En Joan Pérez és manresà de naixement. Hi va viure fins als 18 anys i tot seguit va marxar a Girona per estudiar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses. ‘No tenia molt clar el que voldria fer després d’estudiar però m’interessava el gran ventall de possibilitats que oferia‘, ens explica.
L’apassiona el món de l’empresa. ‘A algunes persones els agrada llegir novel·les. A mi em motiva llegir notícies sobre fusions d’empreses, números, accionistes, plans estratègics, de màrqueting… Sóc estrany, oi?‘.
Aficionat al bàsquet i a l’skate, durant l’etapa universitària va començar a jugar a futbol. També ha estat monitor de lleure i de menjador amb nens de P3. A Girona, una nit de festa, hi va conèixer la seva actual parella. ‘El primer dia que la vaig veure portava el cabell taronja i de punta, vaig pensar que era una noia molt peculiar. I fixa’t com hem acabat!‘
Les seves primeres feines van estar dedicades al món de les finances. La primera la va deixar per amor i la segona perquè va tenir una crisi d’identitat durant la qual va deixar de sentir-se còmode i identificat amb el que representava el món de l’empresa privada. Volia participar en algun projecte que anés una mica més enllà i també pensés en les persones. Així es creua La Fageda en el seu camí.
Va entrar a treballar amb nosaltres el 2016 i des de llavors confessa que aquí se sent feliç. No vol més canvis. Quan té temps li agrada jugar a futbol, anar a la neu a practicar snow, sortir de carnaval i, sobretot, gaudir de la seva família, que està a punt de créixer amb el naixement de la Irina.
Si ens acompanyeu, avui volem conèixer una mica millor en Joan, gestor de comptes i integrant del departament comercial.
Quina va ser la teva primera feina?
Al final de la carrera vaig començar unes pràctiques a Elecnor, una multinacional dedicada a la construcció, l’energia i la distribució. Ho tenia molt lluny de casa i m’havia de llevar a les 5 del matí per arribar a l’hora. Tenia dues hores i mitja de camí per anar i dues i mitja per tornar, fent diferents transbords, així que ho recordo com una època intensa i de dormir poc. Vaig fer de becari, escanejant contractes i altres coses, però també vaig demanar treballar el doble d’hores per poder fer coses que em permetessin aprendre. Al final de les pràctiques em van contractar.
Quina era la teva tasca?
Era controller d’una direcció de negoci dins el departament de finances.
Controller?
Sí, una mena de gestor. La veritat és que feia una mica de tot. Tinc un problema i és que no m’agrada la zona de confort. Estic més feliç i més còmode movent-me en zones d’incertesa i en constant moviment, així que vaig realitzar tasques molt diferents. I vaig anar a viure a Barcelona, compartint pis. Al cap de tres anys em van proposar fer de controller internacional. Havia d’anar a viure a Madrid i viatjar molt, però feia pocs mesos que havia reprès la relació amb la meva parella…
Quin dilema!
Sí, havia de prioritzar. Feia un any que estàvem separats i ens estàvem tornant a conèixer i si jo marxava s’acabaria definitivament. També li vaig proposar marxar tots dos a Madrid, però ella volia viure a Girona i m’ho va deixar molt clar. Vaig deixar la feina per tornar a Girona amb ella.
L’amor va poder més. Va costar tornar a trobar feina?
Vaig enviar alguns currículums i em va contractar Frit Ravich com a controller d’explotació. També feia tasques financeres però va ser un canvi important passar d’una empresa d’infraestructures a una del sector alimentari. Vaig tornar a tenir problemes per desplaçar-me fins a l’empresa perquè seguia sense carnet de conduir ni cotxe. I amb transport públic era difícil la combinació.
En Joan de petit.
Com el vas resoldre aquesta vegada?
Vaig anar a viure a Maçanet de la Selva per poder arribar amb motocicleta fins a Frit Ravich. Mentrestant m’anava traient el carnet. Al cap de sis mesos em van oferir començar un projecte des de zero, que era crear un departament amb 7 controllers comercials. Seguia fent números, però relacionats amb les vendes. Vaig estar-hi tres anys més aprenent molt, fins que vaig arribar a quedar saturat de tants números. Tot i que van ser uns anys genials i agraeixo molt l’aprenentatge en diversos àmbits que em van donar; es van portar molt bé amb mi.
Necessitaves un canvi?
Vaig tenir una crisi d’identitat molt forta i creia que el meu camí era un altre. Vaig deixar la feina. Tot aquest caos em va coincidir amb el casament. Així que em vaig veure a punt de casar-me i sense feina.
Quin còctel!
Llavors per algun motiu se’m va creuar La Fageda en el camí. Vaig començar a llegir informacions sobre l’empresa i els seus valors i a veure vídeos d’en Cristóbal Colón. Semblava un lloc espectacular i tenia ganes de saber si allò que llegia era veritat. Perquè són uns valors que molta gent predica però que a vegades es queden en paraules i realment no s’acaben portant a la pràctica…
Volies venir a comprovar-ho…
Vaig interessar-me per treballar-hi però semblava que no hi havia cap oferta laboral. Llavors me’n vaig intentar oblidar i vaig entrar en una web de recerca de feina. Em vaig apuntar en una oferta de gestor de comptes però que no especificava per a quina empresa era.
No fotis que….
M’hi vaig apuntar, i mira que no sóc d’apuntar-me massivament a moltes ofertes, m’agrada focalitzar i apuntar-me a una o dues. I vaig escollir aquesta. Al cap d’uns dies rebo una trucada de La Fageda.
!!
No m’ho creia. La vida a vegades sorprèn. Els astres es van alinear. Tot i això, el procés de selecció va ser llarg, uns tres o quatre mesos, em van fer patir.
Pel que he anat descobrint a través d’aquestes entrevistes, crec que no has estat l’únic…
Van ser tres entrevistes, ja pensava que no em fitxarien. A més jo havia fet molts números estant a finances però ara havia de vendre i no tenia gairebé experiència… El maig del 2016, una setmana abans de casar-me, em confirmen que m’han escollit a mi. Va ser una alegria molt important. A més ja podria pagar la boda!
Et vas casar més feliç encara!
I vaig treballar uns mesos i me’n vaig anar de viatge de noces (riu). No em van posar cap problema. De fet recordo que em van fer un comentari que sempre he recordat: ‘Joan, no et preocupis, aquí ens agrada tenir gent que es casa i té fills‘.
En Joan amb companyes del departament.
Quina entrada!
M’ho van ensenyar tot per entendre com funciona el món de les vendes. La Sílvia Domènech em va formar sobre el món del gran consum i del màrqueting. També en Jesús, en Fran i en Sergi, que ja no hi és, em van ajudar. Partia gairebé de 0. A poc a poc em van anar traspassant comptes i així fins al dia d’avui.
La visió que tenies sobre La Fageda s’ajustava a la que vivies aquí?
Sí, vaig ser afortunat perquè quan vaig entrar ja s’havia posat en marxa el pla de benvinguda pels nous treballadors i em van ensenyar tots els departaments explicant-me el funcionament bàsic del projecte. Vaig veure que era una empresa social d’alta complexitat. Aquella crisi d’identitat ja s’ha allunyat i ara estic molt còmode aquí perquè els valors que es projecten són els que em fan sentir còmode. M’ha canviat molt la vida. Veig el món molt diferent. Ara mateix sóc feliç i no necessito res més.
Tens una relació molt directa amb els grans distribuïdors.
Sí, ens anem veient sovint. Jo en tinc alguns d’assignats i els meus companys d’altres. La meva tasca en aquest sentit és fer que el consumidor, quan va a comprar, tingui el màxim nombre de productes Fageda al seu abast i que estiguin el màxim de ben posicionats. O sigui, que en lloc de tenir dues opcions Fageda, en puguis tenir 23 i que puguin estar al millor lineal, entre altres tasques.
No deu ser fàcil aconseguir el millor lineal en un mercat amb tanta competència.
Jo vaig entrar aquí en un moment dolç quan ja teníem una marca increïble i molt ben posicionada a Catalunya. A vegades tenim clients més llunyans que potser no ens coneixen i el més difícil és crear un primer impacte d’una manera positiva. Però quan estableixo una relació amb el client, després ja tot flueix. Pel que fa a la gran distribució, potser tendim a pensar que és una selva on tothom pressiona per a posicionar el seu producte a qualsevol preu, i ho és, però he de dir que a mi sempre m’han tractat molt bé. Fins i tot amb alguns clients hi he creat vincle i tenim una relació més distesa. És un món apassionant i m’ha servit per aprendre moltíssim.
Què és allò que et fa sentir més realitzat de la teva feina?
Estar aquí, treballar aquí. Estic venent un producte d’alta qualitat i hi ha alguna cosa més. El consumidor ens estima. Quantes empreses poden dir que tenen consumidors tan fidels i que els estimen? Això no té preu, és una meravella. I s’ha de tenir en compte que nosaltres no utilitzem el projecte social per a vendre. Venem el producte i la seva qualitat. Defensem que el nostre és el millor.
I el més difícil?
Obrir mercat, trobar clients nous.
I cap a quin sector ens estem movent en aquest sentit?
Estem intentant entrar a poc a poc dins el mercat de les Illes Balears i desenvolupar l’Hosteleria organitzada, per exemple. Volem entrar en una sèrie de supermercats regionals i no és fàcil. En això per exemple hi està treballant en Jordi, company de departament. Pel que fa a Catalunya, en Fran i en Jesús estan treballant per captar nous clients d’Horeca, entre d’altres.
Com definiries La Fageda doncs?
Per poder entendre La Fageda has de viure-la. Per molt que te’n parlin i t’expliquin coses, fins que no ets aquí i hi portes un temps no ho captes. Per mi és una empresa espectacular, tant en l’àmbit de la persona com de l’entorn laboral o natural. Tot allò que es predica i que jo vaig llegir es porta a la pràctica.
En Joan en el seu lloc de treball a les oficines de La Fageda.
El teu producte preferit?
El iogurt de plàtan i la crema de xocolata.
Algun altre departament et crida l’atenció?
Finances.
El teu passat laboral… Ho trobes a faltar?
No, em genera interès però no ho trobo a faltar. Estic content de l’evolució que he tingut cap al departament comercial. Tots els departaments són molt importants i han d’estar molt ben vinculats, però personalment tinc deferència cap als números.
Ara ja coneixem millor la teva faceta laboral dins La Fageda. Què t’agrada fer a banda de treballar aquí?
Estudio anglès els dissabtes al matí, jugo a futbol durant el temps lliure i em dedico a la família i quan puc també als amics. Sobretot això. M’agrada l’snow i des de fa 10 anys també desfilo al carnaval de Palamós.
De desfilada de carnaval amb els amics.
Parlant de la família… Potser quan publiquem aquesta entrevista ja estaràs de baixa per una nova paternitat!
Em sembla que encara estaré aquí (riu). Estic molt content. No m’imaginava que tindria 33 anys i dues nenes. La vida m’ha sorprès molt. Tenim una nena de dos anys i ara n’esperem una altra i estic molt content que siguin dues nenes. Quan la Dàlia, la petita, em fa un petó em desfaig.
Per quan l’espereu?
Al voltant del 14 de març. Es dirà Irina.
Víctor de Paz
Periodista i guia de La Fageda
