Les casualitats formen part del dia a dia de La Fageda, en vivim envoltats i moltes vegades ens passen desapercebudes. T’imagines néixer el mateix any que el projecte on treballes? Aquesta és la bonica coincidència entre l’Albert Terradellas, la Nastasia Serghei, la Silvia Barranco i La Fageda. Tots ells, van néixer el 1982 i aquest 2022, han celebrat els seus 40 anys. Durant tot l’any hem commemorat les 4 dècades d’història del nostre projecte social i per això, hem volgut dedicar l’entrevista del mes a aquestes tres persones que tenen la mateixa edat.
L’Albert Terradellas, informàtic, treballa al departament de comunicació i fa més de 8 anys que va entrar a formar part del nostre projecte. Amb una gran sensibilitat i estima per l’entorn i la comarca de la Garrotxa, de seguida va veure que La Fageda “no era una empresa com les altres”. La Nastasia Serghei treballa a l’àrea de neteja des del 2017 i l’omple molt contribuir a “dignificar la vida de les persones”. Si passeu per la secció de melmelades, hi trobareu la Silvia Barranco, del Centre Especial de Treball. Fa més de 12 anys que forma part del projecte i ens confessa que poder elaborar aquests productes la fa molt feliç.
Avui parlem amb ells i fem un balanç de les 40 primaveres que han celebrat aquest any, tant a títol personal, com també amb la família de La Fageda. Perquè si una cosa podem afirmar és que aquest 2022 ha estat molt especial per a tots ells.
Albert Terradellas: Va ser quan era petit i vivia a casa els pares. La mare va portar uns iogurts naturals de vaset marronós per sopar. Eren de La Fageda i des d’aquell moment ja en va anar portant sempre. Abans em costava acabar-los, em semblaven uns iogurts enormes. Ara quan tinc gana, els endrapo de dos en dos.
Nastasia Serghei: Vaig conèixer el projecte en el moment d’entrar a treballar aquí.
AT: Vaig començar un mes de juny, i va coincidir que era el dia que celebràvem l’assemblea de la cooperativa. La meva primera feina no estava gens relacionada amb el meu lloc de treball. Va consistir en parar les taules per la gran festa de la nit, on va actuar El Màgic Andreu. Des del primer dia et quedava clar que La Fageda no era una empresa com les altres, cosa que personalment vaig viure amb il·lusió.
NS: Recordo que les primeres vegades que venia aquí, m’impressionava molt el camí per arribar a Mas Els Casals. No havia conegut mai cap centre especial de treball i em va agradar molt veure que les persones en situació de vulnerabilitat que treballen aquí, tenen l’oportunitat de desenvolupar-se.
Silvia Barranco: Quan vaig començar estava al Taller Dit i Fet, que s’encarregava de fer obsequis pel Banc de Sang. Aquests obsequis eren capsetes amb llavors de plantes. M’agradava moltíssim aquesta feina.
AT: M’agradaria ser un dels bons professionals i bones persones que en Cristóbal Colón, fundador, diu que calen per tirar endavant el projecte social i empresarial. Treballar i estimar La Fageda és, tal com molt bé va dir un dia l’Enrique Núñez, “abraçar una filosofia de vida”. Aquella que se centra a ajudar a les persones i en certa manera posa un contrapunt a la competència salvatge del món capitalista en el qual ens ha tocat viure.
NS: Ho valoro molt positivament. Sento que estic col·laborant a dignificar la vida de les persones, i això m’omple molt.
SB: Ara treballo a la secció de melmelades i la feina m’agrada. Rento i remeno les cassoles, tallo la fruita, pelo els tomàquets… Vaig provar de treballar a la fàbrica de làctics, però com que havia d’agafar pes, el braç em feia mal i vaig poder passar a melmelades, on estic molt millor.
AT: Seria molt bo poder treballar al Servei d’Atenció al Visitant (SAV). No hi ha responsabilitat més gran ni plaer més bonic que poder mostrar als visitants que La Fageda és un projecte sense ànim de lucre i que la seva missió és ajudar a les persones. Seria fantàstic intentar fer-los còmplices d’aquest objectiu i a la vegada, despertar-los l’estima per l’entorn natural que ens envolta. La visita ‘La Fageda en ruta’ on es toca i s’explica el bosc, és poesia.
NS: També m’agradaria treballar al SAV: atenent els visitants, servint cafès i begudes…
SB: Jo igual, voldria estar al SAV, fent la feina de la Raquel Canal, que serveix els visitants el cap de setmana.
AT: El bífidus desnatat amb un bon raig de mel de romaní.
NS: El grec natural.
SB: M’agrada tot, però el que més és la crema.
AT: És molt inspirador i una demostració que les utopies, de vegades, es fan realitat. També és una responsabilitat pels qui hem de fer possibles els 40 anys següents.
NS: L’equilibri entre la part social i la part empresarial és continu. Té molt valor que un projecte social pugui complir 40 anys.
SB: Me n’alegro molt. La Fageda ha canviat molt des que vaig començar.
AT: Voldria que es creessin molts més projectes amb la mateixa filosofia humanista, que tots arribessin a celebrar 40 anys i a influir positivament transformant la societat. M’agradaria que La Fageda fos una bandera en aquest sentit.
NS: Demanaria que aquests siguin els primers 40 anys de molts i que aquest projecte social, duri molt més temps.
SB: M’agradaria que cada dia poguéssim celebrar els 40 anys de La Fageda.
AT: Me l’imagino molt més integrat amb els diferents organismes i entitats de la Garrotxa i diversificat en tipologia de productes. També, exportador net del seu model i la seva filosofia cap a l’exterior. I finalment, com un motor d’un canvi econòmic i social.
NS: El veig seguint amb el seu propòsit: dignificar la vida de qui ho té més complicat i ajudant a les persones que tant ho necessiten.
SB: Encara més maco que ara i que hi puguin treballar més persones.
AT: És un privilegi treballar en una feina que et dona cada mes un bonus extra de salari emocional, d’estar en un entorn natural ple de corriols que mai em cansaré de redescobrir corrent o caminant i de poder-ho fer envoltat de persones úniques que fan que cada dia sigui una alegria. La pau mental que aporta no cotitza a borsa, però si ho fes, potser no la podríem pagar. I en clau d’humor, i donat que les petites coses són importants, no em puc oblidar de donar les gràcies a tot l’equip de cuina per regalar-nos el pollastre al forn amb patates. No només de filosofia viu l’home.
NS: La Fageda m’ha ajudat a créixer com a persona i a descobrir qualitats amagades, que no sabia que les tenia.
SB: A la secció de melmelades ens falta gent, perquè tenim molta feina. Això és molt bo, perquè volem posar més cassoles!
Eva Güibas, periodista. La Fageda.
