Blog

‘Veure la seva felicitat em canvia el dia’


31 octubre, 2018

L’Elisabet Fargas Molleví té 54 anys i en fa 17 que treballa a La Fageda. Hi va entrar el 2 de març de 2001 com a monitora de torn de nit d’una de les residències que la fundació té a Olot per a les persones que necessiten viure de forma acompanyada. I des de llavors que realitza aquesta tasca i desenvolupa així la seva vocació d’atenció directa a les persones. Per a ella treballar de nit no és cap problema. Al contrari, li permet aprofitar el dia, ja que al voltant de les 9 del matí acaba la jornada.

 

Va néixer a Barcelona, a la ronda de Sant Antoni, i va residir-hi fins als 24 anys. La família li va transmetre l’estima cap a la natura fent diverses escapades de cap de setmana a la Garrotxa. Aquí va començar a teixir-hi vincles i amistats i va conèixer a una persona especial, en Joan, amb qui després es casaria. Tot plegat la va portar a traslladar la seva residència a Sant Esteve d’en Bas i a començar una nova etapa. Al principi va treballar en una llar d’infants del municipi i després va exercir d’educadora en el lleure en una casa de colònies propera a Besalú i de monitora de transport i menjador. Eren feines que no s’assemblaven gens a les que havia realitzat a Barcelona. ‘Vaig estudiar banca i secretariat i vaig treballar com a secretària però no m’omplia gens. Ho vaig fer una mica impulsada pel meu pare, que treballava en un banc’, comenta. A la Garrotxa descobreix per tant la seva vocació i ja no vol tornar a realitzar una feina de despatx.

 

L’any 2001 l’atzar fa que el seu camí es creui amb el d’una persona que havia treballat a La Fageda i a través de la qual descobreix el projecte. ‘N’havia sentit a parlar però no en sabia gaire cosa’ confessa. De seguida comença a buscar informació sobre la cooperativa i decideix provar sort i enviar-hi un currículum. ‘No buscaven a ningú però em va agradar la tasca que vaig llegir que es feia i el vaig voler enviar igualment’. Sis mesos després li va sonar el telèfon.

 

L’Elisabet, en una de les sortides de lleure de cap de setmana

 

 

Devia ser tota una sorpresa despenjar el telèfon i veure que et trucaven de La Fageda, tants dies després d’enviar la sol·licitud de feina. Ens pots explicar com va anar?
Sí, no m’ho esperava. La Dolors Falgarona, en aquell moment coordinadora de residència, em va fer l’entrevista. I els hi vaig agradar. Em van fer molt contenta, perquè tenia ganes de trobar una feina estable i que m’oferís més hores de treball de les que estava fent fins al moment. A partir de llavors treballaria a la residència El Caliu, que en aquell moment n’hi dèiem El Xino i estava ubicada en un lloc diferent de l’actual, tot i que també al centre d’Olot.

 

Començaves a treballar amb un col·lectiu de persones ben diferent del que havies atès fins al moment.
Sí, i això em cridava molt l’atenció. Vaig congeniar de seguida amb tots ells i les monitores em van ajudar moltíssim a adaptar-me. L’equip era i és fantàstic, vaig veure que la gent hi era per vocació i totes i tots teníem moltíssimes ganes d’ajudar a les persones. Vaig quedar al·lucinada perquè no havia viscut res igual. Poc a poc em vaig anar professionalitzant i al 2012 em vaig treure l’acreditació d’atenció sociosanitària. També he realitat altres cursos dins l’òrbita de La Fageda.

 

Tampoc havies treballat mai de nits?
No. Però no m’espantava gens. La idea de poder tenir tot el dia per mi em motivava molt. Fem entre 10 i 12 hores seguides depenent de si treballem en cap de setmana o no i és un torn rotatiu. Hi ha setmanes que treballo dos dies i d’altres ho faig cinc.

 

Dius que tens tot el dia per a tu però després de sortir de la feina deus necessitar dormir…
No. Sóc molt activa. Un cop desperta m’omplo del dia d’activitats i de formacions.

 

La nostra protagonista de la setmana, de petita

 

 

En què consisteix la teva feina?
Ajudo a les persones que viuen al Caliu en les activitats domèstiques bàsiques del dia a dia. I també treballo perquè puguin desenvolupar la seva autonomia al màxim. Alguns estaven acostumats que els hi fessin tot. A la residència poden aprendre a fer-se el llit, rentar-se els plats… Intento promoure els hàbits de convivència per fer que hi hagi una bona harmonia entre ells. Si hi ha algun conflicte, també sóc la responsable d’intentar resoldre’l. Hem de tenir en compte que són 13 persones convivint. Nosaltres podríem fer-ho? A vegades penso que ho porten molt i molt bé. Ser resolutiu, tenir iniciativa, paciència i empatia penso que és el més important en aquesta feina.

 

Ens podries descriure una mica el teu dia a dia?
No és una feina molt rutinària però sí que hi ha coses que es repeteixen. Faig diverses tasques, et puc resumir les més importants. Quan arribo la monitora del torn de dia em fa el traspàs i m’explica com ha anat tot. Llavors també llegeixo el diari de residència per posar-me al dia. Els dies laborables començo la jornada a les 23 h i el cap de setmana a les 21 h. Preparo l’esmorzar de l’endemà i deixo també a punt la medicació de cada persona. Reviso el rebost que no hi falti de res i organitzo la roba de dutxa per als usuaris que es renten al matí. També converso molt amb ells. Els agrada molt. I en general atenc totes les necessitats que puguin tenir. Realitzo des de suport emocional fins a ajuda en temes de tecnologia, per exemple. Normalment vaig a dormir al voltant de les 2 h del matí, després d’assegurar-me que tothom ha arribat a la residència.

 

I a quina hora et lleves?
Entre setmana a les 5.30 h perquè algunes persones han de ser a La Fageda a les 7 h per entrar a fàbrica. Assisteixo aquestes persones i després quan marxen ja vaig a despertar a la resta del grup que es pot aixecar una mica més tard. La majoria tenen bon despertar.

 

I per als que més els hi costa? Deus tenir les teves tàctiques.
Ui sí. En tinc una que és infal·lible.

 

Es pot fer pública?
Pessigolles als peus, ha ha. Un cop tothom despert faig ajuda o supervisió de dutxes. Després reviso totes les tasques que els hi toca fer com que respectin les normes d’higiene, que rentin els estris de l’esmorzar, que deixin l’habitació endreçada i amb els llençols canviats quan toqui, i que surtin degudament vestits i amb la roba adequada segons l’època de l’any.

 

Què és el que més t’agrada de la feina?
Quan puc resoldre un conflicte. I quan em marco un objectiu i aconsegueixo complir-lo. Per exemple, em proposo aconseguir que una persona es faci el llit sense jo haver-li de dir. Quan veig que ho fa, és una gran satisfacció personal.

 

L’Elisabet, durant la infància

 

 

També organitzes activitats de lleure una vegada al mes oi?
Sí, fa anys m’encarregava de les activitats de lleure al migdia, per a la gent del Centre Especial de Treball. Pujava cap a la finca cada dia. El 2012 es va acabar aquest esplai i em van proposar el lleure de caps de setmana. Faig una sortida mensual en dissabte que dura entre 12 i 14 hores i que consisteix en anar a teatre, fer rutes de muntanya o de camí de ronda, anar a concerts, sortir de nit a la discoteca, fer visites culturals, assistir a festes majors… Hi anem en Gerard Pujol i jo com a monitors i tenim dues furgonetes per donar servei a 13 persones.

 

Les sortides d’oci et deuen permetre viure’ls des d’una perspectiva ben diferent…
Sí… Quan arribo al punt de trobada i toco el clàxon perquè em vegin, venen cap a mi cantant, rient, alegres. Veure aquesta felicitat em canvia el dia. Me la transmeten. I són unes hores en què creo molts vincles amb elles i ells. No he d’estar tan pendent de la feina com a la residència i tot flueix.

 

Alguna anècdota divertida que es pugui explicar?
Sí, una del 2016. Recordo que era l’època de les obres de la fàbrica de iogurts nova. I estàvem assajant una nadala al despatx de la Carme Jordà. Ens havíem provat la disfressa de dimonis i érem cantant i ballant. De cop, vaig mirar a fora per la finestra i teníem tot un grup d’obrers mirant-nos. Què devien pensar! Va ser molt còmic.

 

Trobes a faltar Barcelona?
Encara que visqui aquí sempre m’ha quedat un vincle amb Barcelona. De tant en tant necessito baixar-hi i ara tinc l’excusa perfecta. La meva filla, que ja té 25 anys, viu allà. Ha fet el camí a la inversa que jo, de la muntanya a la ciutat, he he. M’agrada molt la ciutat però prefereixo viure aquí rodejada de natura.

 

Quins són els teus espais naturals preferits, els que t’agrada més visitar?
El Puigsacalm, el Salt del Sallent, el Salt de l’Olla. Tinc gossos i m’agrada anar-hi sovint. És el meu moment de relaxació.

 

A banda del senderisme, t’agrada fer altres activitats fora de la feina?
Sí, el ball contemporani, viatjar, el cinema, el teatre, els idiomes, cuinar, inventar plats.

 

Ah sí? Quin és l’últim plat que has creat?
Un remenat d’ou amb angula, poma, all tendre i julivert. Sofregeixo les gules juntament amb l’all, la poma i el julivert. L’all i la poma els talo ben petits. Afegeixo els ous, hi poso una mica de sal i a remenar.

 

Si la Neus llegeix això potser et voldrà contractar per cuina… [La Neus Rabionet és la responsable del servei de cuina de La Fageda]. Et veus treballant en algun altre departament?
Abans em trucaven per fer substitucions i he estat una mica a tot arreu. A la fàbrica de iogurts, al Servei de Teràpia Ocupacional [STO]… Si no estigués a residència penso que podria encaixar bé com a monitora d’STO. Tinc molt bons records de l’època en aquest departament i l’equip humà que hi treballa m’encanta. El Servei d’Atenció al Visitant[SAV] també em crida l’atenció però l’horari no tant… Serien massa caps de setmana…

 

Em consta. Quan vas començar a treballar a La Fageda t’esperaves que 17 anys després seguiries il·lusionada fent la mateixa feina?
No m’ho plantejava. Sincerament t’he de dir que en tot aquest temps no he buscat mai una altra feina. M’agrada.

 

Com definiries La Fageda en poques paraules?
És la fusió d’una empresa industrial i una de social que ofereix feina a persones amb diferents capacitats. Si és la feina adequada elles i ells donen el millor de si mateixos. Només així es poden fer les coses fantàstiques que fa La Fageda.

 

Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda

Actualitat  flecha_azul

‘Per mi és un luxe poder treballar aquí’.

 

14-11-2018

 

Entrevistem en Jesús Gil Sánchez, del departament comercial de La Fageda. El nostre protagonista d’aquesta setmana es va incorporar a l’equip de La Fageda ara fa uns cinc anys, el 2013. Ho va fer com a promotor de vendes del gelat .

 
Seguir llegint

Veure la seva felicitat em canvia el dia

 

14-11-2018

 

L’Elisabet Fargas Molleví té 54 anys i en fa 17 que treballa a La Fageda. Hi va entrar el 2 de març de 2001 com a monitora de torn de nit d’una de les residències que la fundació té a Olot per a les persones que necessiten viure de forma acompanyada.

 
Seguir llegint

Quina diferència hi ha entre un iogurt batut i un de quallat?

 

14-11-2018

 

Iogurt grec, líquid, amb sabor, ensucrat, desnatat, natural, cremós, sense lactosa… Hi ha diverses famílies i diferents tipus de iogurts. A La Fageda n’elaborem i comercialitzem una gran varietat. Voleu saber quina diferència hi ha entre ells i quines característiques té cada un?

 
Seguir llegint