Seríeu capaços de diferenciar un anglès, un nord-americà i un australià en funció del seu accent? Segurament molts de vosaltres teniu una oïda fina i un coneixement suficient per distingir els matisos que hi hauria entre ells. Alguns fins i tot potser reconeixeríeu la diferència entre un irlandès, un escocès i un londinenc percebent si parlen més o menys tancat o si la pronunciació és més marcada o el to més agut o més greu.
Però… I si el repte fos identificar una vaca catalana, francesa o holandesa a través del seu llenguatge? Existeixen diferències entre el muuu de les vaques que viuen amb nosaltres a La Fageda i el muuu de les que han nascut, per exemple, a França? Segons apunten diferents estudis universitaris, semblaria que sí: les vaques podrien tenir accents regionals.
Queda clar que cada individu, igual que passa amb els humans tot i compartir un llenguatge comú, té un so particular i únic que el fa fàcilment identificable per a la resta del grup, i sobretot per als membres de la mateixa família. També sembla evident que els animals emeten diferents tipus de sons en funció de la situació i del context amb què es troben. Per exemple, una vaca que ha estat mare pot emetre un so o un altre en funció de la distància que hi ha entre ella i la cria. Però més enllà d’això, tot apunta al fet que les vaques també parlen idiomes. Arran de l’experiència de diferents grangers d’Anglaterra que van posar sobre la taula la diferència dels mugits del seu bestiar, els experts van decidir aprofundir en el tema.
Segons John Wells, catedràtic de fonètica del College universitari de Londres, aquestes variacions ja es varen observar amb anterioritat en el món dels ocells i podrien venir del contacte dels animals amb els seus progenitors. ‘Aquest fenomen està demostrat amb els ocells. Pots trobar-te diferents accents dins d’una mateixa espècie, en diferents punts geogràfics’, comenta Wells en unes declaracions recollides per la BBC News. Jeanine Treffers-Daller, experta en lingüística de la Universitat de Bristol, confirma també aquesta teoria: ‘Quan aprenem a parlar, adoptem l’accent dels nostres pares, i això mateix pot dir-se de les vaques’. Els accents s’expandeixen en les vaques probablement d’una forma semblant a com ho fan en els humans, i seria el resultat del contacte amb els progenitors i amb els grangers que les cuiden.
Caldran més estudis científics per poder confirmar el que de moment és només una teoria sobre la influència dels accents als grups territorials.
Ara ja sabem que les vaques podrien mugir de diferent manera en funció del seu territori però… i per què fan muuu? Per a què els serveis emetre aquests sons?
Segons els estudis de comunicació que s’han realitzat i els nostres grangers ens ho corroboren, és que les vaques fan sobretot muuu en situacions de dificultat i quan es troben inquietes, com ara perquè s’acosta el cuidador per alimentar-les o bé perquè estan en zel. En períodes de reproducció normalment estan més nervioses, tendeixen a caminar més, tenen més flux vaginal, es freguen les unes amb les altres, i es comuniquen més a través dels seus muuu. També bramen per comunicar-se amb les seves cries i si tenen gana o set.
En resum, el seu muuu és un indicador vocal del seu benestar.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
