El nostre entrevistat d’aquesta setmana el podríem definir com una persona apassionada de la informàtica i l’esport. Finalitzats els estudis de secundària al Cor de Maria d’Olot, va matricular-se a un grau mitjà d’informàtica a l’Institut Bosc de la Coma i, en agradar-li, va cursar també el grau superior i tot seguit l’enginyeria informàtica a la Universitat de Girona. I ara ja porta gairebé 10 anys exercint aquesta professió. Pel que fa a l’esport, des de petit fins ara ha practicat la natació, la bicicleta, el running, el pàdel, l’snow i el bàsquet, entre d’altres. El futbol també el va provar durant un any, però amb menys èxit. Ara està intentant recuperar un antic equip de bàsquet de quan era més jove per a poder trobar-se una altra vegada amb els antics companys i jugar els dissabtes al matí. També ha fet de monitor d’activitats esportives en algunes ocasions.
Veí de Santa Pau des de sempre, abans vivia al nucli antic de la vila medieval i ara, des de fa uns 10 anys, resideix en un mas dels afores amb els seus pares i la seva germana. A casa tenen una granja de vedells, la Ranella, i han restaurat l’antiga casa de pagès de la finca com a habitatge. No s’ha separat mai de Santa Pau perquè li agrada estar rodejat de natura. Quan estudiava a la universitat, feia cada dia el viatge d’anada i tornada de Girona al poble. Aquesta setmana parlem una estona amb Sergi Asperó (28 anys), del departament d’informàtica de la Fageda, una secció amb ‘persones estranyes’ que fan coses ‘molt estranyes’, com diria en Cristóbal. Anem, primer de tot, a descobrir com comença el seu vincle amb el projecte i en què consisteix exactament la seva feina.
Sergi Asperó, durant l’entrevista
Quan comences a treballar a La Fageda?
Vaig fer-hi unes primeres pràctiques quan feia el grau superior, amb 19 anys. El tutor em va proposar venir a fer-les aquí i ja em va semblar bé.
Ja hi havies estat alguna vegada de visita, ho coneixies?
No hi havia vingut mai. De fet el primer dia de pràctiques anava molt perdut, gairebé em poso dins la granja. I mira que sóc de Santa Pau, ho tenia a prop! Coneixia que hi havia treballadors amb capacitats diferents però no gaire més. A vegades busquem coses molt lluny i no valorem el que tenim al costat de casa.
I què et va semblar tot plegat?
Bé, molt bé, vaig sortir-ne molt content. Llavors vaig seguir amb els estudis, vaig anar a la universitat, i quan estava a segon de carrera, em va trucar l’Albert Calzada per dir-me que estaven buscant un informàtic. Això devia ser el 2013. Vaig començar a treballar fent mitja jornada per poder-ho combinar amb els estudis. La veritat és que em van posar moltes facilitats. Jo també em vaig agafar menys assignatures per any, per poder fer seguir les dues coses. El projecte em va atrapar. Al principi tenia curiositat per saber com m’aniria tot, perquè no havia treballat mai amb persones amb capacitats diferents, però de seguida hi crees vincle. Al principi recordo la Rosario que venia i em deia ‘tu qui ets?’. Vaig descobrir que són persones molt sinceres. Tothom era molt agradable amb mi.
Llavors com que ja et coneixien de les pràctiques, potser no et va caldre passar pel tràmit de l’entrevista de feina?
I tant que la vaig fer. I va ser força curiosa, haha. La part que em va fer l’Albert Calzada tot molt normal. Però van venir la Coral i la Maria i em van portar a la zona de la infermeria, on ara hi ha les oficines noves. Recordo que estava tot força desordenat i em va dir que havia de fer un test psicotècnic. Em vaig sentir molt estrany veient la situació, vaig pensar ‘què faig aquí?’ haha. Després, amb el temps, comentant-ho hem rigut molt. Es veu que aquest test d’entrada només l’hem passat l’Ester Campdelacreu i jo. No he sabut mai el perquè, devien estar fent proves. Quan vaig arribar a casa va ser el primer que vaig explicar.
Et devien dir: ‘on t’has posat!’ En tot cas, devia anar bé, perquè segueixes aquí.
Sí, haha.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
L’ambient de treball, la ubicació… Valoro molt estar aquí i no treballar en un edifici de Barcelona ple de finestres amb vista a altres edificis. Crec que no hi podria estar. En l’àmbit d’informàtic, el que més m’agrada és que hi ha moltes branques diferents que podem tocar. Mai m’avorreixo perquè fem una mica de tot: programació, sistemes, atenció a l’usuari. No és rutinari. I la feina també em permet conèixer molt bé les persones i la feina que fan els altres departaments.
Assistència a l’usuari, aquí hi hem d’entrar. Què és el que més et demanen?
Hi ha moltes coses que ens demanen de forma repetitiva. El que ens passa sovint també és el fet típic que no funciona alguna cosa però quan hi vas de cop ja funciona sense que toquem res. Com quan vas al mecànic perquè el cotxe et fa un soroll estrany però quan arribes allà ja no el fa. Aquest mateix matí ens ha tornat a passar. També hem d’explicar coses que per nosaltres són molt bàsiques però que segurament per altres persones no.
Quin és el departament que més feina us dóna?
Haha. Doncs… assistencial. S’han de fer molts tràmits amb les administracions públiques i a vegades hi ha problemes a l’hora de generar fitxers i penjar-los, per exemple. I com que solen ser coses urgents, deixem el que estiguem fent i ens centrem en això. El Servei d’Atenció al Visitant [d’ara en endavant SAV] també dóna força feina. La Mariona en fa moltes també… L’altre dia ens va invertir la pantalla d’un dels ordinadors. Tenia la maleta per allà i va tocar algunes tecles sense voler. Vam riure força.
Entenc que anar a fer el cafè al SAV és perillós perquè hi vas a desconnectar i acabes treballant, però també rient veig.
Moltes vegades anem allà a relaxar-nos un moment i ja demanen coses de feina. Ja hi entro pensant a veure quines coses ens preguntaran i normalment fan riure. Ens alegren el dia. De fet nosaltres tenim un document amb incidències divertides. I no sempre és el SAV eh? A vegades ens truquen d’altres departaments per demanar unes coses… Que els hi dic si la consulta és de broma. I normalment no ho és. M’ho diuen de veritat.
Sona divertit tot plegat. I ara en quin projecte esteu treballant dins el departament?
El projecte més important és un canvi del programa informàtic, del nucli de l’empresa en l’àmbit informàtic. Fa un any que ho estem implantant. És un procés que porta força feina. Llavors tenim altres projectes més petits que anem fent a estones quan podem.
El nostre protagonista, de petit, a Santa Pau
Com us distribuïu la feina?
Som tres persones al departament. Tots tres participem en tots els projectes, però cadascú s’encarrega de gestionar-ne una part. I a nivell d’apagar focs, el que dèiem d’assistència a l’usuari, doncs ens ho anem repartint.
Per què creus que és important que La Fageda tingui un departament d’informàtica propi?
Doncs perquè cada vegada tot està més informatitzat. A planta de producció, a nivell de factures, tràmits… Si no es té un departament propi i es depèn d’una empresa externa, no es té aquesta rapidesa d’actuació. Desenvolupem projectes que el que volen és facilitar la feina de les persones. Si algú està fent una feina molt monòtona, intentarem automatitzar-la perquè aquesta persona no perdi tant de temps en això. La informàtica va néixer per a facilitar la vida de la gent, encara que a vegades no ho sembli. Per en Cristóbal per exemple, com ells ens diu, som gent estranya que fa coses molt estranyes. Avui ens ho ha tornat a repetir haha.
A més és una feina de molta responsabilitat. Si falla el sistema informàtic, la fàbrica deixa de produir?
El sistema informàtic de fàbrica és independent del que gestionem nosaltres. I tots dos estan replicats per evitar incidències. Es treballa amb temperatures molt altes, es pot fer malbé un cable, hi pot haver una pujada de tensió, fenòmens meteorològics adversos… A vegades el sistema pot fallar i convé actuar amb previsió.
Quin és el dia més intens de feina que recordes?
Me’n venen al cap un parell. Un dia que va fallar un dels servidors principals i vam estar tot el dia per reparar-lo, i un altre dia que hi va haver un problema a fàbrica i també vam necessitar molt de temps per trobar l’error. Ah! I un dia de tempesta elèctrica, era un diumenge al vespre, jo estava a punt d’anar a dormir i veig que em truca l’Albert. Em va demanar si podia anar cap a La Fageda perquè havia saltat la llum general i s’havien de parar els servidors. Sóc el que viu més a prop de la finca i és el que hi ha. Però he de reconèixer que quan hi ha problemes, hi ha tensió i es treballa sota pressió, m’agrada.
També fas cursos de formació per les persones de centre especial de treball.
Sí, aquest any n’hem fet un amb l’Albert Terradellas. Els adaptem a les seves necessitats, al que ens demanen. Ha tractat sobre xarxes socials i els telèfons intel·ligents. M’ha agradat molt i m’ha permès conèixer millor a més persones.
Si no estiguessis al teu departament, en quin altre et veuries?
Al SAV. Ja sé el que és treballar els caps de setmana perquè abans feia de cambrer en un restaurant de la zona. També estaria a Compres. Trobo que ha de ser interessant fer la planificació de tot el que es necessita per a produir.
I en quin seguir que no?
Crec que a fàbrica.
Quin és el teu producte Fageda preferit?
El iogurt de llimona.
I l’espai de la finca on et sents millor?
Tot l’exterior en general. També el SAV, perquè ens ho passem molt bé i coincidim amb altres persones. Aquest espai aquí darrere del Servei de Teràpia Ocupacional on estem fent l’entrevista també és molt maco i s’hi està molt tranquil.
Com definiries La Fageda en poques paraules?
És un lloc diferent on treballar i on la gent hi va amb moltes ganes. És una empresa on es fan iogurts amb una raó social darrere. Es busca la feina apropiada per a cada persona i tot fent la feina molt ben feta.
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
