En Dut, el dia que li vam fer l’entrevista.
Per trobar el protagonista d’aquesta entrevista, acosteu-vos a l’entrada de la fàbrica, on els camions carreguen i descarreguen. El veureu anar i venir, pendent dels palets i els transpalets. En Dut Girona és el responsable d’Expedicions del nostre projecte socioempresarial. Hi treballa des de fa més d’una dècada i diu que per molts anys, ja que per a ell La Fageda és més que una feina. Nascut a Riudaura, des que es va casar viu a Olot, on la seva afició juvenil pels cotxes i les motos ha quedat totalment eclipsada per l’esport. De fet, diu que podria estar tot el dia fent esport. Precisament, avui té el dia lliure i l’hem entrevistat a la zona de Les Tries de la capital garrotxina, que coneix molt bé, com gran part de la geografia comarcal. Us imagineu per què? Doncs perquè s’hi mou sovint en bicicleta o corrent.
Acabo de descobrir que et dius Jesús. Tots et coneixem per Dut!
Dut ve de quan jo era petit. No sabia dir Jesús, em sortia Dut. I prefereixo que em digueu Dut. En general, tothom em diu així.
Dut, quant temps fa que ets a La Fageda?
Uns dotze anys.
Com va ser, que vas aterrar al projecte?
Volia fer un canvi i va sorgir l’oportunitat. Ens vam entendre amb l’Enrique… i fins avui.
Quines feines havies fet, fins aquell moment?
Durant molts anys havia estat en una altra empresa d’alimentació de La Garrotxa, Noel. Feia una feina molt similar, i alhora… diferent.
Amb 8 anys, el responsable d’Expedicions aprenia a anar en moto amb la Mobylette de la seva mare.
A La Fageda sempre has estat al departament d’Expedicions, oi?
Sí. Tot i que, amb el temps, la feina ha anat canviant.
Com resumiries la feina que fas?
M’ocupo que els camions que s’emporten els productes de La Fageda al magatzem del nostre distribuïdor surtin en bones condicions i quan toca.
La teva feina, doncs, està molt relacionada amb altres departaments, oi?
Sí, per exemple, amb Qualitat i Producció. Cal que Qualitat confirmi que el producte està en condicions i que a Producció tirin la feina endavant perquè jo tingui el producte llest.
I amb el Departament Comercial?
De manera més puntual. Per exemple, quan s’han d’enviar mostres, o quan ens diuen que hi ha un producte que és més urgent de carregar al camió.
Un Dut adolescent, amb 16 anys.
Quantes persones sou, a Expedició?
Som bàsicament tres persones, una de les quals del Centre Especial de Treball. Una persona molt professional. I també el nostre cap. A més, treballem amb els companys de Compres.
Perquè no només carregueu, sinó que també descarregueu el material que arriba, oi?
Exacte. El descarreguem, l’ordenem i l’ubiquem al lloc on toca. Som pocs però, en certs moments, hem de demanar ajuda a alguns companys.
Companys del Centre Especial de Treball?
Sí, i també de l’Empresa d’Inserció El Faig.
Com és el teu dia a dia, a La Fageda?
Doncs el meu dia a dia comença el dia abans. Perquè a la tarda-vespre ja estàs preparant els camions del dia següent. Necessites saber què s’està produint perquè ho hauràs de lliurar el dia següent. Per exemple, saps que avui fabriquen cinc o sis tipus de productes, i has de saber si alguns tenen prioritat.
Perquè marxin amb el primer camió?
Exacte. Si cap dels productes té prioritat, cap problema. Pots fer sobre la marxa. Però si algun producte té prioritat, has de mirar que estigui a punt al matí, o haver-lo preparat el dia abans a la nit, perquè hi ha un camió que ja fa el lliurament de matinada.
Quina hora és, de matinada?
La matinada vull dir que, a les 4 del matí, el camió fa el seu lliurament a l’empresa que ens distribueix els productes.
En Dut, recentment, en plena feina.
Aquesta manera de funcionar és diferent de quan vas arribar, oi?
En aquest sentit, ara és molt més fàcil. Agafes tota la fabricació i la carregues. Abans, i quan dic abans vull dir fa tot just cinc anys, havies de preparar els productes comanda per comanda. Això comportava més volum de feina, i per això érem més persones. En aquell moment la distribució la feien diferents distribuïdors. Ara està bàsicament centralitzada en un.
També ha canviat el volum de producte que fabriquem, oi? Si ara continuéssiu preparant les comandes i no pas enviant productes al distribuïdor perquè les prepari ell… encara necessitaríeu ser moltes persones més!
Ara estem fabricant al voltant d’1.800.000 pots de iogurts i postres lactis cada setmana i, si no recordo malament, quan vaig arribar, en fabricàvem uns 300.000 al trimestre. La diferència és bestial. A més, quan vaig arribar no hi havia les melmelades ni els gelats. Hem crescut moltíssim.
Què és el més complicat de la teva feina?
No hi ha res complicat. El canvi que et comentava, de preparar comandes a enviar productes al distribuïdor, va ser radical, però no va ser difícil. Va consistir a saber-nos-hi adaptar. Posar-hi ganes.
El fet que tinguis companys en risc de vulnerabilitat et fa viure La Fageda de manera especial?
Sí, lògicament és diferent. I de vegades has de tenir paciència. Però, si coneixes una mica la vida i les circumstàncies de cada persona, és molt més fàcil tenir aquesta paciència, perquè, si no, de vegades no entendries el seu comportament.
Cal, doncs, que els qui teniu responsabilitat a la part productiva us coordineu bé amb els professionals de l’Àrea Social, que coneixen molt bé les persones en situació de vulnerabilitat, oi?
Sí. Considero que és clau. Si saps les coses, és molt diferent.
Com has viscut la pandèmia a La Fageda?
Va canviar una mica la meva feina, vaig fer alguns canvis d’horaris i al principi ho teníem tot el dia ficat al cap. Ara, de vegades, encara hem de recordar als companys que siguin prudents, però crec que ja ho tenim molt més assumit tot plegat.
Més enllà de la pandèmia… Dotze anys donen per a molts moments especials. En destacaries algun de concret?
La Fageda en té molts, de moments. Un que recordo, que em va agradar molt, va ser un sopar que vam fer. Vam sortir a actuar i m’ho vaig passar molt bé.
És habitual veure’t actuar en sopars de La Fageda!
Sí, però és clar, com aquella primera vegada, cap.
Anàveu disfressats…
Jo diria que anàvem vestits diferent. De dona. Va ser la primera vegada que sortia en una actuació així, i sempre ho recordaré.
En Dut, segon per l’esquerra, el dia de l’actuació que ens comentava.
Entre les teves aficions… hi ha l’esport. M’han dit que va ser un procés gradual, aquest afició.
Abans de començar a fer esport, anava en cotxe a tot arreu. M’agraden molt els cotxes i m’havien agradat molt les motos. Però com que no disposo de temps per tot, ara escullo l’esport. Això va començar quan va néixer el meu fill. Vaig decidir canviar una mica la meva vida. Simplement, no volia ser un pare rovellat. Volia ser una persona activa, que fos capaç de jugar amb ell i de fer allò que fes falta. Vaig començar a fer esport i, mica en mica, va anar a més. I ara no sabria viure sense l’esport. Al contrari, que de vegades el meu fill em diu: ‘Ja tornes a marxar?’.
Li has encomanat l’afició?
Li agrada l’esport, però no el que a mi m’agrada, que és anar a córrer i en bici. Prefereix el futbol.
Ell ha participat al casal Les Llavors de La Fageda, oi?
Sí. Està molt bé poder anar a treballar amb ell al costat. Tu fas la teva feina, i el tens a 100 metres i s’ho està passant bé.
La finca de La Fageda permet que aquest casal estigui en un entorn privilegiat, que també ho és per a fer esport. Ho aprofites, oi?
Sí. De vegades, m’espavilo amb la feina i miro de disposar d’una estoneta per sortir a estirar les cames, desconnectar i gaudir del que tenim al nostre entorn. És un privilegi que moltes vegades no valorem. Poder sortir mitja horeta, és genial.
En mitja horeta tu ja has pujat i baixat algun turó…
Sí. Mitja hora pot donar per a molt [riu].
I després et dutxes al vestuari i a seguir. Però avui fas festa i crec que té a veure amb què demà t’has marcat una fita esportiva important.
Amb un company de La Fageda, en Ricard, anirem a practicar l’esport que ens agrada a tots dos. El repte és fer 42 quilòmetres corrent i 180 de bicicleta. És com una ironman, però sense nedar. Ho fem aquí a la Garrotxa perquè tenim el confinament comarcal.
Molta sort! I… a més de l’esport, has fet un altre canvi de vida… I ja no sé si puc preguntar-te quin iogurt de La Fageda t’agrada més.
Sí, encara en menjo… tot i que m’agradarà molt si fem productes vegetals.
En Dut, segon per l’esquerra, i en Ricard, al mig, el dia que van fer la seva particular ironman garrotxina. Per cert, ho van aconseguir! En algun tram, els van acompanyar l’Aniol, l’Esteve i l’Andreu, també companys de La Fageda.
Perquè estàs seguint una alimentació vegetariana.
Sí, més o menys des de l’any 2015. Per respecte als animals. De moment, segueixo menjant iogurts i algun formatge.
Has d’estar ben informat, per assegurar-te que ingereixes els nutrients necessaris?
Sobretot, t’has de conèixer. I crec que, això, el fet de córrer m’ho ha donat. He après bastant a conèixer-me. Corres, arribes cansat i vas veient què necessites.
O sigui, que et puc preguntar amb quin iogurt et quedes…
Amb el natural ensucrat.
I, una altra pregunta clàssica d’aquestes entrevistes: alguna altra secció de La Fageda on t’agradaria treballar?
Mmmm. Doncs no m’ho he plantejat mai, perquè estic molt bé on soc.
Doncs, anem acabant. No sé si vols afegir alguna cosa més.
M’engresquen nous projectes que venen a La Fageda, per acompanyar col·lectius de persones joves de la comarca des de la formació. No sé si és massa públic.
Suposo que aviat en sabrem més detalls. Moltes gràcies Dut.
Roser Reyner, periodista i guia de La Fageda.
