Nascut a Olot el 10 de gener de 1970, el nostre entrevistat d’avui ha viscut tota la vida a la capital garrotxina i actualment hi resideix amb la seva parella, la Laura. Aficionat des de sempre a l’esport i sobretot a la bicicleta i al trekking, també té com a afició viatjar. De petit va anar a l’Escola Malagrida i més endavant va cursar la formació professional a l’actual IES Garrotxa, on va fer un cicle d’administració. Tot i això, mai ha treballat d’administratiu perquè el que li agrada són les feines més actives i mogudes, i, si pot ser, en contacte amb maquinària. Si s’hagués de definir a ell mateix, segurament faria servir paraules com ‘divertit i obert‘.
La seva etapa laboral es va iniciar quan tenia 16 anys, fent d’operari en diferents empreses càrnies i també prestant serveis com a repartidor. El 1998, una coneguda seva que treballava a La Fageda li comenta que busquen un nou operari per a la fàbrica de iogurts. Ell, que no havia treballat mai en el sector dels làctics, decideix provar-ho perquè té ganes de fer un canvi a la seva vida. Envia el currículum i l’Enrique Núñez el cita a una entrevista. D’aquell primer contacte amb el projecte ja n’han passat 20 d’anys. Per recordar-los, avui parlem amb en Miquel Vilanova Alsina, en Miki, un dels responsables de làctics de La Fageda. Amant del pollastre amb patates de la Neus i de tot l’equip de cuina, sempre recordarà el ball del pollastre que va fer en Cristóbal en un dels sopars de Nadal d’anys enrere.
A la foto: En Miki, a la terrassa del SAV
Què en sabies de La Fageda en el moment de plantejar-te treballar-hi?
La veritat és que molt poca cosa. Sí que havia vist els iogurts i sabia que existien, però el projecte social no el coneixia. En aquell moment La Fageda, per mi, era més coneguda per les feines que feia de jardineria a Olot que per la producció de iogurts. Jo no era un consumidor habitual de iogurts i el món dels làctics el desconeixia molt…
Tot i això, decideixes provar sort i enviar el currículum.
Sí, tenia 28 anys i moltes ganes de fer un canvi.
Algun record d’aquella primera entrevista?
Tinc molt mala memòria… El que sí que recordo és que li vaig dir a l’Enrique que jo de iogurts no en tenia ni idea, que tot el món dels làctics em sonava a ‘xino‘. Les càrnies i les filatures a Olot estaven molt instaurades i eren feines que més o menys tothom sabia com anaven perquè o hi havíem treballat o teníem un amic que ho feia, però la meva gran preocupació era que no sabia com es feien els iogurts.
A la foto: En Miki fa uns anys, a la fàbrica vella
Però la feina va ser teva.
L’Enrique em va dir que no em preocupés, que ja em formarien per aprendre a fer servir la maquinària i que tot això m’ho explicarien un cop aquí. I jo vaig pensar que ho provaria, a veure què tal anava.
Quina va ser la teva tasca els primers anys?
Era operari de la fàbrica. Treballava a l’envasadora i després fent les barreges de pasteurització i una mica de control del pH. De mica en mica vaig anar aprenent. Va ser tot un procés de formació, una evolució. La veritat és que em va agradar.
A la foto: En Miki de petit
Com vas viure el pas de l’empresa ordinària a un Centre Especial de Treball?
Bé, amb molta normalitat. El projecte el vaig anar descobrint a poc a poc, dia a dia. Érem poquets, potser uns 100 o 120 en aquell moment, i tot era com molt familiar. Jo havia de fer una mica de monitor però aquesta tasca sobretot la feia l’Imma. L’Enrique em va presentar a en Cristóbal i la Carme, i recordo com en Cristóbal venia molt sovint a la fàbrica a saludar a tothom. Confiava molt en nosaltres, i ho segueix fent.
Tens raó, va confiar en tu i vas començar a responsabilitzar-te de tasques de coordinació a fàbrica.
Crec que va ser al cap d’uns cinc o sis anys de començar que em van proposar agafar més responsabilitat i coordinar la part de producció de làctics, sota la direcció de l’Enrique. Jo, com a professional, he crescut amb la fàbrica. A mesura que la producció ha anat creixent, jo he anat aprenent. Tot ho he après aquí, això ha estat un gran avantatge.
El funcionament a fàbrica era molt diferent de com ho és ara?
Sí, força. Fèiem un sol torn, tots junts, i començàvem cap a les 8 del matí. Els treballadors del CET marxaven a les 6 de la tarda però nosaltres alguns dies ens havíem quedat a sopar pel volum de feina que teníem. Era diferent però hi ha coses que no han canviat. Com passa ara, tothom hi posava una mica de la seva part perquè tot anés rutllant. L’objectiu era el mateix que ara, que això tirés endavant amb l’esforç de tots.
Com definiries la teva tasca actual?
Pregunta difícil… Soc un dels responsables de làctics. En som varis, per poder cobrir tots els torns. La meva missió és aprofitar els coneixements d’aquests 20 anys que porto a La Fageda per aconseguir que els iogurts siguin de la qualitat més gran possible. Hem d’aconseguir que el producte final sigui sempre el mateix i el més equilibrat possible.
Què és el més difícil de la teva feina, allò que necessita que hi dediquis un major esforç?
Aconseguir trobar un equip que funcioni bé. Es tracta d’aconseguir que la gent vingui a treballar perquè li agrada la feina i perquè s’estima el projecte. Aquest és el hàndicap més gran d’avui en dia a La Fageda i també a la resta d’empreses. Abans tot era molt diferent. La gent valorava més la feina, el seu lloc de treball. En ocasions, ara sembla que els hagis d’estirar perquè els agradi. No vull dir que sigui un problema que passi només a La Fageda, penso que és un canvi en general de la societat. Potser no és que no s’estimin la feina, però se l’estimen d’una manera diferent…
Foto: El nostre protagonista d’avui amb xumet
Què t’aporta treballar a La Fageda?
M’aporta alegria, sentir-me valorat. Faig una feina que m’agrada. Tenim alts i baixos com a tot arreu però en general hi estic molt a gust.
Una pregunta que últimament sempre us plantejo. Si no fossis al teu departament, en quin altre de La Fageda et veuries?
Doncs no m’ho he plantejat mai… Potser el Servei d’Atenció al Visitant és un dels que més em costaria. Necessito estar envoltat de maquinària, desmuntar peces, moure’m…
Foto: En Miki entre màquines a la fàbrica vella
El teu espai preferit de La Fageda?
Crec que la cuina. És el lloc on desconnectes i veus la gent dels altres departaments. A més, és on tots estem més relaxats, excepte les cuineres, pobres…
Doncs fem-li una picada d’ullet a l’equip de cuina. Quin és el seu plat estrella o el que més t’agrada?
Mmm… Tots són bons mentre no hi hagi peix…
No et vols mullar?
Vinga, el pollastre amb patates potser.
I de les nostres postres, amb quina et quedes?
Sincerament, he de dir que no soc un consumidor habitual de iogurts. No és que no m’agradin, però no en menjo sovint. No sé dir-te el meu preferit. Et diré el que menys m’agrada, que és el de gust de maduixa.
I per tancar, tot i que vas una mica peix de memòria, m’agradaria que poguessis recordar algun dels teus millors moments a La Fageda.
M’ho estàs posant molt difícil (riu). Els caps d’any que fèiem a la cuina. Eren molt divertits. Recordo que un any en Cristóbal va fer el ball del Pollastre. També les assemblees que es feien a la finca, preparant la carn, també eren genials. Eren alegries, moments de desconnexió i diversió, fora d’hores de feina. Era molt familiar. Els records són molt macos però La Fageda actual també ho és.
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
