El setembre s’acaba i, silenciosament, els faigs de La Fageda d’en Jordà es preparen per anar tenyint les seves fulles de color marró. Mentrestant, a la nostra finca, les últimes collites d’estiu donen pas als cultius de tardor. Qui ho fa possible són un grup de les persones que tenen més necessitat de suport, ateses al Servei de Teràpia Ocupacional. També, els seus monitors: la Violeta Bulbena, en Gerard Pujol i la Montse Masmitjà. Tots plegats s’hi van posar fa menys d’un any i n’han après molt. Duen unes samarretes de color grana.
Són les deu del matí i, en una conversa a peu d’hivernacle, la Montse i alguns dels companys i companyes de Teràpia Ocupacional ens relaten com cuiden els horts i què podrem degustar els mesos vinents.
“Aquests dies recollim els últims tomàquets, carabassons, cogombres, melons…”, explica la Montse.
“I ara comença la tardor i comencem a plantar cols i a preparar la terra per plantar més coses”, anuncia en Josep. Li preguntem què vol dir preparar la terra. “Vol dir remenar i posar ‘abono’ perquè torni a agafar més vitalitat i acabi de produir”, detalla. Qui ho fa? “Entre tots”, diu.
Les primeres cols de Brussel·les de la temporada ja comencen a fer goig.
Al costat d’en Josep hi ha l’Adela, en Piti, la Maria, l’Ester i en Miquel. Els demanem quines són les seves feines preferides de l’hort.
“A mi el que m’agrada més és plantar tomàquets i ‘bitxos’”, explica la Maria. “M’agrada que les cols es facin grosses”, detalla l’Adela per la seva banda.
I en Piti ho té clar: “A mi m’agrada collir enciams, carabassons… a vegades m’equivoco, em deixo alguna cosa per collir, però no passa res… la monitora s’ho repassa”.
La Montse, la monitora, li confirma que no passa res, i convida l’Ester a explicar-nos la seva activitat preferida. “Recullo males herbes, m’agrada molt, dins i fora dels hivernacles”. “Dins és més fàcil, perquè tenim la sort que les jardineres són més altes i no ens hem d’ajupir”, afegeix la Montse. En Miquel ens escolta i assenteix.
L’hora de les crucíferes
Aprofitant que en Josep ha parlat de les cols, demanem a la Montse que ens detalli quins cultius de tardor podrem comprar a l’economat de La Fageda: “Totes les crucíferes… cols, bròquil blanc, bròquil verd, bròcoli, col de Brussel·les… I continuarem plantant bledes, espinacs i enciams. A més, provarem de fer ceba tendra i alls i també cultivarem escaroles i porros”. Depenent del tipus de verdura, es podrà plantar fora de l’hivernacle o només a dins per evitar que el fred i la pluja la facin malbé.
El bròquil verd ja despunta.
Mentre parlem, tres companys més, en Carles i els Jordis, feinegen a l’exterior dels hivernacles: són quarts d’onze del matí i recullen albergínies, pebrots italians, tomàquets i cogombres a les jardineres que hi ha davant del Servei d’Atenció al Visitant. En queden pocs per madurar, que ja seran els últims de la temporada.
Una ocupació terapèutica que no s’acaba mai
El matí tot just arrenca. Fins a la una, que aniran a dinar i reposar, aquests companys de Teràpia Ocupacional tenen feina als hivernacles i a les hortes exteriors. Primer collir, després pesar i, tot seguit, preparar les verdures per dur-les a l’economat, la cuina o les residències de La Fageda. També, escombrar, plantar si s’escau, i regar si és necessari.
Alguns dels companys de Teràpia Ocupacional, als hivernacles de La Fageda.
A la tarda, potser sembraran llavors per al planter: “Sembrar és una feina molt tranquil·la, molt de psicomotricitat fina”, ressalta la Montse. O, potser, revisaran que la finca estigui neta, una tasca que prendrà protagonisme d’aquí a poques setmanes, quan comencin a caure les fulles.
Als horts, i en la cura de la finca, la feina no s’acaba mai.
Fa menys d’un any que els companys de Teràpia Ocupacional van encetar el projecte d’horticultura i els ha canviat les rutines i fins i tot l’ànim. Abans, passaven moltes més estones al taller. Ara, “plantes una llavor, la veus créixer, fa una flor i un fruit, que pots recollir i vendre. I, quan te’l menges, dius: ‘Oh, que bo!’ Físicament, potser algú està més cansat. Però, d’ànims, els veiem molt més contents. És una feina terapèutica i, a més, és una feina real, amb sentit, útil i digna”, conclou la Montse.
Roser Reyner, periodista i guia de La Fageda
