Si entrem a les oficines del mas de La Fageda hi trobarem un departament important i bàsic pel projecte, el de secretaria, i que avui posem en relleu entrevistant a una de les seves integrants, la Mercè Roura i Serrat.
Conscients de la llarga trajectòria de la Mercè a La Fageda i de la importància de les tasques que fa, hem volgut que sigui la protagonista del mes de juliol al blog. Li agrada la idea i li proposem fer l’entrevista fora de la finca, en un espai també molt bonic i relaxant com és el Parc Nou d’Olot.
La Mercè, a casa seva, amb el Volcà Montsacopa al fons
Tot prenent un cafè a la terrassa, comencem una conversa molt agradable i fem un recorregut per les seves vivències més importants, tant personals com laborals. Ens hi voleu acompanyar?
La Mercè va viure tota la seva infància a Santa Pau, al mateix municipi on s’ubicaria La Fageda dotze anys després del seu naixement. Resident al mas Les Forques, anava a una escola rural que no superava els vuit o nou alumnes per curs i als estius li agradava jugar amb els amics de les masies del voltant, anar en bicicleta i també a refrescar-se a la piscina de Can Xel. Per no perdre el ritme dels estudis, trobava una estona cada setmana per fer repàs amb un mestre que anava a casa seva.
Un dels seus espais preferits era les grederes del Volcà Croscat i practicava, durant el curs, el bàsquet.
La Mercè, amb 7 anys, participant al Ball Pla de Santa Pau
D’adolescent va cursar la llavors anomenada formació professional a l’Institut la Garrotxa, a Olot. Estudiava administració. Però millor deixem que ens ho expliqui amb les seves pròpies paraules.
Sí, estudiava per ser administrativa i m’agradava molt. Tenia clar que m’hi volia dedicar. Va ser una etapa en què passava més estones a Olot, estudiant i també durant el cap de setmana amb les amigues.
Firal amunt Firal avall?
(Riu). Sí. Era el que es feia abans. I també ens agradava anar al cinema Colon i després a fer el toc a la plaça de l’Àngel, a un bar restaurant que es deia Quim’s. Els pares ens portaven del poble a Olot fins que vaig tenir la moto i això em donava més llibertat.
I de nit? Hi havia més oferta d’oci que ara imagino.
Jo no era molt de sortir. De fet amb 15 anys tenia xicot i no anàvem massa de discoteca. Però alguna vegada sí que havíem anat a Kratter’s i al Maxim’s. Per les Festes del Tura sortia més. De fet van ser els meus inicis de sortir de nit. Em quedava a dormir cada nit a casa una cosina i empalmàvem fins que començava el correbou a quarts de 8 del matí. Recordo els balls al Firal, les atraccions… ens ho passàvem bé.
I la feina? Com t’anava?
Vaig trobar-ne de seguida després d’acabar l’FP2. De fet em vaig quedar allà mateix on feia les pràctiques, d’administrativa en una empresa d’embotits del poble. Vaig estar-hi uns anys, després en una empresa de col·locació i ETT, i més endavant en una empresa del sector immobiliari. El 2002, quan tenia 30 anys, per motius personals i com que necessitava un canvi vaig marxar a viure i treballar a les illes Balears.
Amb 26 anys va viatjar a Estats Units i va estar al Gran Canyó del riu Colorado
On vas estar?
A Menorca. M’agrada tractar amb la gent i vaig deixar les feines més administratives per entrar al sector turístic. Era una feina de temporada, en un complex turístic amb botiga, lloguer de cotxes, de bicis, hotel… Jo estava a la recepció i també a la botiga. Tenia pensat estar-hi un any i el 2003 vaig tornar, la terra crida (riu).
La Garrotxa es troba a faltar…
Sí, tenia molt clar que tornaria. Un cop aquí vaig estar en un parell de feines i va ser llavors quan em va sortir l’oferta de feina de La Fageda. Em sembla que la vaig veure llegint la revista La Comarca. Buscaven algú pel departament comercial. Vaig enviar el currículum i en uns dies em va trucar la Rosa Llach (cap del departament de Secretaria de La Fageda). Resulta que em va dir que no em trucava per l’oferta de comercial, sinó perquè els havia marxat una persona de secretaria i necessitaven cobrir aquesta plaça.
Així encara millor potser.
Em va agradar més el que em va oferir que no pas el que havia vist a l’anunci. Era el moment, juny del 2006, ara fa catorze anys. Recordo que em vaig entrevistar amb la Rosa Llach i amb la Carme Jordà (cofundadora del projecte de La Fageda), que en aquells moments era la responsable de personal. Hi ha una frase de la Carme que em va quedar gravada i em va fer gràcia. Em va dir ‘portes molts anys treballats!’. Els hi vaig agradar i vaig començar a treballar en uns dies, ja amb un volum de feina important.
Sent veïna del poble, potser hi havies estat abans a La Fageda?
Doncs no ho recordo… amb l’escola de Santa Pau encara no s’hi anava a visitar-la… Una vegada potser, quan treballava en una empresa de col·locació hi vaig venir a fer un tràmit administratiu, a portar-hi uns documents, però res més. El primer dia em van fer una visita per les instal·lacions i em van anar presentant a la gent. Un d’ells va ser l’Enrique Núñez, que recordo que estava ben atrafegat, i ens vam fer dos petons i no vam tenir temps ni de xerrar (riu).
Què et va semblar?
Va ser una visita ràpida, aquell dia. Però molt bé. Estava molt il·lusionada. Llavors amb el dia a dia vaig anar coneixent a tothom. Recordo com les persones del Centre Especial de Treball i d’Ocupacional venien, s’asseien amb nosaltres, i eren moments molt especials. Ens agafaven confiança i ens explicaven moltes coses. Aquest contacte amb ells ha pogut seguir així perquè hem tingut la sort de quedar-nos a l’edifici del mas, que és al costat de l’edifici del Servei de Teràpia Ocupacional.
La Mercè, amb 12 anys
I a nivell labor, quines van ser les primeres tasques que et van assignar?
Doncs vaig entrar al mes de juny i en aquell moment tothom parlava de l’Assemblea i la gent estava neguitosa per la celebració i jo encara no sabia què era. Després ja ho vaig descobrir i es va convertir en una de les meves primeres tasques. Havia de fer aquelles llistes que hem de signar quan ens fem socis i des de llavors les he fet cada any. També agafava el telèfon, administrava temes de les nòmines, i sobretot gestió d’ajudes, subvencions i concursos públics. Aquesta última és la meva feina principal. Llegim les bases, fem les sol·licituds i després la justificació especificant en què s’han invertit els diners. Al departament érem poquets al principi, la Rosa, en Ricard i jo. Més endavant entraria la Maribel.
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
Quan tanquem el procés per aconseguir una ajuda. L’hem demanat, ens l’han concedit, i l’hem justificat. A vegades són processos llargs que poden durar fins a un any i és una gran satisfacció tancar-los amb èxit. Ens traiem un gran pes de sobre.
Amb l’atenció telefònica, també deveu tenir un bon grapat d’anècdotes divertides. En vols compartir alguna que et vingui a la memòria?
Ostres de trucades en rebem de tota mena. Hi ha gent que ens truca per felicitar-nos pel projecte, altres ens feliciten pels productes. És bonic rebre la trucada d’una persona que es posa en contacte amb nosaltres expressament per dir-nos: ‘la crema de xocolata és boníssima’. Com a anècdota, també rebem moltíssimes trucades demanant si fem mató, si venem llet fresca…
Ara aquests dies també podem veure la teva filla per la finca participant en el Casal de Les Llavors oi?
Sí, li agrada molt La Fageda perquè l’ha viscut amb mi des de petita. De fet jo des que sóc treballant aquí he viscut els moments més feliços de la meva vida amb l’embaràs i el naixement de la meva filla Aina el 2010. Arrel d’un altre canvi a nivell personal, l’Aina als estius quan no tenia escola venia molt aquí amb mi mentre jo treballava, i ja s’ho coneix i és una mica com casa seva. Recordo que en Cristóbal em deia que no em preocupés, que podia portar l’Aina sempre que volgués i això per mi va representar molt. Estava asseguda amb una cadira al meu costat fent dibuixos.La veritat és que La Fageda m’ha posat molt fàcil la conciliació.
Quin és el teu producte Fageda preferit?
Sóc llaminera. Especialment em quedo amb les dues cremes. També m’agraden molt productes nous com el iogurt de pera o la melmelada de préssec. N’hi ha alguns que per mi simbolitzen com una tornada als inicis.
Et veuries treballant en algun altre departament?
Si tingués la formació necessària, m’agradaria molt formar part de l’equip assistencial. Tinc facilitat per empatitzar amb la gent i m’omple el contacte amb les persones. També em podria agradar fer visites. A més ara en teniu moltes de noves. No heu parat i no us heu quedat amb la típica visita, sinó que n’heu creat de molt boniques. Me’n vaig assabentar fa poquet i em va agradar molt.
Aquests dies ets de vacances. És un any estrany però què tens pensat fer?
Doncs platja i piscina. A l’estic sóc d’aigua. M’agrada molt anar a Menorca però aquest estiu és complicat. Al setembre hi vaig anar per última vegada i quan pugui hi tornaré. Per aquí, per la Costa Brava, m’agraden molt Cadaqués i Port de la Selva i les cales del voltant. I també m’agrada molt reposar, estar a casa, i passar estones sola, reflexionant. Sobretot quan s’acaba el dia, m’agrada gaudir i escoltar la nit, fer un repàs mental de com m’ha anat el dia i de com programo l’endemà.
La nostra companya, quan tenia un anyet
Com definiries aquest projecte en què treballem?
La Fageda per mi és un projecte ple d’emocions i sensacions que a més canvien dia rere dia. És una empresa plena de vida, on el fet de compartir és important, i és diferent de les altres empreses on havia estat. El contacte amb la gent m’omple molt i espero que sigui el lloc on passi la meva última etapa laboral.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
