En David, als jardins de La Fageda
En David Soler és el responsable de la secció de Jardineria de La Fageda. Fa més d’un quart de segle que forma part del nostre projecte socioempresarial. De ben petit tenia una afició increïble pels trens, que més endavant va deixar pas a l’esport, i va ser l’esport que el va dur a estimar la natura. Igualment, un cometa el va dur a apassionar-se per l’univers. Té tantes aficions que no coneix l’avorriment. Hem parlat amb ell sobre la seva trajectòria i sobre la nostra secció de Jardineria, la més antiga de les que actualment tenim en marxa a La Fageda.
Com arribes a La Fageda?
Aquest 2021 farà 27 anys que hi treballo. Vaig arribar a La Fageda perquè vaig decidir estudiar jardineria.
Això no era massa habitual a l’època, oi?
No era gens habitual que una persona de La Garrotxa anés a Barcelona a estudiar jardineria.
No es podia estudiar aquí a la comarca?
Ara hi ha moltes opcions però el 1991, fa 30 anys, no era així. L’Escola Rubió i Tudurí, on vaig anar, era l’única de tota Espanya homologada en estudis de grau superior de jardineria.
Ostres.
Llavors, tenies dues opcions. O estudiar Enginyeria Agrònoma a la universitat i especialitzar-te com a paisatgista, o bé, més pràctic, fer els estudis de grau superior.
De ben petit, envoltat de verd.
I com és, que et va interessar d’estudiar jardineria?
De petit em va agradar molt practicar esports. Primer el ciclisme, on vaig estar fent uns anys de competició, i després la muntanya. Ah, i també vaig ser molt aficionat al parapent! Gràcies a la muntanya vaig estar molt en contacte amb la natura i em va interessar l’àmbit de la vegetació, la geografia i la natura en general. Em vaig sentir molt connectat amb això. Primer vaig estudiar FP d’Agropecuària a Olot i a Girona. Em va agradar i vaig treballar en una granja. Però vaig veure que tampoc era com per dedicar-m’hi.
A la ramaderia?
Sí. I llavors va ser quan vaig començar a moure tot el tema de jardineria. Vaig buscar informació i vaig dir als meus pares que volia anar a fer jardineria a Barcelona. I vaig tenir molta sort, perquè vaig entrar a l’Escola Rubió i Tudurí els anys dels Jocs Olímpics. Vam fer molts jardins.
Com a pràctica? Relacionat amb els Jocs Olímpics?
Sí, era la part d’execució de viverisme i de jardineria. De la mà de les brigades de parcs i jardins, vam arreglar jardins de Montjuïc i de la Meridiana. I, com que l’escola era l’única d’Espanya, hi havia gent de tot arreu. Perfils molt diferents. Em va obrir molt la ment.
I en acabar els estudis?
Un altre company i jo vam sol·licitar una beca de treball, que es deia Eurodissea. Ens la van concedir i ens va tocar Suïssa. Hi vam anar sense saber gaire què hi anàvem a fer! Teníem tres mesos i mig de contracte i vam estar en una zona de la Suïssa italiana, on portàvem un parc botànic. Suïssa i jardineria: va ser com avançar 20 anys de cop. També hi vaig poder volar en parapent!
Practicant parapent.
I de Suïssa, a La Fageda?
Quan vaig tornar, vaig veure un anunci al diari que deia que la Cooperativa La Fageda buscava un monitor de jardineria.
Lloc adequat, moment adequat…
Per a mi, ha sigut tot com un cercle. De petit, coneixia els jardiners de La Fageda de veure’ls al Parc Nou i havia coincidit amb ells al convent del Carme, on als inicis del projecte, la gent de La Fageda hi feia imatgeria religiosa, i quan sortíem al pati de l’escola, els vèiem. Fins i tot hi havia algun treballador que després vaig tenir a la meva brigada de jardineria! I bé, vaig contactar amb La Fageda, em van dir que demanés per l’Enrique, i ell i la Carme Jordà [cofundadora del projecte] em van fer l’entrevista.
I què tal, les primeres sensacions?
Doncs molt familiars. Bones. Al cap de quinze dies treballava en una brigada de Jardineria.
I al cap d’un temps, vas acabar sent responsable d’aquesta secció.
Quan vaig arribar, era l’any 1994 i La Fageda havia rebut l’encàrrec de fer uns enjardinaments nous al passeig de davant de l’Ajuntament d’Olot. En aquell moment, va anar bé que entrés algú que estigués format per afrontar aquest repte. Mica en mica, també vaig començar a fer tasques de gestió, com ara el contacte amb els pocs clients que teníem llavors. Tasques de gestió, de comercial, d’apuntar les hores, fer les factures, etc. L’Enrique era el meu responsable i em va anar guiant. Van passar uns quants anys, van venir èpoques econòmicament bones, vam tenir més encàrrecs, vam anar incorporant a la brigada més persones amb trastorn mental, a més de les persones amb discapacitat intel·lectual… Vam fer un salt, vam necessitar nous monitors… I un dia, l’Enrique em va dir: ‘Tú tienes que trabajar menos’.
¿’Y pensar más’?
Volia dir que anés deixant més de banda la feina física de jardiner per concentrar-me a coordinar.
En David, conversant amb alguns companys de Jardineria.
Com és, a hores d’ara, el teu dia a dia?
No és gens rutinari. De fet, no ho és per a cap de nosaltres. Però, com a responsable, tinc una feina molt important, que és la part comercial: el meu repte és aconseguir nous encàrrecs perquè la nostra gent treballi. Em cal estar al cas dels concursos públics de jardineria i presentar-hi la nostra candidatura, que això ho treballem conjuntament amb altres persones de La Fageda. I una altra part és d’organització més interna: inversions, dotar de personal les brigades, traspassar informació dels clients als treballadors, etc.
Com ho feu per afavorir que les persones en situació de vulnerabilitat se sentin bé a la feina?
Doncs mira, va arribar un punt que ja érem molts, i que tot passi per una persona, no és bo. Vam fer un canvi organitzatiu i ara hi ha dos coordinadors, l’Enric i l’Albert, que s’ocupen del contacte diari amb aquestes persones, encara que, evidentment, és un treball d’equip. Els coordinadors passen la informació als monitors de jardineria. I, des de l’àmbit sociolaboral, ens ajuden molt. M’agrada dir que, amb la nova organització, tenim un molt bon ambient.
Actualment, a més de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental, a Jardineria hi ha d’altres perfils, oi?
Són persones que estan en risc d’exclusió social per altres causes, com persones migrades o que fa temps que són a l’atur. Actualment som 41 persones, de les quals 10 no estem en situació de vulnerabilitat. Terapèuticament, Jardineria és molt rellevant.
Què aporta aquest tipus de feina a les persones?
Està demostrat que el contacte amb la natura afavoreix la salut de les persones. Quan les companyes de l’Àrea Social fan les primeres entrevistes, ja solen veure clar quines persones necessiten més una feina a l’aire lliure, en contacte amb la natura. Si no, potser no podrien seguir el ritme d’un espai tancat, d’una fàbrica, etc. A Jardineria els veus contents, plogui o faci fred.
L’equip de Jardineria, en una imatge del gener de 2020.
De fet, hi ha molta gent que no està en situació de vulnerabilitat a qui també resulta més agradable treballar en contacte amb la natura… Quins encàrrecs teniu, a dia d’avui?
Som a pràcticament tota La Garrotxa. Tenim una brigada que treballa en el manteniment del parc natural, netejant itineraris, conservant aparcaments i desbrossant o fent tallades selectives a reserves naturals. Després, el nostre client més important és l’Ajuntament d’Olot: tenim entre quatre i cinc brigades fixes i portem el 80% de les zones verdes de la ciutat. Molts barris, rotondes, la plaça Clarà, el Parc Nou, tot el centre, espais de piscines, l’estadi d’atletisme… una extensió brutal. I l’altra branca són les empreses i els altres ajuntaments. Quant a empreses, a la comarca treballem amb diverses que són importants. Quant a ajuntaments, som a la Vall d’en Bas, Argelaguer, Castellfollit… Personalment, m’agradaria arribar a la majoria d’ajuntaments de la comarca.
Esteu, doncs, oberts a ampliar el servei.
Sí. La Garrotxa té un límit en aquest sentit i, en l’àmbit de Jardineria, la part econòmica pondera molt. És un mercat molt competitiu. Si és només per preu, ho tenim més difícil. Oferim un bon servei… el projecte social… i també un preu competitiu.
Si haguessis de definir La Fageda -on, a més, vas trobar la teva companya de vida i mare dels teus fills- com la definiries?
És com l’univers. Tot està connectat. El que fa cadascú de nosaltres influeix sobre els altres. La Fageda la veig un lloc amb molt valor i ple de valors. D’una manera o altra, tots la portem a dintre. Tothom se la fa seva. Això no és casualitat, sinó que l’empremta del fundador, Cristóbal Colón, ens ha marcat molt a tots.
Parlaves de l’univers… és una de les teves passions, oi? D’on ve?
Doncs ve de quan, amb 11 anys, vaig veure el cometa Halley. Aquella imatge em va intrigar i em va obrir la ment per informar-me i llegir de temes científics. La meva família se sorprenia. I vinga llibres, i vinga nits observant el cel. L’astronomia forma part de la meva vida.
En David ha compartit la seva afició per l’astronomia amb companys i companyes de La Fageda.
I potser de la teva manera de veure-la…
Et fa valorar molt la vida. De fet, l’existència de vida la podríem considerar un miracle. Ja que trobar les condicions ideals perquè es desenvolupi la vida són moltes casualitats juntes que s’han d’acomplir. Estem formats dels mateixos àtoms que les estrelles. Podríem dir que som pols d’estrelles. I nosaltres com a grans privilegiats estem vivint aquest moment! Podem donar gràcies. En el dia a dia, de vegades ens n’oblidem. Però a mi m’ajuda, connectar amb això.
Deus haver estat atent a l’arribada a Mart de…
Sí. Del Perseverance! És una passada. De vegades, no ens posem d’acord en coses petites. I si volem, som capaços de viatjar a un planeta a milions de quilòmetres de distància. La Humanitat és bestial.
Penses que estem sols, a l’univers?
Sols segur que no… Cada vegada es descobreixen més exoplanetes, i s’estudien sistemes planetaris a l’entorn d’altres estrelles. Podem dir que estem segurs que existeix vida en alguns altres punts. El que no sabem és quin tipus de vida, i si hi ha desenvolupat vida intel·ligent.
La passió per l’astronomia l’has pogut compartir amb companys de La Fageda, oi?
Una de les coses que més em satisfà és anar a l’Observatori de Batet, on pugen les escoles i els expliquem coses sobre l’univers. I, en alguna ocasió, vam obrir portes a persones de La Fageda.
Una altra passió és la música…
Amb el confinament, m’han aparegut inquietuds a nivell artístic. La música ja és de fa temps, el meu avi era músic, i m’agrada molt. I també últimament m’he aficionat al dibuix i a escriure.
En David, a la dreta, tocant l’acordió.
No t’avorriràs gaire, el dia que et jubilis… a La Fageda?
No m’avorriré gens! Fins i tot en el confinament em faltava temps. Em considero molt jove i estic molt content i satisfet de participar a fer gran La Fageda. Això sí, la vida és tan bèstia, que no sé si un dia decidiré provar altres experiències. Ara em dedico a La Fageda i hi estic molt alineat. El que penso, faig i sento, concorden.
En qualsevol cas, com t’agradaria que sigui el futur de La Fageda?
Per a mi, és un oasi enmig del desert. Penso que no hauria de perdre aquesta essència, això que fa que siguem especials. I, al mateix temps, ens hem d’anar adaptant als reptes i canvis que la vida ens porta. Mira la pandèmia! Penso que ja s’està fent. S’hi està pensant molt.
Quins reptes creus que té La Fageda per endavant, doncs?
Reptes econòmics. Arran de la pandèmia, els qui fem una mica de comercials ja veiem que les empreses retallen o vigilen. I penso en tota la gent que queda fora. Comerços tancats, turisme, restauració… hi haurà una crisi immediata. I, més endavant, penso que a nivell social estarem anys arrossegant-ho. La Fageda, com a projecte social, és al mig d’això, i serem claus.
De tots aquests anys deus tenir molts records. És senzill explicar el més difícil i el més fantàstic?
Dels que em porta més satisfacció hi ha el record de quan érem un grup molt petit a Jardineria i, un cop l’any, dedicàvem un dia a fer una excursió. Era molt lliure. I, com que jo havia voltat bastant de jove, doncs duia els companys a llocs on havia estat. Els castells càtars, el palau de gel de Puigcerdà… Anàvem amb una furgo, mig atrotinada, jo amb vuit treballadors, molts dels quals no havien sortit ni d’Olot. I em feia pensar en la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco. Que autèntic. Havíem passat moments molt bonics. I el més difícil… Estar mesos allunyat a causa de la malatia de la meva filla. Vàrem rebre el suport de molta gent de La Fageda i ens va ajudar molt en aquells moments. També recordo moments difícils d’equip en què he hagut de prendre determinades decisions. Però bé, tot són experiències.
I els aprenentatges…?
A La Fageda m’he format professionalment, tot i els estudis. A nivell personal, vaig arribar aquí amb uns 22 anyets. Aquí he tingut persones que m’han servit de grans mestres, i gent que en principi no són mestres, o sigui que són companys en situació de vulnerabilitat, i que finalment també han estat mestres. Potser ho han estat parlant amb la mirada. Amb coses simples i profundes alhora. I… de vegades també t’he de dir que vols fer entendre coses… i no hi ha manera [riu].
En David, portant el seu fill Grau en un carretó de jardiner.
Davant les complicacions, mirar l’univers?
Exacte. Pensar en l’univers i valorar aquest fil tan prim que és la vida.
Acabem amb dues preguntes clàssiques. Quina secció o departament t’atrau, si no fossis a Jardineria?
El Departament Comercial em genera interès. Poder col·locar al mercat aquests productes tan bons que fem, crec que seria interessant.
I per últim. El teu producte preferit de La Fageda?
Bifidus amb melmelada de fruits del bosc, tot de La Fageda!
Roser Reyner, periodista i guia de La Fageda.
