El nostre protagonista d’aquesta setmana es va incorporar a l’equip de La Fageda ara fa uns cinc anys, el 2013. Ho va fer com a promotor de vendes del gelat i amb l’objectiu d’aconseguir augmentar la penetració d’aquest producte dins el mercat català i sobretot dins la botiga tradicional de l’àrea de Barcelona durant la campanya d’estiu.
Arribat el mes de setembre i amb l’inici de la tardor va pensar que potser La Fageda podria prescindir d’ell però es va valorar la feina ben feta i li van oferir quedar-se ara dins el departament de melmelades i iogurts, realitzant una tasca molt semblant a la que havia portat a terme amb el gelat. Des de llavors ha anat assumint noves responsabilitats i ara ja coordina la distribució de producte i la captació de nous clients de la zona de Barcelona, Maresme, Vallès i Tarragonès. Aquesta setmana parlem amb Jesús Gil Sánchez, del departament comercial de La Fageda.
Resident a El Masnou (Maresme) i amb 47 anys, té una llarga experiència dins el sector dels làctics i ha treballat en marques tan conegudes com Nestlé, Pascual i Jijonenca com a promotor de vendes. Justament va ser un distribuïdor de gelats que el va avisar que a la Garrotxa buscaven algú per incorporar-se a la campanya d’estiu del gelat de La Fageda.
Què en coneixies de La Fageda quan t’assabentes de l’oferta de feina?
Coneixia el bosc de la Fageda d’en Jordà i el Parc Natural de la Zona Volcànica, però no sabia massa res de la Cooperativa La Fageda. Sí que m’havien explicat que a la zona s’hi feien iogurts i lògicament també estava assabentat del projecte dels gelats però poc més. El projecte social el desconeixia per complet.
Llavors, com recordes aquell primer dia aquí?
D’entrada t’he de dir que em vaig perdre. Venia d’El Masnou, no em coneixia massa la zona i a més plovia. Vaig arribar a Olot i vaig seguir direcció a Santa Pau. M’havien dit que ja veuria la fàbrica en el camí però és clar no vaig veure res que s’hi assemblés i vaig acabar arribant al poble de Santa Pau. Em vaig posar a investigar pels carrerons però no ho veia clar. Vaig trucar aquí i em van indicar que havia de recular a la carretera i que hi havia un trencant per venir fins a la finca. El trobo, giro, i veig que entro dins el bosc de la Fageda d’en Jordà. Ja pensava que m’havia tornat a perdre, perquè no veia possible que hi hagués una fàbrica enmig del bosc.
Però sí.
Per sorpresa meva el camí em va portar a la fàbrica, on ja m’esperava la Sílvia Domènech. Em va fer una visita per les instal·lacions, m’ho va ensenyar tot. I després vam signar el contracte. Aquest dia, després de rebre tota la informació, vaig prendre consciència realment del lloc on estava.
Jesús Gil, de petit
La rebuda que et va fer l’equip va ser satisfactòria?
Doncs sí. Et podria dir que el que més em va sorprendre de tot és que tothom tenia una predisposició a ajudar, a col·laborar. Era una cosa inèdita per mi, no és el més habitual quan et mous en empreses multinacionals com les que havia estat abans de venir a La Fageda. El tracte humà, la manera de parlar-te… m’oferien proximitat i serenitat. Amb molta amabilitat em van ajudar a entendre com funcionava tot.
Com era el teu dia a dia en aquesta primera etapa?
Doncs els gelats encara es produïen a Badalona. Llavors jo el que feia era visitar les botigues tradicionals de Barcelona que ja venien els nostres iogurts i oferir-los també els gelats. Com que ja coneixien la nostra marca, en principi podia ser més fàcil que ens el compressin. Teníem menys recursos i encara no disposàvem de congeladors propis. Llavors hi havia botigues que el volien però com que no tenien gaire espai per a col·locar-los, em feien una comanda petita potser d’un parell de caixes. No era gens fàcil.
Vas tardar molt a fer el teu primer client?
Doncs vaig patir força… Perquè passaven els dies i no ho aconseguia. Estava preocupat. Parlava molt amb la Sílvia per explicar les dificultats que m’anava trobant i ella ho va entendre perfectament. De fet em va tranquil·litzar i em va recordar que jo estava fent una feina molt difícil perquè el gelat era poc conegut encara. Només fèiem cinc sabors i hi havia dos formats diferents. No teníem ni un catàleg propi per als gelats. Feia servir el dels iogurts, on hi apareixien els gelats a l’última pàgina.
I en l’àmbit de la distribució de producte, com funcionàveu?
Doncs jo anava a visitar els clients que ja teníem i em feien una comanda. I jo després l’enviava a l’empresa que ens fa la distribució perquè els repartís l’endemà.
I la feina que realitzes ara deu ser força diferent.
Ara ha canviat tot. Hi ha més recursos, més estructura, més personal. La facturació ha canviat molt a nivell de gelats amb aquests cinc anys. Jo diria que gairebé l’hem triplicat. Ja no vaig tant al punt de venda. Em dedico més a coordinar l’equip de distribuïdors. Són ells els encarregats de fer de promotors de vendes i de servir als nostres clients. M’he d’encarregar que tots els distribuïdors tinguin producte i atenc les necessitats que puguin tenir. Als matins també faig algunes visites.
I per aquí hi vens sovint? O treballes més dins la teva àrea d’influència?
Vinc força. Cada tres setmanes fem una reunió amb l’equip comercial. Marquem les estratègies, la planificació. Quan arriba l’estiu parlem molt de la campanya de gelats, i ara per exemple doncs estem tractant sobretot el tema de les melmelades. També estem intentant buscar nous clients dins el sector de l’hostaleria. Tot i això, sí que és veritat que estic una mica separat de tots vosaltres. Però cada dia que vinc encara descobreixo alguna cosa nova i m’enamoro més del projecte. Al principi, cada dia que venia quedava meravellat.
Com resumiries amb poques paraules l’objectiu de la teva feina?
Mantenir la cartera de clients i anar obrint mercat a poc a poc. O sigui, mantenir el que ja tenim i anar a més.
Si t’haguessis de quedar amb un dels nostres productes, quin triaries?
El gelat de vainilla. És un producte espectacular i en podem presumir molt. Conec molt el món dels gelats i el nostre és diferent. Està fet amb llet fresca i la vainilla és de les bones, ve de Tahití i Madagascar. A més a més té els trossets de les nous de macadàmia. Boníssim.
Tens algun espai preferit dins la finca? Quin?
M’encanta venir a fer un cafè al Servei d’Atenció al Visitant i estar a la terrassa.
Quin és el departament de La Fageda que més desconeixes?
Assistencial. És el que em queda més lluny de la feina que realitzo. M’agradaria descobrir millor el seu funcionament.
I a part del teu, en quin altre et veuries treballant?
Crec que a jardineria, per poder estar en contacte amb l’entorn, a l’aire lliure.
Podries definir el que és per tu La Fageda?
Espectacular. Estic en una empresa privilegiada i per mi és un luxe poder treballar aquí. Em fa sentir content estar en aquest equip.
I quan no treballes, què t’agrada fer?
Doncs estar amb la meva parella, també m’agraden molt les motos i els esports nàutics. En un futur no molt llunyà m’agradaria formar una família. Sempre ho hem anat aplaçant però jo crec que va arribant el moment. La Fageda m’ofereix estabilitat i això també és important per a poder fer el pas.
Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda
