Passió per la docència i l’altruisme. És el que comparteixen la Clara Guindulain, la Rosa Juncà, la Fina Capdevila, l’Anna Prat i la Marga Plaza, voluntàries de l’aula d’acollida de NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa, una iniciativa impulsada des de La Fageda i que neix en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot.
Totes elles, jubilades d’entre 60 i 75 anys, viuen des de fa anys a Sant Pere de Torelló, Olot i Sant Joan les Fonts i han destinat bona part de la seva vida a l’ensenyament, exercint de mestres a escoles públiques i concertades i gestionant aules d’acollida d’alumnes, entre d’altres. També, han treballat en escoles bressol, en centres de formació d’adults i en centres de nens amb capacitats diverses. El voluntariat i l’afany d’ajudar a les persones sempre les ha distingit, ja que han format part de cooperatives de mestres, moviments d’escoltisme, entitats de beneficència…
Avui, ens expliquen la seva experiència com a voluntàries. Totes 5 coincideixen que és important que NOIMA continuï treballant en pro de la comarca de la Garrotxa, que el projecte s’ha d’extrapolar a altres regions i que és essencial garantir els recursos econòmics i humans per fer créixer la iniciativa.
La Clara va conèixer NOIMA gràcies a una notícia de TV3. “De seguida vaig pensar que havia de col·laborar amb aquest projecte”, afirma. Tot seguit es va posar en contacte amb l’equip de l’escola i va trucar a la Rosa, amb qui havien treballat molts anys juntes. La Rosa, per la seva banda, li va comentar a la Fina, a qui també coneixia. I així, a poc a poc, s’ha anat teixint una xarxa de voluntàries que donen un cop de mà als educadors i són un pilar essencial de l’escola.
La Marga i l’Anna van arribar a NOIMA a través d’una altra via, però també tenen en comú que ja es coneixien d’abans i van compartir part de la seva vida laboral, treballant a la mateixa escola. “Fa uns anys, l’Ajuntament d’Olot va iniciar un programa de voluntariat per impulsar l’alfabetització de nois i noies que arribaven a Catalunya i que no havien pogut accedir a l’escola secundària, ni a la d’adults, perquè estaven en una edat intermèdia”, explica l’Anna. Elles hi col·laboraven i, en finalitzar aquest programa, al cap de poc, es va crear NOIMA, i des del consistori els van proposar formar-ne part.
Actualment, contribueixen en millorar les competències d’expressió escrita, comprensió lectora i expressió artística de l’alumnat de l’aula d’acollida de NOIMA, un programa dirigit a joves nouvinguts a la Garrotxa que no disposen de la competència lingüística necessària per a poder iniciar un itinerari formatiu. El projecte vincula l’aprenentatge de la llengua catalana amb l’arrelament de l’alumnat al territori. La Clara, la Rosa, la Fina, l’Anna i la Marga no estan soles, ja que hi ha dues altres voluntàries que no han pogut participar en aquesta entrevista, la Janina Mas i la Conxita Ayats, i a més a més, estan sempre coordinades amb l’equip intern de NOIMA.
Clara Guindulain (CG): Nosaltres tres [Clara, Rosa i Fina], venim els dijous i portem una classe de lectura i escriptura. Els alumnes estan dividits en 3 grups diferents, encapçalats per a cada una de nosaltres. En el meu cas, m’encarrego de l’alumnat que té la capacitat de desenvolupar frases senceres en català. Volen saber escriure, parlar… Saben que necessiten aprenentatge en aquest camp per poder tirar endavant aquí a Catalunya.
Rosa Juncà (RJ): Jo m’ocupo dels que comencen a llegir i escriure, o dels que saben llegir, però no saben escriure. Cada dia, totes 3 fem un diari, on ens apuntem com ha anat la classe i els progressos o les dificultats dels alumnes.
Fina Capdevila (FC): Finalment, jo porto els que fa molt poc que han arribat a Catalunya, i es troben en una situació molt inicial. Els que han anat a l’escola, els hi és més fàcil reconèixer l’alfabet, però no entenen els textos. D’altres, també saben identificar vocabulari català, però no saben llegir. Veuen que la llengua i la lectura és molt important, la necessiten per poder-se introduir al món laboral.
CG: Després d’esmorzar, que des de NOIMA es dona un iogurt de La Fageda a cada alumne, ens dediquem a l’expressió artística. Unim els 3 grups i ens acompanya un educador de NOIMA. Preparem activitats de motricitat, però també altres accions que els serveixin per expressar-se i treballar vocabulari o temes que hem tocat, com ara, la papiroflèxia, el tangram per aprendre matemàtiques, l’elaboració de murals per repassar conceptes vistos en excursions que hem fet… Es concentren en això i són molt treballadors.
FC: En aquesta classe veiem realment com és cadascú, coneixes el seu ritme de treball. Molts d’ells no han tingut l’oportunitat d’accedir a material d’expressió artística, no ho coneixen, no han vist mai unes tisores. Lliguem les activitats amb l’entorn, temes que hem treballat…
RJ: També, hem organitzat un parell de sortides fora, com per exemple, al Mercat d’Olot. L’objectiu era que aprenguessin a demanar els productes i els preus en català.
CG: L’altre dia també vam sortir a buscar formes geomètriques pels carrers d’Olot. Vam fer un dibuix de la casa Solà Morales, situada al Firal.
Anna Prat (AP): Vinc els dilluns, i tinc un grup d’alumnes. Són els que acaben d’arribar a Catalunya o tenen més dificultats en la lectura i l’escriptura. Sempre intento fer-los parlar, donar molta importància a l’expressió oral, repetir estructures lingüístiques i vocabulari… Pel que fa a la valoració de l’alumnat, un cop acabem la classe, faig el traspàs i comparteixo impressions amb l’equip d’educadors de NOIMA.
Marga Plaza (MP): Jo, en canvi, faig matemàtiques a dos grups de diferents nivells d’aprenentatge els dimarts. Alguns, per exemple, sabien sumar i restar, però no entenien què volia dir. Cada dia que vinc, un cop acabada la classe, faig un seguiment a les tutores de NOIMA per explicar com va la classe, i també hem fet alguna reunió al llarg del curs per enfocar les classes.
CG: Se senten acollits i escoltats.
AP: Veuen un camí que els portarà cap a algun lloc. Tenen objectius.
FC: Se senten molt agraïts de les nostres classes, veus que fan un esforç perquè molts d’ells han de treballar, i venen amb son i cansats. Tot i que estan dispersos, tenen moltes ganes d’aprendre. Molts d’ells no tenen família aquí, i nosaltres els hi donem un gran suport.
RJ: Tots ells porten la seva motxilla d’experiències i vivències, i se senten molt acompanyats per NOIMA. Veiem que ens aprecien i s’interessen per nosaltres. De vegades ens pregunten per què no venim cada dia o per què en una sortida no ha pogut venir una voluntària…
MP: Som un referent per a ells en aquest país.
CG: Nosaltres rebem molt més, del que donem. Fent el voluntariat aprens de la vida, de forma molt humana, de nosaltres mateixos. És un gran aprenentatge. Estic molt agraïda d’haver conegut NOIMA. És un projecte que té un sentit, perquè veiem com hi ha aules d’acollida als instituts i a les escoles, però els nois i noies d’aquesta franja d’edat no poden accedir al sistema educatiu. La Garrotxa té la sort de tenir aquest projecte amb futur, i s’han d’assegurar els seus recursos.
RJ: NOIMA ens permet conèixer de ben a prop les realitats que tenim a la nostra comarca, que si no hi treballes directament, no ets capaç d’imaginar-t’ho. NOIMA és important per la comarca de la Garrotxa, perquè donem a aquests alumnes educació i formació, i els facilitem la integració en la societat.
MP: Si aquest projecte encara es visualitza més, crearà escola. El que també valoro molt positivament és que els educadors de NOIMA són capaços d’adaptar-se a l’alumnat, i a nosaltres, les voluntàries! És un projecte que s’ha d’exportar a altres zones. S’ha de donar gràcies a La Fageda per tot el que han fet.
AP: És un projecte que val la pena. És bàsic agafar aquesta franja d’edat, nois i noies que comencen una nova història aquí, i poder-los anar acompanyant.
FC: I a escala global, no només acadèmica. Sentim que els alumnes ens estimen i ens valoren.
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
