Blog
25 juliol 2022

“La Fageda m’ha ensenyat a viure amb una visió del món totalment diferent”, Mar Monell, educadora de la llar-residència

La Mar Monell està plenament evocada a les persones. Actualment, treballa d’educadora a una de les nostres llars-residència. En aquesta entrevista, ens confessa que La Fageda és la seva segona casa i així ho demostra la tendresa, afecte i estima que transmet cap al projecte.

Va néixer a Osca, però de ben petita va anar a viure a Lloret de Mar i ben aviat, es va traslladar a la Garrotxa. Actualment, viu a La Canya i aquest desembre, farà 20 anys que treballa al Servei d’Habitatge de La Fageda, que està integrat per dues llars-residència situades a Olot, on viuen persones amb discapacitat que, o bé no tenen família, o bé la família no se’n pot ocupar. Es desenvolupa un suport integral cap a aquestes persones: des dels aspectes relacionals i d’integració a la comunitat fins als hàbits i la higiene.

La Mar ens obre les portes de la seva segona llar, la residència El Cassés, i ens parla de la seva segona família, que ha anat conformant aquestes dues dècades que fa que treballa a La Fageda.

  • No tothom pot dir que porta 20 anys treballant en un mateix projecte. Vas entrar a La Fageda el 2002 i sempre has treballat a residència. Recordes els primers dies aquí?

Vaig veure una oferta de feina de La Fageda a la revista La Comarca d’Olot i em va cridar molt l’atenció, pensava que era un tema que em podia interessar. Vaig venir a fer l’entrevista i al cap de poc, em van agafar. En principi, la feina era d’auxiliar dels educadors socials que estaven a Fontanella, una residència que tenia abans La Fageda. Vaig treballar-hi un parell d’anys, però després, la Carme Jordà, cofundadora de La Fageda, em va dir si m’agradaria formar part de l’equip d’educadors. Vaig dir que sí, m’encantava la feina. Vaig estar un temps a la residència que teníem abans, El Xino, més tard vaig passar a El Caliu i ara fa 15 anys, que soc a la residència El Cassés.

  • Quines funcions feies durant els teus primers anys a la residència?

Al principi, com a auxiliar, feia d’ajudant als educadors socials, tenia unes responsabilitats diferents de les d’ara. Després, vaig ser tutora d’algunes persones de residència, tenint cura de si els faltava roba, si havien d’anar a la perruqueria, tenir un regal per l’aniversari… Era un suport transversal, per tot allò que necessitessin. Més tard, vaig passar a fer acompanyament de metges i economia dels residents.

  • Com és el teu dia a dia a la residència El Cassés?

La primera tasca que faig és llevar a les persones i a algunes, les ajudo a dutxar-se. Me’n cuido que estiguin ben vestides i afaitades, que surtin amb les millors condicions possibles. Algunes, marxen amb autocar a La Fageda i d’altres, van amb ambulància. Tinc una planificació amb les sessions de metge que he de fer cada dia. Acompanyo a les persones al traumatòleg, a fer analítiques… Els dimecres, normalment, faig la part d’economia, és a dir, preparo els diners que necessiten si volen anar al podòleg, a la perruqueria, a comprar-se alguna peça de roba…

La Mar, al centre de la foto, en una excursió a PortAventura, amb alguns dels seus companys de feina el 2009.
  • Per què creus que la teva funció és important per a les persones de la residència?

Totes les feines són essencials, no només la meva, sinó la de tots. Nosaltres els acompanyem en el seu dia a dia, els ajudem en tot el que necessiten… Som una gran família. Mai dic “vaig a treballar”, sempre m’agrada dir “vaig a casa”. És la meva segona casa i la meva segona família. Crec que tot el que fem per a ells és rellevant.

  • Segur que durant aquests 20 anys n’has viscut de tots colors!

N’han passat tantes… Sempre he rigut molt amb totes les persones que he treballat. Hi ha moments molt bons, perquè fan comentaris que els surten verdaderament del cor, sense filtres i tenen molta raó.

  • Quines habilitats creus que ha de tenir un educador per poder tractar amb persones en situació de vulnerabilitat?

S’ha de tenir molta paciència, perquè hi ha moments difícils. Hem d’intentar simplificar i normalitzar moltes coses, sempre tractant-los com la resta de persones. Hem de ser afectuosos, quan toca, però també hem de ser contundents i decisius. Sempre intento veure’ls com una part de mi, com si fossin la meva mare o el meu germà, a qui tractaria amb molt d’afecte i faria el màxim perquè se sentissin còmodes.

D’esquerra a dreta, l’Olga Coromina, Responsable del Servei d’Habitatge, Carme Jordà, Mar Monell i Cristóbal Colón.
  • Què és el que més t’apassiona de la teva feina?

Tot! Aquesta feina m’omple molt! Quan vaig començar a treballar a La Fageda, vaig pensar que no aguantaria. Passats els primers 15 dies, vaig fer un canvi. Les persones en situació de vulnerabilitat m’han ensenyat molt, m’han fet veure la vida des d’una altra perspectiva i a reaccionar a situacions d’una manera totalment diferent. He après molt d’ells i amb ells. He canviat la meva visió de la vida. Per mi entrar a treballar aquí, em va permetre canviar al 100%. Cada dia és diferent, és un aprenentatge constant.

  • Què és el que més t’agrada de La Fageda?

El que es fa per a les persones. Crear un projecte socio-empresarial, per a les persones en situació de vulnerabilitat i ajudar-les, proporcionar-los feina… És una iniciativa essencial i molt bonica.

  • Després de dues dècades, què creus que t’ha aportat La Fageda?

La Fageda m’ha ensenyat a viure amb una visió del món totalment diferent.

  • I si mirem a uns anys vista… Com t’imagines La Fageda del futur?

Per poder subsistir, s’ha d’evolucionar. Aquest és el canvi que he vist durant tots aquests anys. A l’haver-hi més oportunitats de creixement, s’ha pogut contractar a més persones. Això ha estat bo per a totes bandes. Penso que La Fageda té un gran futur, tot i la crisi que ens ve per endavant. Com diu Cristóbal Colón, president, La Fageda és un vaixell i hem d’aguantar-lo, tirar-lo endavant i remar plegats perquè continuï navegant.

  • De quin equip de La Fageda t’agradaria formar part si no treballessis a residència?

Sens dubte, del Servei de Teràpia Ocupacional.

  • I un cop surts de la residència, què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure?

Estar amb les meves 3 netes! Tot el temps lliure que pugui tenir, el dedico a elles. Són la meva debilitat. Em fan viure aquesta mainada!

La Mar amb les seves netes, de 3 anys, la més gran, d’1 any i 8 mesos, la mitjana, i de 9 mesos, la més petita.
  • Una pregunta típica però molt necessària: Quin és el teu producte preferit de La Fageda?

El grec natural, barrejat amb melmelada de fruits vermells de bosc.

  • Et veus jubilada a La Fageda?

Espero que sí, m’encantaria!

  • Anem acabant, Mar. T’agradaria afegir alguna cosa més?

Vull donar les gràcies a tothom per haver-me acceptat i per donar-me l’oportunitat de formar part d’aquest projecte. També, vull agrair el suport que he rebut per part de molta gent: per tot allò que m’han ensenyat, ajudat… I espero haver-los donat suport jo també, i que aquesta ajuda hagi arribat a tothom.

Eva Güibas, periodista. La Fageda.

Forma part de la comunitat
Subscriu-te
Col·labora amb els projectes de La Fageda
COL·LABORA
Segueix-nos a les xarxes socials