La protagonista d’aquest mes és d’aquelles persones que ha dedicat gran part de la seva vida laboral a La Fageda. És de les veteranes, amb més de 17 anys de vinculació al projecte. Hi va fer unes pràctiques el 2003, al Servei de Teràpia Ocupacional, i des de llavors ha tocat moltes tecles: ha fet de monitora de transport, de monitora de lleure a l’antic esplai dels migdies, suplències i guàrdies, i des del 2006 és una de les educadores del servei de llar-residència.
Va començar treballant a l’antiga residència coneguda com El Xino (perquè havia estat la seu d’un restaurant xinès) i també a la del carrer Fontanella, i actualment està a la del Caliu a les tardes i fins després de sopar. Li agrada la seva feina i així ho transmet com podreu comprovar en les següents línies; el que més l’omple com a professional és poder acompanyar durant molts anys a les persones i poder arribar a conèixer-les a fons en el seu dia a dia, compartint molts moments.
És de La Canya, i la seva família de la Vall del Bac, on passava moltes estones de petita. Va anar a l’Escola Cor de Maria i a l’institut Montsacopa, i després va començar a la Universitat de Vic la Diplomatura de Teràpia Ocupacional. No hi havia encara els túnels de Bracons així que per evitar el desplaçament diari va marxar a viure a Vic compartint pis, però trobava a faltar la Garrotxa i tornava cap aquí cada cap de setmana. Per les pràctiques havia d’escollir diferents centres i un d’ells va ser La Fageda.
Ja diplomada, va marxar a viure a Barcelona per seguir formant-se i es va inscriure a un postgrau d’Inserció Sociolaboral. Estudiava i treballava tant a la capital com a Olot fins que va decidir tornar definitivament a La Canya i a la comarca. Avui, i coincidint també amb la celebració dels 35 anys d’història del servei de llar-residència per a persones vulnerables de La Fageda, volem subratllar la tasca i la persona de la Carme Font, de 39 anys, aficionada a la música, els viatges, l’esport, i els trencaclosques!
La Carme Font, el dia de l’entrevista, al Parc Nou d’Olot
Hola, Carme. Com definiries la teva professió? Què és una terapeuta ocupacional?
Intentem que la persona, a través d’una activitat que sigui significativa -sigui productiva, o d’oci, o d’un altre tipus- recuperi, rehabiliti o estabilitzi les seves capacitats. A través d’una activitat productiva com és la feina, per exemple, es poden treballar multitud d’ítems, començant pel fet de sentir-se bé amb un mateix.
Recordes la teva primera feina com a terapeuta?
Sí, va ser a Cottolengo del Pare Alegre, un centre molt gran de Barcelona que atén persones amb diferents necessitats, algunes amb trastorn mental, i que és gestionat per una congregació religiosa. Recordo que era el 2003 i vaig trobar-la a través d’un portal digital de recerca de feina. De fet, no vaig començar tenint una sola feina, sinó tres.
Vas començar amb força.
Vivia a Barcelona, estudiava un postgrau d’Inserció Sociolaboral, treballava a Cottolengo a jornada parcial i els caps de setmana i el dilluns també feia unes hores a la secció de geriatria de l’Hospital d’Olot i a la residència de La Fageda.
La Carme Font, de petita
Així, després de finalitzar les pràctiques, la teva relació amb La Fageda va continuar.
Sí, de fet just després d’acabar la diplomatura a Vic, aquell estiu abans de marxar a viure a Barcelona, ja vaig estar treballant a La Fageda com a monitora de lleure. Després, com t’explicava, baixava els caps de setmana a fer una jornada de 12 hores a les residències del Xino o del carrer Fontanella cada setmana i també feia algunes suplències quan m’ho podia combinar amb Cottolengo.
I quan descansaves?
Mira, al final, després d’estar així dos anys i encara anant justa per pagar el pis de Barcelona, vaig decidir deixar-lo, tornar a viure a La Garrotxa, i estar més tranquil·la. Vaig tornar a casa els pares i treballava més hores a La Fageda. Seguia fent els caps de setmana a residència i a més també vaig començar a fer suport a la llar, de monitora de transport i de monitora de lleure de l’esplai dels migdies.
En què consistia aquest esplai del migdia?
Doncs sobretot anava destinat a les persones del Centre Especial de Treball pel descans que tenien després de dinar. Durava dues hores, era voluntari, i fèiem activitats de lleure com jocs de taula, pintura i passejades, i també d’altres que ens inventàvem entre tots i que ens proposaven ells mateixos. Recordo que un dia ens vam disfressar i vam construir una càmera amb cartons fent veure que rodàvem un anunci de caramels, o els dies que ens vam convertir en periodistes, vam construir un micròfon gegant artesà i una mena de plató de televisió i fèiem entrevistes a la gent de la casa com a la Carme Jordà [cofundadora de La Fageda] i l’Enrique Núñez [exdirectiu de La Fageda]. Molt divertit, rèiem molt. Era diferent, dinaven tots en un sol torn perquè eren un grup petit.
I en quin moment decideixes centrar la teva jornada a la residència?
Doncs no gaire més tard, el 2006 vaig deixar totes les altres activitats i feia jornada completa a la residència i també organitzant les activitats de lleure d’estiu com les colònies o el viatge anual. I ja des de llavors fins al dia d’avui. He viscut el canvi de les residències i moltes millores importants pels residents. De la residència del Xino i de Fontantella hem passat a les del Caliu i el Cassés, en edificis més moderns i més ben equipats i còmodes [totes dues estan ubicades a Olot, la primera al nucli antic i la segona al barri del Pla de Dalt]. Entre els canvis més importants, disposem de més habitacions perquè tinguin més intimitat. Ara n’hi ha d’individuals i de dobles, i abans eren triples.
La Carme en un dels viatges amb els companys de La Fageda
Tenen molt de mèrit perquè conviure amb altres persones no és fàcil.
I tant, penso que molt i molt de mèrit. Perquè a més de viure junts, molts també treballen junts i fins i tot fan les activitats d’oci junts. No sé si nosaltres ho portaríem tan bé…
Ens pots explicar una mica el teu dia a dia, a la feina?
Normalment començo a les tres de la tarda a la Residència El Caliu, l’hora en què també arriben les persones del Centre Especial de Treball que ja han acabat la jornada intensiva a La Fageda. Faig la rebuda, xerrem una mica de com ha anat el dia i ells després ja volen anar a la seva. Aprofito per fer tasques d’atenció indirecta com la coordinació amb els seus metges i la seva administració econòmica. Potser un dia els he de demanar hora al CAP, un altre he d’anar al banc a fer alguna gestió… A les cinc arriba una companya, ja que a la tarda som dues educadores, i a quarts de sis arriben la resta de residents. Fem dutxes i atenc les seves demandes. Llavors anem a buscar el sopar a l’altra residència, El Cassés, i sopem. Tenim feta una distribució de tasques així que cada dia li toca parar taula o anar a comprar el pa a algú diferent. Quan acaben de sopar jo ja marxo i es queda amb ells la meva companya.
Cada dia deu ser molt diferent.
Sí, hi ha una certa rutina, però és una tasca molt individual, molt personalitzada. Potser un dia una persona et demana que l’acompanyis a comparar-se un jersei, o algú que toca la guitarra necessita algun estri, també un dia vam ensenyar a fer anar el Whatsapp… Nosaltres en diem la residència, però és casa seva i això vol dir que estem pel que puguin necessitar.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’agrada molt la meva feina en general. Potser el millor és poder fer una atenció continuada, que em permet conèixer molt bé les persones. Hi ha gent amb qui he compartit els seus setze últims anys. Formo part del seu dia a dia i ells del meu.
Es deu crear molt de vincle.
Sí. N’hi ha que els hem conegut d’adults, també de grans, i ara ja estan al geriàtric. Quan marxen de la residència i van al geriàtric és perquè necessiten un servei diferent que nosaltres no podem oferir, però els seguim anant a veure. I no hi vaig jo sola, hi anem tots junts. Així no perden el contacte ni el vincle. Ara amb la situació de pandèmia ho hem de fer per videotrucada…
Quin és el teu producte Fageda preferit?
El iogurt natural.
I on et podem trobar quan no ets a Fageda? Quines són les teves aficions?
La música, viatjar quan es podia, i l’esport. Vaig jugar a bàsquet durant anys i també vaig estar fent un voluntariat al Club Esportiu Horitzó, que promou l’esport adaptat per a les persones amb diversitat funcional. També m’agrada anar al mar, passejar pels camins de ronda de la Costa Brava. Ah, i fer puzles!
No podíem acabar l’entrevista sense respondre a una pregunta habitual i que ens mostra que hi ha tantes visions d’una mateixa cosa com persones que la defineixin. Són ja 17 anys vinculada al projecte… com descriuries La Fageda?
És un lloc on hi ha molt de respecte per cada persona. No és el fet de tenir un Centre Especial de Treball ni altres serveis assistencials el que ens fa diferents. És el fet de respectar i entendre la individualitat de cada persona. Perquè a partir d’aquest respecte ve la cura cap als altres.
Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda
