Blog

Ester Campdelacreu, treballadora social: “L’acompanyament i el vincle són el pilar de la feina que fem”


28 gener, 2021

Ester Campdelacreu

L’Ester, aquesta setmana a la finca de La Fageda.

 

 

La protagonista d’aquesta entrevista fa més d’una dècada que forma part de La Fageda i és treballadora social. Apassionada de la seva professió, i també de la gastronomia multicultural i els viatges, l’Ester Campdelacreu va arribar al nostre projecte socioempresarial després de fer un canvi de vida: deixar una relació i una feina en terres barcelonines per buscar un nou lloc a les comarques de Girona.

 

Avui té una filla garrotxina que ocupa bona part del seu temps. Col·labora amb el Club Atletisme Garrotxa i, ara mateix, la seva principal afició és “viure tranquil·la i gaudir dels petits plaers de la vida lenta” que ens ha dut la pandèmia.

 

Nascuda a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), de petita l’Ester feia patinatge artístic i pensava a dedicar-s’hi, tot i que també és conscient que, des de sempre, ha tingut “esperit de cura” cap als altres.

 

D’adolescent va traslladar-se al Pirineu barceloní per un canvi de feina del seu pare i més tard va marxar a Barcelona a cursar la llicenciatura de Treball Social. En acabar la carrera, i sempre a la província de Barcelona, va treballar en un hospital i després en l’àmbit de la geriatria. Va dirigir dues residències i, després d’això… va arribar el canvi de vida que la va dur al nostre projecte socioempresarial.

 

Amb ella parlem de la professió de treballadora social, de les peculiaritats d’exercir-la a La Fageda, de moltes experiències, inclosos aquests mesos de pandèmia, i del creixement que suposa dedicar-se a establir relacions autèntiques amb les altres persones. En gran part, en això consisteix la seva feina.

 

La protagonista de l’entrevista, de ben petita.

 

 

Més d’una dècada a La Fageda segur que són un munt d’experiències intenses.

 

Sí, aquest estiu farà 11 anys… i donaria per a una sèrie d’entrevistes [riu].

 

Si anem encara una mica més enrere… Com va ser que vas decidir estudiar Treball Social?

 

Recordo que, a l’institut, ens feien uns testos per conèixer els nostres perfils, i em sortia que tenia tendència a les àrees de tipus més social. Feia COU [l’actual 2n de Batxillerat] i, de totes les carreres, la temàtica de Treball Social va ser la que em va tirar més.

 

Com definiries el Treball Social?

 

Ostres…!

 

Suposo que depèn molt del lloc on exerceixis la professió.

 

Sí. És molt diferent una treballadora social d’atenció primària, de La Fageda o d’un servei especialitzat. La missió principal és l’atenció a les persones i ajudar-les en el seu creixement. Però a cada lloc és diferent i, el que fa una treballadora social de La Fageda, no té res a veure amb cap altre lloc. Fem de tot!

 

Al centre de la imatge, l’Ester, en una actuació de patinatge artístic.

 

 

Ens ho pots explicar una mica?

 

Hi ha les tasques bàsiques, que suposen molta feina burocràtica, com per exemple la paperassa de les pensions o els tràmits amb el Centre d’Atenció per a Persones amb Discapacitat. També fem moltes tasques d’acompanyament a les persones en aspectes de la vida diària perquè, a La Fageda, la feina és el puntal des d’on comencem a treballar tots els altres aspectes de la persona, a la qual veiem com a una globalitat. I, si una persona no té una bona salut, o no té unes condicions mínimes per viure, o un bon suport familiar… això influirà en la seva feina, igual que la feina influeix en molts altres aspectes. Llavors, puc fer una visita a domicili a una persona, acompanyar-la al metge, a fer-se el DNI, o fins i tot a un judici o a la presó. El que calgui. Acompanyar i fer vincle són les nostres principals funcions…

 

El teu dia a dia, doncs, no deu ser gaire rutinari…

 

Sí que tenim reunions i aspectes molt fixes a l’agenda, però tota la resta requereix una capacitat d’improvisació brutal. I, també, de treballar sota pressió. Perquè hi ha moments de molta intensitat.

 

Imatge d’arxiu de l’Ester, a les oficines, amb la Coral Torrentó, psicòloga.

 

 

Algun exemple?

 

Moltes persones de La Fageda hi passen tota la vida. I la vida ens porta moments de tota mena. A vegades, les persones tenen crisis que requereixen de molta intervenció per part nostra. Per exemple, algú que té un problema mèdic molt greu. O persones joves amb aspectes de conducta molt intensos, que requereixen posar-hi molt de la nostra part per fer vincle. O qüestions més transversals, com quan arriba l’assemblea de La Fageda, que per organitzar-la passem tres setmanes de bogeria, i t’has de treure el barret de l’atenció a les persones per organitzar un sopar per a 600 convidats.

 

Tens raó que les treballadores socials de La Fageda sempre esteu en l’organització de tots els saraus. En el teu cas, t’hem vist d’animadora de la quina de Nadal.

 

Exacte. Al llarg d’aquests anys, em faig creus de la quantitat de coses, i tan diferents, que he arribat a fer.

 

 

 

Imatge d’arxiu d’un Nadal, on l’Ester va fer d’àngel.

 

 

Les treballadores socials esteu molt en contacte amb les psicòlogues, a La Fageda.

 

Treballem en equip i ens complementem.

 

Des del primer contacte amb les persones en situació de vulnerabilitat, oi?

 

Sí, des que algú arriba a La Fageda i demana per treballar. Fem el primer contacte, l’entrevista, conèixer la persona. És un punt molt important, perquè la persona ve amb tot de neguits, amb tot d’expectatives que no sap si són reals o no… I, a més, s’ha d’obrir a explicar la seva història. Això, de vegades, no és fàcil. És un primer contacte important, perquè comences a teixir un vincle.

 

Aquest concepte, el vincle, que has mencionat diverses vegades, entenc que és bàsic per acompanyar bé la persona.

 

L’acompanyament i el vincle són el pilar de la feina que fem. La capacitat de l’escolta real, de fer una relació autèntica. És així com comproves que es mouen les vides de les persones. Nosaltres no fem teràpia, però sí que fem intervencions terapèutiques. Quan ve algú amb un problema, no diem ‘No passa res’, no donem respostes buides. I quan la persona s’adona que, realment, vols ajudar-la i hi ets de manera incondicional, és quan pot fer un canvi. Te’n donaria mil exemples, com joves que han vingut a La Fageda i amagaven que tenien antecedents penals, o judicis pendents. I tu els dius que en parlem. I ell et diu que tindrà un judici. I li dius: ‘Jo vinc’. I et diu: ‘Això és una feina, per què m’has d’acompanyar a un judici?’

 

‘A veure si em fan fora..’.

 

Exacte. Però en el moment que la persona veu que l’escoltes, l’ajudes i hi ets per acompanyar-la… fa un clic, un clic que veus. I s’adona que això no és només una feina.

 

Parlaves de joves en risc d’exclusió social, un perfil que, quan vas començar, no formava part de La Fageda. Com ha canviat el perfil de les persones a qui ateneu?

 

El perfil que teníem quan vaig arribar eren persones amb discapacitat intel•lectual i persones amb trastorn mental. Encara que ajuntar aquests dos col•lectius és complex, la feina estava molt consolidada. Amb els anys, a la comarca han sorgit altres necessitats, i com que La Fageda és un recurs per a les persones de la comarca, ens hem hagut d’anar reinventant. Fa uns anys, vam començar a atendre joves en risc d’exclusió social, sense feina i que han deixat els estudis. Amb els joves veus un tipus de creixement diferent, i ens enriqueix, tant a nosaltres, com a les seccions on treballen. I, ara farà dos anys, vam posar en marxa El Faig de La Fageda, per a persones adultes en situacions vulnerables. Llavors, les treballadores socials, quan acompanyem totes aquestes persones, hem d’anar canviant de barret: no és el mateix tenir una conversa amb algú amb discapacitat intel•lectual, que amb algú amb un trastorn mental, que amb un jove, on pot haver-hi dinàmiques diferents, com el consum de substàncies. I ara, amb les persones del Faig, tenim altres situacions, i les treballadores socials tenim com una multipersonalitat. I això és molt complex, però és molt, molt, ric.

 

Imatge d’arxiu. L’Ester, al centre de la image, envoltada de diversos companys i companyes.

 

 

I la Covid?

 

La Covid ens ha canviat. Ens ha remogut molt.

 

Com ho heu viscut?

 

Ha sigut complicat. Recordo, el primer cap de setmana que es va declarar l’estat d’alarma, tot l’equip social, cadascú des de casa seva, pensant què faríem amb la nostra gent. Hi ha persones de risc, tant pel que fa a la seva salut física com mental. Suposava una situació que no havíem viscut mai. Des de casa, totes per telèfon, amb els ordinadors… vam pensar com ho afrontàvem. I va anar bé. Vam poder protegir molta gent, que es va quedar a casa per no estar en risc. També ens preguntàvem com mentalitzar les persones que venien a treballar, o que han anat tornant a la feina, sobre la importància de portar la mascareta. Com ho suportarien? I penso que ho han fet de 10. Porten la mascareta contínuament. Hem quedat sorpresos de la capacitat de resiliència de la gent. És veritat que no pensàvem que s’allargués tant…

 

En quin punt estem, ara?

 

Estem prou bé. Tornant de l’estiu, va haver-hi un moment que vam veure que la gent començava a estar cansada. Que la situació anava pesant. I vam veure més inestabilitat emocional i psiquiàtrica. Això ens pesa a tots, i més, a qui té més sensibilitat. De fet, et puc dir que, en dos mesos, vam fer més guàrdies que en els últims tres anys. I ara penso que estem en un moment prou tranquil. Haurem d’aguantar-ho, encara més.

 

Sí, sembla que ens queda temps… Parlant de temps, no sé si podries resumir què has après, tots aquests anys a La Fageda.

 

He après a fer moltíssimes coses. Com, el que comentava abans, organitzar esdeveniments, que no té res a veure amb el que havia estudiat a la carrera. Hem fet coses molt maques. L’espectacle de la Fura dels Baus, exposicions d’art, o els viatges del Centre Especial de Treball: organitzes un viatge turístic amb desenes de persones, i pateixes, però alhora, veus una altra faceta dels companys més enllà de la feina, i ho gaudeixes moltíssim. Imagina algú que no surt de casa mai, i vas de viatge i el veus ballant en una discoteca. És molt gratificant. I penso que, el que més he après, és el vincle i les relacions autèntiques. Quan estudies la carrera t’ensenyen tècniques de l’entrevista; hi ha una metodologia teòrica, que està molt bé… però quan ets a les trinxeres, vas aprenent moltíssim. Jo he fet entrevistes dins del cotxe, conduint, en una sala d’espera d’una consulta mèdica, en un banc de la finca o passejant pel bosc… He explotat tota la meva creativitat. Perquè, de vegades, un despatx no és el millor entorn per treballar el vincle i la confiança. He après mil maneres d’establir una relació autèntica i terapèutica. I, sobretot, això m’ha aportat molt de creixement personal.

 

Conèixer-te més…

 

Sí. Conèixer què et mou. He après molt de la Carme Jordà [cofundadora de La Fageda], de la seva capacitat d’arribar a les persones. Té una gran sensibilitat, intuïció i capacitat de filar molt prim. També he après molt de les meves companyes. De les coses que més m’ha agradat a La Fageda és el treball en equip… Nosaltres manegem molta intensitat emocional, i tenim moments de tot. Les reunions que no han sigut de caràcter formal, que ens han servit per buidar què ens passava, per riure… per plorar… Amb la Carme Jordà, he rigut fins a plorar, i he plorat fins a riure. Aquestes relacions humanes, que et permeten anar més enllà, que fan que creixis a nivell personal, són de les coses més boniques que m’ha aportat La Fageda.

 

Imatge d’arxiu. D’esquerra a dreta: l’Ester, la Tere Carrillo, la Lídia Pous i la Carme Jordà.

 

 

De vegades, els altres són un mirall de coses pròpies…

 

I estem tractant amb persones molt sensibles, amb històries de vida molt delicades, que et mouen coses per dins. Jo soc molt empàtica, i penso que la meva feina ho requereix, però alhora també em fa patir. No és tan fàcil sortir de treballar i oblidar-te de la persona.

 

Això és el més difícil de la feina?

 

Sí, desconnectar, o tenir capacitat de tallar, de tenir la teva vida quan surts d’aquí.

 

Deus tenir milions d’anècdotes.

 

Moltíssimes. Però, és clar, la majoria són de temes confidencials. Des de coses tristes, que se’t queden clavades, a coses molt divertides. Recordo el primer viatge que vaig fer amb persones de La Fageda, que era un creuer pel Mediterrani. Patíem perquè ningú es perdés i es quedés a port. I recordo que, una de les últimes nits, teníem un sopar de gala amb el capità del vaixell. Recordo persones que es van comprar vestits com si anessin de casament. I, quan vam sortir tots de les habitacions, i anàvem tots tan mudats… va ser fantàstic. Veure com les persones gaudeixen i s’emocionen… val molt la pena.

 

També, formes part del comitè d’empresa.

 

Fa un any que es va instaurar. Hi participen persones del Centre Especial de Treball i persones de moltes seccions diferents. Vam promoure una llista amb la intenció de formar un comitè amb tots els requisits legals i d’anar molt més enllà: poder participar des de la implicació, que fos enriquidor. En un any molt complicat, hem anat construint què volem ser com a comitè d’empresa. El millor d’aquest primer any ha sigut trobar-nos, compartir temps, construir relacions amb persones d’altres àrees amb qui tenim molt poc contacte… Així veus la globalitat del projecte i vas teixint relacions que, en el dia a dia, suposen més col•laboració i un treball més enfocat en la mateixa direcció.

 

Com t’agradaria que sigui el futur de La Fageda?

 

El veig com m’agradaria veure’l. M’agradaria que el projecte continuï creixent amb moderació. Un creixement ric, que millori la qualitat de vida de tots els que hi som. I que no es perdi l’essència del projecte. Penso que la capacitat de fer pinya és una de les principals coses que ha fet créixer el projecte: la gent que, en el dia a dia, hi ha posat les banyes i les ganes. Penso que això no s’ha de perdre. És el que fa que t’enganxis al projecte.

 

Sembla clar que la feina t’apassiona. Sovint a les entrevistes us preguntem quina altra feina de La Fageda us agradaria fer.

 

És que jo gaudeixo molt amb el que faig. I no sé si em veuria en un altre lloc. En tot cas, muntaria un departament nou.

 

Uau. D’àmbit social?

 

Un departament de comunicació interna especial, amb espais on la gent es pogués trobar i compartir coses de la seva feina. M’agradaria poder traslladar la passió per la meva feina a moltes altres persones del projecte, i conèixer més les altres persones. Ja s’han fet coses en aquesta línia. I penso que és la base per superar qualsevol crisi que pugui venir.

 

 

Roser Reyner

Periodista i guia de La Fageda

Actualitat  flecha_azul

Mònica Quiles, educadora social: “Si et cuides bé, podràs cuidar bé els altres”

 

21-05-2021

 

Quan l’escoltes, fa la sensació que allò que t’està explicant
és tan important que no es pot acabar de descriure amb
paraules. Potser per això defineix La Fageda com a una “caixa màgica”.

 

 
Llegir l'entrevista

L’Escola de Santa Pau reutilitza les galledes de iogurt i les converteix en testos

 

21-05-2021

 

Al menjador de l’escola pública de Santa Pau s’hi consumeix
el nostre iogurt cremós envasat en galledes de cinc quilos.
Ara, aquestes galledes s’han convertit en testos que decoren el centre.

 

 
Saber-ne més

Els iogurts líquids estrenen gust, imatge i un envàs més sostenible

 

30-04-2021

 

Els iogurts per beure milloren el gust, incorporen  sucre
de canya, tenen  una imatge que reforça més la identitat
visual de la marca i els presentem en un envàs més
sostenible pensat amb criteris d’ecodisseny.

 

 
Saber-ne més