Blog

‘La Fageda és un petit món on tots ens intentem cuidar i hauria de servir d’exemple de com ha de funcionar el món global’


20 novembre, 2019

Nascuda a Olot i veïna del barri de Sant Pere Màrtir i Mas Bernat i actualment del Pla de Dalt, la protagonista d’aquesta setmana coordina els serveis d’habitatge de La Fageda. Ho fa des del 2007-2008, tot i que va començar a treballar amb nosaltres uns anys abans com a monitora de lleure els dissabtes a la tarda.

 

Dedicada des de ben jove als Esplais de la Garrotxa i a acompanyar nens i adolescents en la part del lleure, va estudiar educació social a Girona (en un primer moment havia pensat a cursar la carrera de periodisme). Un cop diplomada treballava en serveis de menjador d’escoles i també com a monitora d’esplais fins que La Fageda es va creuar en el seu camí.

 

És llavors quan s’endinsa en el món de les persones amb discapacitat i amb trastorn mental sever. ‘Mai m’ho hagués imaginat perquè sempre tenia al cap estar amb nens i joves en risc d’exclusió social, però quan el que t’agrada són les persones, en sentit ampli, no hi ha problema en fer un gir i adaptar-te a una nova situació‘, ens explica.

 

En aquests anys s’ha enamorat del projecte, ha conegut a persones de qui ha après i segueix aprenent molt, i ha aconseguit treballar per fer la vida dels residents més amable i fàcil, i segurament més feliç. Autodefinida com a poc esportista, tímida, i amant de la música, avui volem acostar-vos la figura de l’Olga Coromina Pujeu.

 

L’Olga a l’espai que coneixem com l’Hort de l’avi, a la finca El Casals

 

 

Tímida però a la vegada tenint una feina molt social. Com decideixes entrar en el món del lleure?
Doncs va ser una amiga que em va animar a entrar-hi. Ella volia entrar als esplais i ho vam fer juntes. I després de l’experiència i que m’agradés tant vaig decidir canviar i no fer periodisme sinó educació social.

 

I del lleure per joves cap al lleure per a persones amb diversitat funcional i trastorn mental.
Sí, no m’ho esperava però La Fageda em va oferir una feina més estable que les anteriors i no m’ho vaig pensar dues vegades. Al principi no tenia clar que fos el meu lloc però fixa’t, encara hi sóc.

L’Olga de petita.

 

Quina va ser la teva primera tasca?
Doncs era la monitora de lleure dels dissabtes. Recordo que quedàvem a la residència antiga de La Fageda, coneguda com El Xino. Érem un grup d’unes 25 persones.

 

I quines activitats fèieu?
Anàvem molt a donar el volt, participàvem en la rua de carnestoltes d’Olot… Recordo que un any vam anar-hi disfressats de Pippi Calzaslargas… Al principi només hi anava els dissabtes però de seguida ja va sorgir més feina. Vaig entrar a la residència que teníem al carrer Fontanella per treballar-hi durant les vacances d’aquell Nadal.

 

La teva primera feina en una residència? Com ho recordes?
Sí, no havia treballat mai en cap i tampoc tenia clar que fos una feina per a mi. A més just quan vaig entrar-hi vaig viure un moment dur per a una de les residents. Però m’adapto bé a les situacions.  Després va plegar una monitora de les antigues, la Neus, i em van oferir el seu lloc, ja fix. Allà ja vaig conèixer a la Tere Carrillo, actual monitora de fàbrica, treballàvem juntes. Em va començar a agradar molt la feina perquè aquí veiem la part més íntima de les persones, la seva essència. Al Centre Especial de Treball se’ls pot conèixer en la vessant més laboral però a la residència és on la gent treu el millor i el pitjor de cadascú. Arribes a uns nivells de confiança molts més alts i les relacions són autèntiques.

 

I de monitora cap a coordinadora del servei.
Vaig estar de monitora durant 5 anys i el 2007 hi va haver moviments en l’organigrama de l’empresa i vaig començar a coordinar els serveis d’habitatge i també feia unes hores al Servei d’Integració a la Comunitat que La Fageda acabava de crear de la mà d’en Cristóbal. Era un projecte molt inicial. El 2008 les residències i el servei de suport a la pròpia llar requerien més hores de treball i la coordinació ja m’ocupava el 100% de la jornada.

Com és el teu dia a dia a la feina com a coordinadora?
El meu dia comença sempre a La Fageda, fent feina més de despatx i de coordinació amb la resta de l’equip assistencial, sobretot amb la Dolors Falgarona, la coordinadora del Servei de Teràpia Ocupacional, ja que la majoria d’usuaris d’aquest servei també ho són de la residència. També munto els calendaris dels monitors, cosa que m’omple una part important del temps. I a la tarda vaig a les residències, al Caliu i sobretot al Cassés. Quan cal parlo amb els usuaris, amb els monitors, la cuinera…

 

A les residències hi tenim servei de cuina propi.
Sí, i penso que és molt important perquè moltes residències funcionen amb càtering. Aquí, quan arriben els residents doncs fa aquella olor de menjar, es prepara al moment. Ho valoren molt. Hi ha gent que té el costum quan arriben a la tarda d’anar a veure l’Adelina a la cuina i preguntar-li què hi ha per sopar i tenen relació amb ella. Tot és més càlid i maco.

 

Quantes persones hi viuen a cada residència?
Al Caliu n’hi ha 13, distribuïts en tres pisos. En un n’hi ha quatre, en un altre tres i en un altre sis. Al Cassés 23, distribuïdes en dos pisos. En un n’hi ha 11 i a l’altre 12. També tenim el suport a la llar, que inclou el servei a 17 domicilis.

No deu ser fàcil conviure persones tan diferents juntes.
Sempre penso que tenen més paciència ells que nosaltres. Ho fan molt bé i fan un gran esforç. A més la majoria també són usuaris del Servei de Teràpia Ocupacional i per tant també conviuen durant el dia a La Fageda durant algunes hores. Per això intento transmetre molt a l’equip que treballa en l’atenció directa, als monitors, que nosaltres tenim una funció molt important aquí i que hem de venir de bon humor i donar el millor de nosaltres. Perquè per nosaltres és un lloc de feina però per ells això és casa seva.

 

A les habitacions hi poden tenir la seva parcel·la d’intimitat.
Sí, tenim habitacions individuals i també per a dues persones. A molts els agrada dormir acompanyats i tenir un company d’habitació perquè se senten més tranquils.

 

I en quin horari s’ofereix el servei de residència?
Entre setmana de 7 a 10 del matí, per fer dutxes i vestir, i llavors ja ve el bus i el transport adaptat per anar cap a Fageda. A la tarda el servei comença a partir de les sis quan s’acaba la jornada i el taller a la finca El Casals.

Quan arriben deuen tenir ganes de descansar i estar tranquils.
Sí, alguns ja van al sofà a mirar la tele, berenem i prenem una infusió, d’altres busquen la relació amb la monitora, també hi ha qui s’haurà de dutxar, alguns van a donar el volt per aquí pel barri, a prendre alguna cosa al bar… N’hi ha que quan arriba el bus ja ni els veiem, van directes a fer el cafè per aquí al costat. És el seu moment d’estar tranquils. I a les vuit ja comença el sopar i els que ho necessiten es prenen la medicació i aviat la majoria cap a dormir. Els caps de setmana negociem les hores de tornada si els més marxosos volen sortir una miqueta a la nit.

 

I s’hi poden estar fins a alguna edat en concret o no hi ha límit?
En principi haurien de ser menors de 65 anys però per filosofia de La Fageda ens agrada que fins que la seva autonomia ho permeti puguin estar amb nosaltres, encara que superin aquesta franja d’edat. Aquí poden conviure amb menys persones que en un geriàtric, i cada dia van a La Fageda i poden estar amb persones més joves, d’altres que treballen, veuen activitat, estan en un entorn natural privilegiat, poden xerrar amb els turistes que ens visiten… Tot plegat és molt estimulant i les famílies també estan contentes que puguin estar aquí. El pas cap al geriàtric es produeix quan es perd autonomia i es perd el control de la situació. En aquestes condicions, matinar per anar cada dia a La Fageda es pot convertir en un mal de cap i no en un benefici. Sap greu però ha de ser així. Els visitem, sempre, a tots, de forma periòdica. No perden la relació amb nosaltres.

 

La majoria tenen família?
Alguns sí. Nosaltres tanquem només un sol dia cada any, que és el dia de Nadal. I així el poden passar amb la família. Sempre que vulguin també es poden veure.

 

Per què la residència és una pota tan important del projecte de La Fageda?
Per la nostra gent és bàsic, imprescindible. Hem d’acompanyar a les persones, que se sentin realment a casa, que se sentin escoltats i escoltades. Hem de fer que tots se sentin una mica com un fill únic dins d’aquesta família tan gran.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’agraden les persones. L’atenció a les persones. I que cada dia és diferent. També tot el que aprenc, i haver conegut a les meves companyes i companys de feina. Tinc la sort de tenir un equip, sobretot de les persones més antigues de la casa, que per mi són un puntal de la residència i em faciliten molt i molt la feina. I volia aprofitar aquesta entrevista per agrair-los la seva tasca. Hi ha gent amb qui sé que hi puc comptar sempre i això m’ajuda molt a anar a treballar amb més ganes.

 

I el que més satisfacció et pot donar?
Sentir que ajudes a fer una mica més feliç o fàcil la vida de la gent. Som facilitadors per fer que la vida sigui una mica més amable. La Carme Jordà sempre diu que la residència ha de ser un lloc confiable on tu puguis ser tu mateix i que algú t’escolti i et miri pel que realment ets en essència. I que cada dia alguna monitora estigui una estona només per a tu i que et miri només a tu. Tots mereixem tenir a algú que ens miri només a nosaltres en algun moment del dia.

 

Es crea molt de vincle amb les persones usuàries?
Sí, sempre amb uns límits perquè les relacions siguin sanes i saludables. Sobretot tenint en compte que hi ha monitores que hi estan un temps i després canvien de feina i si el vincle és molt fort després pot ser complicat de gestionar. Per tant s’ha de trobar la mesura justa per aconseguir una relació que no crei dependència l’un de l’altre. Però això no impedeix que hi ha persones amb qui tens molt de feeling ja d’entrada i és molt màgic. Poder riure, fer bromes amb ells, és genial. En el fons el que faig aquí és el que m’agrada fer fora de La Fageda. No m’he de disfressar de res, sinó que puc ser jo mateixa igual que ells també poder ser-ho.

 

Com definiries La Fageda?
És un petit món dins el món global on tots intentem cuidar-nos. Seria un exemple de com hauria de funcionar el món gros. Si tots ens coneguéssim més i ens intentéssim escoltar i saber qui tenim a davant potser tot aniria millor.

Des de residència esteu una mica allunyats de la part productiva però de ben segur que coneixes bé i has tastat tots els productes de la marca. Quin és el teu preferit?
El natural, l’ensucrat i la melmelada de figa.

 

Plegues a les set de la tarda… Què fa l’Olga fora de la feina? Què faràs avui quan acabis de treballar?
Avui aniré cap a casa a descansar, visc aquí al costat de la residència. Hi arribo ràpid. Abans tenia un gos i m’anava molt bé passejar el gos després de treballar perquè em servia per desconnectar i separar més la feina de la vida familiar. Els caps de setmana doncs tenint fills estic amunt i avall acompanyant-los als partits que tinguin de futbol.

 

Quines aficions tens?
Viatjar, tot i que no ho he fet massa per falta de temps. Un dels millors que he fet va ser el de Santo Domingo, fa molts anys, quan en tenia vint-i-pocs. Vam anar-hi cinc setmanes a organitzar uns campaments d’estiu. Recordo que encara no hi havia mòbils i havia de demanar que em deixessin trucar al fix de casa. Va ser una experiència dura però impressionant. Ara puc fer escapadetes de cap de setmana. Els meus fills tenen moltes ganes d’anar a Londres i jo no hi he anat mai així que potser és el nostre pròxim destí.

Veus el teu futur a La Fageda?

Hi estic feliç. I vaig a treballar contenta. Fins que això no canviï, aquí estaré.

 

Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda

Actualitat  flecha_azul

Ampliem la família dels iogurts de gustos amb els de pera i préssec

 

12-11-2019

 

Estem contents d’anunciar-vos que ampliem la família dels iogurts de gustos de La Fageda. Després d’uns mesos de proves, ja tenim a punt els nous iogurts de pera i de préssec, que s’afegeixen als de maduixa, llimona i plàtan. Com aquests tres, els iogurts de pera i préssec s’elaboren amb aromes naturals i sense colorants ni conservants.

 

 
Seguir llegint

Nous iogurts en envàs de cartró i també l’opció de comprar-ne a granel

 

04-10-2019

 

Ben aviat, durant els primers mesos de 2020, llançarem  al mercat una nova família de iogurts en envàs de cartró i en format de mig quilo.
I aquesta tardor  posem a l’abast dels consumidors l’opció de comprar a granel el nostre iogurt natural cremós.

 

 
Seguir llegint

Projecte Caminades de La Fageda: caminem i fem salut

 

17-09-2019

 

Amb l’entrada al mes de setembre, a La Fageda hem reprès el Projecte Caminades: caminem i fem salut.

 

 
Seguir llegint