Blog

La Fageda, un projecte amb sentit. Lliçó inaugural UPC.


30 setembre, 2014

Barcelona, 23 de setembre de 2014
Autoritats, senyores i senyors,
És per a mi un honor haver estat convidat a la sessió inaugural del curs acadèmic d’una universitat tan prestigiosa com la UPC. Vull entendre que els organitzadors de l’acte han pensat en mi perquè els parli del projecte de la Fageda i per això no tinc més remei que parlar d’alguns aspectes de la meva història personal.

cristobal_colon_fageda_upc

Vaig començar a treballar com aprenent a la sastreria del meu tiet Paco als 13 anys, després de la inesperada mort del meu pare… però el que a mi realment em neguitejava i em feia somiar durant la meva joventut era el misteri de la ment humana… Per què els homes tenim consciencia del bé, de l’amor, de la bellesa…? Per què tenim la certesa de la nostra mort? Tot plegat em duia a preguntar-me: com podem arribar a embogir, a perdre allò de més essencial que posseïm els essers humans, el sentit de la nostra pròpia consciència?
Aquest neguit em va dur a abandonar el món de la sastreria i a entrar a treballar com a mosso del manicomi “Las Delicias” de Saragossa i posteriorment a estudiar psicologia.
Cal situar-se en el món manicomial de principis dels 70. Es tractava d’estructures confinatòries, cel·les de càstic, patis tancats, amuntegament i misèria… Tot plegat era com un cementiri vivent. Hi veies deambular cossos vius però que havien perdut l’ànima.
En aquest lloc, més de 1.000 interns hi esmerçaven la vida sense la més mínima intimitat, sense la més mínima sensació d’individualitat. Hi passaven els dies perdent poc a poc la seva dignitat. Quelcom més semblant als camps de concentració que a una institució sanitària.
Durant 10 anys vaig treballar en diferents hospitals i institucions psiquiàtriques, amb la intenció de treure aquestes persones de la passivitat i monotonia del pati del manicomi. En aquest intent, vàrem muntar centres de laborteràpia, ja que per a mi era evident que el treball és quelcom d’essencial en el procés vital de les persones.  Però l’experiència va resultar frustrant.
cristobal_colon_fageda_upc2
La il·lusió inicial s’esvaïa al cap de pocs mesos, ja que un cop els interns havien decidit sortir del pati del manicomi… després el projecte era fals: allò que produíem no era útil per a ningú, era un subterfugi, un “com si”, anem a fer com si treballéssim. Era una activitat més pròpia de les manualitats que els nens fan a l’escola. La raó última del treball, que és fer coses útils per els demés, aquí no es realitzava. Era un treball sense sentit.
El 1981, sumit en el dubte sobre les corrents ideològiques que sustentaven la meva pràctica professional i els resultats de la mateixa, vaig decidir canviar el rumb de la meva vida. Vaig decidir posar a la pràctica la idea que tant de temps havia donat voltes en el meu cap i que m’espantava perquè em treia de la meva zona de confort… Havia arribat a la conclusió que el treball, perquè sigui rehabilitador, ha de ser un treball real, i que només es poden crear llocs de treball reals en una empresa real, fugint del “com si” de la laborteràpia.
Aleshores somiava que aquelles persones que es passejaven pel pati del manicomi fumant “Celtas cortos”, acabarien fent un treball digne i tenint un lloc en les seves famílies, formant part de la vida, del seu carrer, del seu poble.
Així és com, a finals del 1981, el Dr. Torrell (cap de psiquiatria de la Garrotxa) i jo vàrem anar a Olot per explicar als polítics, a les persones significades de la comarca, que volíem muntar una empresa amb els malalts mentals de la Garrotxa. Imagino ara aquella gent distingida rebent una persona que tot just parlava català, que deia anomenar-se “Cristóbal Colón” i que pretenia construir una empresa per als bojos de la comarca… Recordo més d’una mirada, més d’una expressió de la gent que pensava si els autèntics malalts mentals no érem pas nosaltres…
I realment era un projecte de bojos, un projecte construït a l’inrevés. Érem 14 pacients del psiquiàtric de Girona i dos psicòlegs que volíem posar en marxa una empresa, però que no sabíem en què havíem de treballar, no teníem diners i la nostra experiència era una mitjana de 15 anys de psiquiàtric.
Però teníem quelcom d’extraordinàriament poderós. No volíem tornar al manicomi.
Per tant, teníem clar que havíem de construir un projecte que donés sentit al treball i a les vides de les persones de la Garrotxa que pateixen malaltia mental o discapacitat intel·lectual. Ja que sabíem que el dolor físic no és pas comparable amb patiment de les persones amb malaltia mental, quan veuen que la seva ànima s’esberla, s’esfondra i que la societat els ignora i els estigmatitza.
La història de La Fageda és la història d’una bogeria, la història d’unes persones que lluiten cada dia per construir una organització on intentem que cadascú trobi el seu lloc en funció de les seves capacitats.
A La Fageda no hi ha discapacitats, tots tenim capacitats diferents. Sabem que tots servim per a alguna cosa, però som molt realistes i sabem que no tots servim per al mateix. Busquem l’excel·lència i defugim el paternalisme ja que estem convençuts que només tornant la responsabilitat a les persones, aquestes es poden realitzar dignament com a subjectes.
I com a mi m’agrada dir, amb aquestes premisses hem aconseguit fer “els millors iogurts del món”.
Actualment La Fageda és el segon productor de iogurts de Catalunya. El 17% de les llars catalanes consumeixen els nostres iogurts i el 75% de la població de Catalunya coneix la marca. Som prop de 300 persones a l’organització, tenim l’empresa de jardineria més gran de la Garrotxa, una fàbrica de gelats, un obrador per elaborar melmelades i 450 vaques lleteres.
* * *
L’alcalde que ens va rebre a l’Ajuntament d’Olot l’any 1981 em deia, anys més tard, que si jo hagués estudiat Econòmiques o Empresarials, mai no hauria gosat crear La Fageda. Jo espero, en canvi que us puguin dir a vosaltres, passat el temps, que sense el coneixement i la passió que us ha transmès la Universitat, mai no hauríeu fet realitat tants somnis ni hauríeu donat tant de sentit a la vostra vida.
Perquè no oblideu que el sentit de la vida és una vida amb sentit.
Moltes gràcies.
Cristóbal Colón Palasí
Vegeu conferència inaugural:

Accediu a la descripció del vídeo (obriu l'enllaç en una finestra nova)

Actualitat  flecha_azul

Entrevista a la Júlia Gómez Nadal, de l’equip d´innovació de La Fageda

 

17-07-2018

 

Si tens mal dia, a La Fageda sempre hi ha algú de bon humor que t’ho contagia, es fàcil estar-hi alegre’. Avui posem el focus de la nostra entrevista mensual sobre una treballadora de La Fageda que sempre ha fet vida a la ciutat de Girona, concretament a Sant Narcís, al barri vell. Hi va néixer, i va passar-hi una infància i adolescència lligada sobretot als amics, la música i la…

 
Seguir llegint

La preestrena del documental Utopia Iogurt, dedicat a La Fageda, aplega mig miler de persones als cinemes d’Olot

 

17-07-2018

 

“M’ha encantat, commogut i sorprès”, “Fa 25 anys que sóc garrotxí. Coneixia el projecte de La Fageda, però mai com fins avui. Emocionant, “És diferent dels relats que hem vist fins ara sobre La Fageda. Un documental molt profund i creatiu, d’autor”; aquestes són algunes de les opinions que ahir…

 
Seguir llegint

El model de gestió sostenible de La Fageda aposta per a la reducció de residus

 

05-06-2018

 

El dia a dia de La Fageda implica el consum i la gestió d’un gran volum de recursos que cal optimitzar i racionalitzar. La nostra política de preservació del medi aposta per un model de gestió sostenible ambientalment i econòmica centrat a reduir, reciclar i reutilitzar.

 
Seguir llegint