Blog

De quan fa vint anys La Fageda va canviar el vestit i va començar a néixer una marca


30 novembre, 2017

La Rosa Llach, la Roser Segura, la Magda Curós i la Lourdes Juvinyà són veteranes professionals de La Fageda que en la seva memòria guarden un munt d’anècdotes i moments històrics del projecte. Hem volgut rescatar-ne un de fa vint anys, del 1997, quan La Fageda, que ja portava quatre anys elaborant iogurts, tenia un repte que preocupava al seu fundador, Cristóbal Colón, dotar al projecte d’una marca pròpia.

 

I en Cristóbal, que davant qualsevol preocupació segueix la consigna “no te preocupes, ocúpate” les feia entrar al seu despatx per demanar-los el seu parer sobre el nou vestit amb què es volia equipar els iogurts, en llenguatge marquetinià, el packaging; i dir adéu a l’antic embalatge. El nou vestit incorporava unes estovalles blanques i blaves, una vaca al costat del logotip i un concepte, el iogurt de granja. Tres elements molts visibles i sobretot, distintius.

 

La Magda i la Lourdes coincideixen en recordar que la nova proposta no les convencia especialment. “A mi, el concepte iogurt de granja em xocava una mica“ diu la Magda. I la Lourdes té molt fresca una expressió que feia servir en Cristóbal “recordo sobretot quan deia que el nou packaging faria taca als lineals dels comerços, que es veurien més els nostres iogurts, però en aquell moment a mi m’agradava més la imatge d’abans. I això de fer taca sempre m’ha quedat!” comenta mentre no pot evitar riure.

 

La memòria de la Roser es cabussa en el debat que es posava sobre la taula en relació al concepte iogurt de granja, i de com el publicista Marçal Moliné avalava de manera decidida aquesta definició per presentar-la com un important atribut de la marca. La Rosa va ser testimoni de tot el procés, i això li va servir per conèixer a fons els motius del canvi i com la Lourdes, també té present el comentari de la taca.

 

L’escena al despatx d’en Cristóbal és una més de les moltes que es van viure quan amb en Moliné i el dissenyador garrotxí Pere Gelis, es treballava per idear el nou disseny del packaging dels iogurts, en una etapa en què es començava a fer evident la necessitat de crear una marca. “Trien un vestit fet amb un dibuix d’estovalles blanques i blaves, amb la voluntat d’evocar allò natural, el camp, el passat, allò perdurable i sa. Faran aparèixer una vaca al costat del logotip i creen el concepte iogurt de granja, per destacar que no són fabricants industrials sinó que elaboren els iogurts amb la llet de les seves vaques.” Aquest fragment es pot llegir en un dels capítols del llibre La Fageda, història d’una bogeria.

 

I arriba la decisió final que sens dubte marca un abans i un després, la de triar aquest vestit. L’Enrique Núñez, un altre veterà i aleshores director de producció, corrobora els comentaris de les seves companyes “en general a la gent de la casa no els acabava de convèncer l’aposta per la nova imatge, jo la percebia com un canvi radical. Més enllà de si m’agradava o no, tot i que sí m’engrescava, confiava plenament en el criteri de Cristóbal que sol tenir el vici d’encertar-la. I així va ser, la vàrem encertar de ple, va servir per fer un salt endavant molt important.”

 

Què es volia comunicar i transmetre amb el canvi de packaging? Una idea essencial, que els iogurts s’elaboren amb la llet de les pròpies vaques, evocar ruralitat i pagesia gràcies als quadres blancs i blaus de les estovalles, i un cop al lineal dels comerços, causar allò que buscava en Cristóbal “fer taca”.  I vet aquí que el nou vestit va assolir la funció per la qual va ser ideat, l’inici de la creació d’una marca, acompanyada també, és clar, de la qualitat del producte i del seu bon sabor.
El punt d’inflexió l’evidencien els números. El 1997 la Fageda va produir 8.200.000 iogurts. Dos anys més tard, el 1999, l’Enrique tancava l’any amb una producció d’11.960.000 unitats. El creixement havia estat d’un 40%. “Anàvem de bòlit i tot quedava petit, la fàbrica, el magatzem…”

 

Des d’aleshores aquell vestit que La Fageda va estrenar fa dues dècades s’ha anat adaptant als nous temps però el sastre ha volgut que fill i agulla segueixen brodant els elements més essencials.

Actualitat  flecha_azul

Entrevista a la Júlia Gómez Nadal, de l’equip d´innovació de La Fageda

 

17-07-2018

 

Si tens mal dia, a La Fageda sempre hi ha algú de bon humor que t’ho contagia, es fàcil estar-hi alegre’. Avui posem el focus de la nostra entrevista mensual sobre una treballadora de La Fageda que sempre ha fet vida a la ciutat de Girona, concretament a Sant Narcís, al barri vell. Hi va néixer, i va passar-hi una infància i adolescència lligada sobretot als amics, la música i la…

 
Seguir llegint

La preestrena del documental Utopia Iogurt, dedicat a La Fageda, aplega mig miler de persones als cinemes d’Olot

 

17-07-2018

 

“M’ha encantat, commogut i sorprès”, “Fa 25 anys que sóc garrotxí. Coneixia el projecte de La Fageda, però mai com fins avui. Emocionant, “És diferent dels relats que hem vist fins ara sobre La Fageda. Un documental molt profund i creatiu, d’autor”; aquestes són algunes de les opinions que ahir…

 
Seguir llegint

El model de gestió sostenible de La Fageda aposta per a la reducció de residus

 

05-06-2018

 

El dia a dia de La Fageda implica el consum i la gestió d’un gran volum de recursos que cal optimitzar i racionalitzar. La nostra política de preservació del medi aposta per un model de gestió sostenible ambientalment i econòmica centrat a reduir, reciclar i reutilitzar.

 
Seguir llegint