Dairy el vam fer aquí. El disseny mecànic el vaig fer jo i després un company programador va fer la resta. Algunes de les màquies d’Horeca també s’han dissenyat i programat aquí.
Ara també hi ha un nou projecte en camí… Espero que no sigui tan dur.
Aquí no ens avorrim. Ara estem treballant en els nous iogurts cremosos i muntant la sala pilot on es faran les proves per a futurs nous productes. També hi ha molta feina, però som un equip de manteniment molt més nombrós que abans.
Quants sou? Com us organitzeu?
Fem diferents torns, tres. Al matí i part de la tarda hi sóc jo, en José i en Jordi, i en Florín com a ajudant. A la tarda hi ha l’Eloi (el meu fill), i en Joan, i a la nit en Jesús.
M’imagino que el teu dia a dia deu ser poc rutinari.
Exacte, sí que és cert que tinc un pla de treball però cada dia és diferent. Arribo entre les 5 i les 6 del matí i plego cap a les 4 de la tarda. A primera hora miro les incidències del dia anterior i faig un ordre de prioritats. Llavors a les 9 cada dia hi ha una reunió de producció amb tots els responsables. A partir d’aquí la part d’industrialització i inversions s’emporta gran part del temps de la meva jornada. Ara estic molt ficat en la nova línia de packs i com t’he dit abans en el projecte de la planta pilot. Pel projecte de la nova màquina de packs ens ha calgut fer viatges a França i Itàlia amb el director d’operacions, en Josep Pugès, per comparar marques i escollir la millor opció. En temes de manteniment faig la coordinació i assessoro la resta de l’equip però ells ja s’ocupen de la intervenció directa.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Quan no hi ha problemes! ( diu rient) )
Doncs quan tirem endavant projectes i s’acaben resolent amb èxit. Ara em ve al cap quan fa uns 10 anys vam reduir el gruix del plàstic dels iogurts. Gràcies a aquest projecte vam reduir l’ús de plàstic entre un 15 i un 20%. El got seguia quedant fort però amb el mínim de plàstic possible. També vam optimitzar la maquinària per evitar el residu del plàstic que queda entre els envasos. Teníem un rebuig que eren 8 mm per envàs i que es va reduir a 0.
Alguna anècdota a la mateixa Fageda fora de la teva feina habitual?
Un dissabte era aquí treballant ben d’hora, encara no era obert el Servei d’Atenció al Visitant, i vaig veure que voltava una persona desconeguda per a la finca. Li vaig preguntar que on anava, si s’havia perdut, i em va explicar que era de Màlaga i que allà havia descobert La Fageda i li havia impressionat tant que havia agafat un avió i s’havia presentat aquí per descobrir-la en persona. Em va quedar gravat a la memòria aquell dia.
I algun moment especialment divertit?
Recordo alguna assemblea molt maca que hem fet aquí, abans que es traslladés la celebració al pavelló d’Olot. Va venir un circ, en Tortell Poltrona. Muntàvem llums com una festa popular, eren molt maques. Eren diferents de les d’ara.
El teu producte preferit?
Doncs m’agraden tots però si me’n fas triar un potser el bífidus.
Hem parlat molt de la teva faceta laboral. Què t’agrada fer quan no ets aquí?
Fer viatges amb la família. L’últim viatge va ser a Portugal, Porto i Lisboa. Aquest any també he estat a Londres, i dues setmanes fent el Camino de Santiago. I gaudeixo molt quan vaig a Barcelona a veure teatre o algun musical. També m’agrada molt la lectura, el cinema, i caminar.
Una pregunta que fem a tots els entrevistats així que no te n’escapes… Com descriuries La Fageda?
Doncs segurament, si l’hagués de definir, diria en primer lloc que és una empresa per sobre de tot molt seriosa i solvent. I molt admirada fora del seu territori pel fet de ser un Centre Especial de Treball. I parlant de CET no m’agrada fer distincions. Per a mi, totes les persones de La Fageda són companys de feina.”
Gràcies Fernando, amb aquesta última frase ens han donat el titular, una bona declaració en pro del llenguatge inclusiu.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
