Nascuda a Olot el 1964 i resident a Ca la Guapa, a Santa Pau, on viu amb el seu marit i els seus dos fills, en Pol i en Lluc, la nostra protagonista d’avui porta una llarga trajectòria treballant a La Fageda, 26 anys. Quan hi va entrar, el 1992, encara no s’hi feien iogurts perquè el negoci del projecte en aquella època era el viver. I la missió de la Roser, dur a terme la feina comercial juntament amb tot l’equip. El seu compromís i lligam amb el projecte, la il·lusió intacta que hi manté i que no ha alterat el pas dels anys, la seva professionalitat i companyonia, i la capacitat d’adaptar-se als canvis, l’han acabat portant a ser la cap del Departament de Logística i d’Horeca.
Viu tan a prop del Casals que normalment hi arriba caminant des de casa i aprofita així per relaxar-se. A part de caminar, entre les seves aficions hi trobem la lectura, passar estones amb la família i l’esquí a l’hivern que no falti. De petita, l’apassionava el teatre, per això va formar part d’una colla que feia representacions per als veïns del barri de Sant Francesc d’Olot, on residia abans. Avui parlem amb Roser Segura Serra i recordem amb ella els seus primers anys a La Fageda, com ara aquella primera entrevista de feina que li va fer en Cristóbal Colón i anècdotes dels viatges que feia amb l’Enrique Núñez i en Cristóbal per visitar fires de vivers, entre moltes altres coses.
Roser Segura, durant l’entrevista, a Can Serra
Ens podries explicar el teu aterratge a La Fageda? Com vas conèixer el projecte?
El vaig conèixer gràcies a un excompany de feina que me’n va parlar. Jo vaig estar uns set o vuit anys treballant de comercial en una empresa del ram del tèxtil a Olot. Hi vaig entrar quan en tenia 21. En tancar, em vaig quedar a l’atur i de seguida un company de feina que havia tingut em va dir que ara treballava a un lloc que es deia La Fageda i que buscaven algú per fer de comercial. Vaig anar a fer una entrevista.
I qui et va rebre, amb qui vas fer l’entrevista?
Amb en Cristóbal.
Com recordes aquell primer contacte amb ell i amb el viver?
Em va xocar molt tot, estava tan sorpresa… Vaig travessar el camí rural que creua la fageda d’en Jordà i allà va aparèixer un viver de plantes enorme. Era la primera vegada que passava per aquell camí, i això que soc d’Olot i els meus pares viuen ben a prop d’aquí!
Tan a prop, i tan desconeguda doncs.
Exacte. Això és el que més em va xocar. Tenir-ho tan a prop, a deu minuts de casa, i no haver sabut que existia aquell projecte fins que hi vaig anar per a l’entrevista. Vaig quedar impressionada. De l’entrevista recordo que em va cridar l’atenció l’interès d’en Cristóbal en preocupar-se per la meva situació personal, assegurar-se que jo estaria totalment còmoda amb la feina. Si això és poc habitual avui en dia, en aquells anys encara ho era menys. Ja vaig començar a notar que aquella era una empresa diferent.
I no vas deixar escapar l’oportunitat.
No. En quedar-me a l’atur, al començament vaig pensar que podria dedicar-me al meu fill. Però després d’aquesta entrevista no vaig voler deixar escapar aquest tren. Vaig notar que aquella seria una experiència totalment diferent de la que havia tingut en l’empresa anterior. Quan vaig arribar a casa recordo que els vaig dir: “No sé exactament quin lloc és, però és una empresa que no té res a veure amb la que he estat”.
La nostra protagonista, de petita
Com van ser aquells primers anys?
Eren uns anys de molta feina i, a més, tots teníem una relació molt estreta. Jo feia de comercial, feina de despatx, però també recordo com a vegades anava juntament amb en Cristóbal i l’Enrique a fires del sector a Barcelona, València, Portugal… Acabàvem ben cansats i després alguns clients encara volien anar a sopar amb nosaltres. Aquesta primera etapa em va servir per conèixer a fons la figura d’en Cristóbal i des de llavors l’admiro. És una persona extremadament justa i molt objectiva i hi confio moltíssim.
Era l’època daurada del viver.
Sí, en aquells anys el viver sustentava el gruix del projecte. I també va ser molt important el forest-pot. Era un pot forestal, unes safates negres per sembrar-hi plantes que utilitzàvem per al nostre viver però que després vam patentar i vendre per diferents països, s’exportava. Va ser una època molt bona per al projecte i ens vam convertir en el viver més important de Catalunya i un dels més grans d’Espanya. I també va afavorir que l’aventura dels iogurts tirés endavant.
I la part social, com la vas viure? Perquè tampoc tenia res a veure amb la teva empresa anterior.
Abans era diferent. La relació que teníem amb els usuaris era molt més directa. No hi havia dia en què algun d’ells no entrés al despatx, a qualsevol hora del dia, i comencéssim a xerrar d’algun tema. Recordo que venia la Rosario, i també en Rojo, que ens parlava de futbol i de com li anava la lliga a l’Olot. Em vaig adaptar molt de pressa i ho vaig viure amb total normalitat. Sí que puc dir que entrar a La Fageda em va servir per veure des d’una altra òptica el món de les malalties mentals i la diversitat funcional. De seguida que entres a la nostra finca del Casals els valors afloren i jo els comparteixo molt. Ara, amb els despatxos nous, estem com una mica més aïllats… Però mira, també potser més concentrats.
És un sentiment de nostàlgia?
Sí que trobo una mica a faltar aquella època a vegades. Estàvem tots molt més connectats entre nosaltres. Per Carnestoltes, tots ens disfressàvem i sortíem de rua per la finca. I a les assemblees fèiem una costellada i venien els nostres familiars també, i hi havia una relació molt propera. Però no vull que sembli que estic vivint del passat, soc molt pragmàtica. El passat va ser el que va ser, i va ser molt bonic però ara no podríem funcionar com ho fèiem abans. Ara tenim unes altres necessitats, venem milions de iogurts i sense l’evolució que hem tingut no s’hagués pogut sustentar el projecte. Soc molt conscient que tot s’ha de professionalitzar i ho trobo molt bé. Tenim un equip molt potent per encarar el futur.
Moltes anècdotes viscudes en aquests anys. En podries compartir alguna? La primera que et vingui a la memòria.
T’explicaré un moment que vivíem amb especial intensitat. Era quan venia el camió a buscar les plantes del viver per portar-les cap a vendre. Pot semblar que era una acció rutinària però realment era una festa. Allò que havíem cultivat durant tant de temps se n’anava cap al camió. Recordo que fèiem una fila entre tots, una cadena humana, i ens anàvem passant les plantes fins que les donàvem a l’Enrique, que estava dins el camió col·locant-ho tot. Era una festa quan acomiadàvem el camió perquè tothom hi havia participat.
Un dels camions a mig carregar d’alzines del viver
Emocionant. I alguna que ens faci riure?
Espero que es pugui explicar (riu). Un dia, fa molts anys, va venir un inspector de sanitat. El vam portar cap a les oficines i el vam convidar al cafè. Doncs, quan li vam servir, hi va caure una mosca morta, segurament que era dins la cafetera… Vam riure tant!
Aquesta evolució també l’has viscut en primera persona, ja que t’has hagut d’adaptar a vendre el producte, fos el forest-pot, plantes del viver, iogurts, gelats, melmelades…
Sí, la meva tasca ha estat sempre fer de comercial del que La Fageda ha venut. Ens hem anat adaptant als canvis, la resta de l’equip i jo. La formació, en aquest sentit, és bàsica. Quan vaig entrar, jo no en tenia ni idea de plantes. I quan vam començar el projecte dels iogurts, el mateix. Ho hem anat aprenent.
I heu aconseguit que els nostres productes arribin a qualsevol punt de Catalunya.
Sí, no ha estat fàcil però ho hem aconseguit. Jo penso que ha estat un dels grans èxits de tot l’equip, poder vendre per tot Catalunya. Al principi, el nostre primer client va ser l’Hospital Vall d’Hebron. Venia un camió i s’emportava els iogurts directament des de La Fageda cap allà. Però en començar a vendre a les grans superfícies comercials, les cadenes de distribució ens deien que vendrien el nostre iogurt però a canvi que nosaltres el féssim arribar a tots els seus punts de venda. Llavors aquí vam començar a treballar per teixir una gran xarxa de petits distribuïdors que cobrissin tot el territori. Han estat 20 anys de feina intensa en aquest sentit.
Perquè els productes han d’arribar a punts de venda molt diferents. Supermercats però també escoles, hospitals, residències…
Exacte. Nosaltres, al meu departament, gestionem el que es coneix com a Horeco, que significa hostaleria, restauració i col·lectivitats. Dins les col·lectivitats hi entren els hospitals, les residències, els centres ocupacionals, centres educatius… Només per posar alguns exemples, actualment venem a unes 500 escoles i a uns 50 hospitals, entre els quals hi ha el Vall d’Hebron, l’Hospital Sant Pau, l’Hospital Clínic, Sant Joan de Déu, Can Ruti, el Comarcal de la Garrotxa, el de Figueres, de Palamós, la Quirón…
Com definiries La Fageda?
És una empresa diferent de qualsevol altra, sobretot perquè no hi ha ànim de lucre. També perquè hi conviuen dues realitats ben diferents: l’empresarial i la social. I l’èxit de tot és l’equilibri entre aquests dos mons. En Cristóbal ha sabut mantenir-ho molt bé perquè, si pesa més un costat que l’altre, no anirem bé. L’equilibri és bàsic per tot, en la meva vida personal també considero que és bàsic.
La Roser amb companys de feina el dia del seu aniversari, a les seves estimades antigues oficines
Si no treballessis al teu departament, et veuries en algun altre?
No m’ho havia plantejat mai, això. A granja segur que no perquè els animals em fan por (riu). Potser al Servei d’Atenció al Visitant o a l’Àrea assistencial.
Durant l’última assemblea vas rebre un reconeixement a la teva trajectòria dins el projecte. Suposo que això dona molta energia i ganes de seguir. Veus el teu futur aquí?
Sí, ben clarament. No m’ho he plantejat mai. Després de 26 anys segueixo anant contenta a treballar i això per mi és molt important. Ho valoro molt perquè no és gens fàcil d’aconseguir o de trobar. Soc una persona que necessito estar tranquil·la amb mi mateixa i estar bé, i aquí ho tinc. A més, tenim un equip de gent molt vàlida i hi estic molt a gust. La Fageda t’atrapa, t’enganxa.
La Roser a l’assemblea de 2017 amb l’Enrique i en Cristóbal
