Avui, 3 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. La Fageda és un Centre Especial de Treball on més de la meitat dels empleats tenen un certificat de discapacitat intel·lectual o per un trastorn mental greu. I també tenen moltes capacitats. El nostre objectiu és que, ja sigui a la fàbrica de làctics, a l’obrador de melmelades, a la brigada de jardineria o en qualsevol altra secció, tothom tingui una feina ajustada a les seves capacitats. Aprofitant l’efemèride volem aclarir conceptes i, per fer-ho, parlem del treball a La Fageda amb la directora tècnica de l’Àrea Social, la psicòloga Maria Colón.
Maria, què vol dir tenir un certificat discapacitat i què implica?
Vol dir que un equip de valoració de l’administració t’ha fet un estudi i considera que tens unes limitacions, cosa que implica que podràs rebre unes ajudes o accedir a uns serveis. El certificat pot ser per una discapacitat intel·lectual, física o per una malaltia mental, i de vegades estan barrejats. A l’hora de donar-te’l, també es valoren els factors de risc social o d’exclusió, com ara que no tinguis familiars.
El risc d’exclusió pot augmentar el percentatge de discapacitat?
Sí. Per exemple, un 33% de discapacitat intel·lectual més un 5% de factors de risc social.
Molts treballadors de La Fageda tenen un certificat de més d’un 33% de discapacitat intel·lectual.
Està reconegut que, a partir d’un 33% de discapacitat intel·lectual o per malaltia mental, ja necessites algun servei especialitzat que et pugui acompanyar per al desenvolupament de la teva vida. I aquí és on entrem nosaltres com a Centre Especial de Treball.
Més enllà del certificat, què vol dir tenir una discapacitat intel·lectual?
La intel·ligència no només es mesura a l’escola amb els exàmens. Per funcionar al món, necessitem una intel·ligència adaptativa que ens permet prendre decisions, agafar el transport públic, seguir uns horaris, complir unes tasques… Hi ha persones que tenen aquest grau d’intel·ligència reduït i pot ser per diversos motius. Per exemple, hi ha qui, per problemes en el moment del part, té un deteriorament de la xarxa neuronal. Això pot limitar la capacitat de memòria, d’atenció, d’abstracció, de planificació o d’organització. Poden semblar paraules molt tècniques, però són capacitats que fem servir constantment en el dia a dia. En l’àmbit laboral, pot voler dir que a la persona li sigui molt difícil aprendre com funciona una màquina nova que han portat a la fàbrica. O que no integri una informació la primera o la segona vegada que li donen.
Cosa que et demanen en moltes feines…
Una de les grans dificultats d’aquestes persones és integrar els canvis. També pot ser difícil captar el significat figurat d’una broma o dels dobles missatges. O conèixer les normes implícites: des de fer cua quan vas a comprar fins a les distàncies que va bé mantenir en una conversa interpersonal. Els que no tenim discapacitat intel·lectual, tot això ho hem après sense ser-ne conscients.
De tota manera, una discapacitat intel·lectual ens pot arribar en qualsevol moment de la vida, per exemple a causa d’un accident…
Pots tenir un accident que t’afecti a nivell cerebral. O també pot ser que, en el moment del desenvolupament dels nens o adolescents, es vegin afectades les capacitats cognitives per manca d’estímuls o per bloquejos emocionals. O, en el cas de les persones amb malaltia mental, aquestes capacitats es poden deteriorar per causa de l’edat, la medicació o la manca d’estimulació.
Quina és la diferència principal entre tenir una discapacitat intel·lectual i tenir una malaltia mental?
Els que es troben en aquestes situacions són els dos col·lectius a qui La Fageda ha volgut oferir una feina amb sentit des que va néixer el 1982. Com comentàvem, el primer que tenen afectat les persones amb discapacitat intel·lectual és la seva capacitat d’aprendre a desenvolupar-se al món. En canvi, les persones amb malaltia mental tenen inicialment afectat el món emocional. Una persona amb un trastorn mental com l’esquizofrènia pot tenir unes capacitats cognitives molt altes.
Quins beneficis té la feina per a aquestes persones?
Ajuda moltíssim els dos col·lectius: estimula constantment el cervell perquè aprens tasques o perquè has de recordar el que vam dir ahir. És com la musculatura: si no la fas servir, queda tova. Potser la teva capacitat et deixa fer una tasca molt senzilla, però és important que la facis. El que volem és que les persones arribin al màxim de les seves capacitats i que les mantinguin el màxim temps possible, en un entorn que cuida les limitacions, que no exigeix més del que pots donar. A més, el fet de relacionar-te amb els altres manté actives una sèrie de capacitats que no posaries en pràctica tot el dia a casa mirant la tele.
Com es decideix la feina més adequada per a cadascú?
Primer, hi ha un equip de valoració. Quan algú truca a la porta de La Fageda, ja sigui perquè l’han derivat els serveis socials de la comarca o perquè ve per voluntat pròpia, aquest equip de valoració es dedica a veure quant de conservades té les capacitats, quant d’acompanyament pot necessitar… És un procés llarg, d’unes quantes entrevistes, en què ens coordinem amb els serveis que atenen la persona fora de La Fageda. Després, la persona farà una prova a les diferents seccions de La Fageda que li poden ser interessants per tenir un coneixement real del lloc de treball. I després es decidirà on i com treballa. Més tard, potser al cap d’uns anys, veurem si la persona pot arribar a fer un salt a l’empresa ordinària, o bé si segueix a La Fageda. Si és així, l’acompanyarem en les diferents etapes vitals, que solen comportar canvis en el lloc de treball o de secció.
Com es valora si la feina està sent terapèutica per a la persona?
És tan fàcil com saber si, treballant, la persona se sent millor amb si mateixa i a la vida.
Fa molts anys que tens contacte amb persones amb discapacitat. Què és el més complicat, a l’hora d’acompanyar-les com a psicòloga?
Una part important de la nostra feina és crear relacions de confiança per ajudar les persones a ser conscients de què els passa. Posar llum als aspectes positius, però també a les limitacions, els moments de crisi, de descontrol emocional o d’estrès. Per exemple: ‘T’adones que potser t’has passat en aquesta situació?’. La persona només ho acceptarà si sap que té el teu respecte i confiança. Quan ens costa posar consciència, quan aquesta llum no arriba, són els moments més difícils.
En tots aquests anys, què és el que més ha canviat en l’atenció a la discapacitat? Podem ser optimistes?
Hi ha hagut millores. Durant els 37 anys d’existència de La Fageda, hem vist millorar molts serveis, com els d’habitatge, d’atenció diürna, de salut… S’està lluitant contra l’estigma, es promou la inclusió a l’empresa ordinària… Però ens cal reflexionar. Al món d’avui, on per internet fem moviments bancaris, demanem hora al metge, comprem, ens relacionem i on les feines es robotitzen, les persones hem de ser cada cop més capaces de detectar riscos, ser polivalents, adaptar-nos als canvis, gestionar l’estrès… que són algunes de les competències transversals que més manquen als qui tenen una discapacitat intel·lectual o una malaltia mental. En aquest context, em preocupa que no s’estan promovent polítiques que fomentin els Centres Especials de Treball com a una eina de la societat per donar resposta a persones que no podran treballar al mercat ordinari. Persones a qui va bé fer feines senzilles, manuals, artesanals.
Què t’agradaria que passés?
En el context que comentava, m’agradaria que La Fageda no perdi l’essència de continuar buscant llocs de treball adaptats per a persones que no tindran resposta fora dels Centres Especials de Treball.
Roser Reyner, periodista i guia de La Fageda
