Blog

“És una feina que no et deixa mai de sorprendre, dones i reps molt a canvi”, Anna Corcoy, educadora social de La Fageda


28 desembre, 2021

Si feu un tomb per La Fageda amb ella, veureu que desprèn afecte i tendresa, malgrat que es descriu com una persona reservada. És l’Anna Corcoy. Amb només 23 anys va entrar al nostre projecte social. Era l’any 1999, quan una Anna acabada de llicenciar, va tornar a Olot després d’estudiar psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i va creure que era un bon moment per buscar feina. Va fer pràctiques a un taller ocupacional de la gran ciutat i volia seguir aquesta línia.

 

L’Anna Corcoy, davant l’entrada del Rebost de La Fageda

 

Actualment, forma part del nostre Servei de Teràpia Ocupacional (STO), encarregant-se del Club Social, un espai que dona suport a persones en situació de vulnerabilitat que s’han jubilat, i també, del Rebost de La Fageda, una activitat que permet donar sortida a les verdures i hortalisses de l’hort de Mas Els Casals i vendre els nostres productes als treballadors de la casa. Avui l’Anna ens revela com ha viscut aquests més de 22 anys en el nostre projecte social i ens demostra que darrere de la seva prudència i saber estar, s’hi amaga una dona empàtica i humil, amb una gran estima per la seva feina.

 

  • La Fageda va ser la teva primera oportunitat laboral. Et vas seguir formant?

 

Després d’entrar a treballar a La Fageda vaig fer un postgrau online a la Fundació Pere Tarrés en discapacitat, salut mental i gent gran. Uns estudis molt més centrats en la posició que ocupava. Actualment, estic habilitada com a educadora social. Al llarg d’aquests anys he anat fent formacions relacionades amb la meva feina, com ara cursos de resolució de conflictes, treball de les emocions, comunicació augmentativa, llengua dels signes…

 

  • Un aprenentatge continu! Explica’ns com van ser els primers anys a la casa.

 

Vaig començar fent un esplai els dissabtes a l’antiga residència de La Fageda, El Xino. Hi anava gent de pròpia residència i també, del taller ocupacional. Més tard, vaig fer de zeladora i també, d’educadora a l’antiga residència Fontanella. A més, exercia de monitora de transport i d’un altre esplai als migdies a Mas Els Casals i feia acompanyaments mèdics.

 

Els primers anys de l’Anna treballant a La Fageda.

 

Al cap d’un temps, va sortir una plaça d’educador al STO, i vaig passar a formar part de l’equip. Aquesta ampliació va ser gràcies a la creació del Club Social, on fèiem activitats durant el matí i manipulats, a la tarda, és a dir, tasques que realitzàvem per a altres empreses. Per exemple, netejàvem juntes de piscines, fèiem nusos a fils que servien per penjar pernils, posàvem bombons a caixes…

 

  • Veig que parles en passat quan fas referència als manipulats. Ja no en feu?

 

Des de fa un temps, ja no fem manipulats per a empreses externes. La idea és que totes les activitats en les que participem i que ens aporten un treball terapèutic, puguin estar relacionades amb La Fageda. Per fer-ho possible, es va crear l’hort, l’espai d’etiquetatge de la fàbrica de melmelades, El Rebost i ens vam introduir en les feines de manteniment dels jardins de Mas Els Casals. També se’ns va oferir fer petites feines manipulatives per ajudar a altres seccions de La Fageda. Tots els educadors socials del STO ens vam especialitzar en unes tasques determinades i actualment, tenim un lloc més fix.

 

  • Així doncs, el STO també ha anat evolucionant, en funció dels canvis que ha anat assolint La Fageda. Com us organitzeu a hores d’ara?

 

Una part de la nostra jornada, la dediquem al treball terapèutic, i l’altra, fem activitats d’ajust personal, com ara anar a passeig o al parc d’esport, fer un taller de memòria… Ens organitzem de manera que cada educador s’encarrega d’unes activitats segons els seus gustos i destreses.

 

  • Com definiries l’equip d’educadors socials que formeu part del STO?

 

Penso que en una feina com la nostra és molt important tenir suport. L’equip del Taller Ocupacional està format per persones d’una gran qualitat humana. Sempre que he necessitat suport, l’he trobat en ells. He après i he rigut molt amb ells, i espero seguir aprenent i continuar rient. Fem molta pinya i som un equip molt maco.

 

Bona part de l’equip d’educadors socials del STO de La Fageda.

 

  • Una d’aquestes activitats és El Rebost. Com vas afrontar el repte d’encarregar-te de la seva gestió quan se’t va proposar?

 

En aquell moment em van suggerir si ho volia portar, juntament amb l’Antonio López. Més tard, s’hi va afegir la Clara Ventura. D’entrada vaig pensar que una feina de cara al públic i comercial, no feia massa per mi perquè soc una persona reservada. Però m’hi he sentit molt a gust i he tingut l’oportunitat de provar una feina que segurament no hauria fet mai. M’agrada perquè coneixes molta gent de la casa. El Rebost és una via perquè les persones del STO siguin més presents i tinguin més visibilitat.

 

  • Un projecte intern molt útil i necessari. Quina és la seva principal funció?

 

La missió del Rebost és oferir un treball real i significatiu i tancar el cercle dels productes que veiem néixer i fem créixer a l’hort. Va sorgir per donar sortida a les verdures i les hortalisses i crear un espai més de treball per a persones en situació de vulnerabilitat. És una activitat molt bonica i terapèutica. Primer, vam començar a vendre-ho al mateix hort, en una parada. Al cap d’un temps, es va decidir crear un espai dirigit als treballadors, on no només es venguessin les verdures i hortalisses, sinó que també hi poguessin trobar els productes de La Fageda: iogurts, melmelades, gelats… Així va sorgir El Rebost. Ara també oferim entrepans i cafès, venem oli d’altres productors…

 

L’Anna, a la dreta, donant suport a persones en situació de vulnerabilitat que treballen al Rebost de La Fageda.

 

  • Quines funcions realitzes al Rebost?

 

La meva feina consisteix en donar suport als seus treballadors. Tinc molta sort de treballar amb la Clara perquè ens entenem molt bé. Durant tota una setmana ella està al Club Social, on actualment hi ha 20 persones, i jo, al Rebost, i la següent setmana ho fem al revés. Les dues sabem fer les mateixes tasques i això és molt còmode per si mai alguna de nosaltres falla perquè està de vacances o malalta.

 

Ens encarreguem de distribuir les diferents feines, ajudar a les persones amb el que calgui, acompanyar-les, intentar adaptar totes les feines perquè puguin ser el màxim d’autònomes… N’hi ha que ja tenen un lloc de feina clar i definit i d’altres, venen de forma intermitent i els hem d’anar explicant el que han de fer. En total, hi ha unes 30 persones que es combinen per treballar al Rebost.

 

  • I la setmana que et toca anar al Club Social… Quines tasques realitzes?

 

Al Club Social fem petits treballs de manipulats exclusivament per La Fageda: pleguem les caixes de gelats, emboliquem fruites per la cuina, fem tasques pel Servei d’Atenció al Visitant, com ara embolicar culleretes de fusta, llibretes, punts de llibre, imants… Ara volem fer unes vaques amb paper maixé i vendre-les allà. També recollim i assequem les fulles per a les postals de Nadal que fem cada any. Combinem aquestes feines de manipulats, amb altres activitats com ara anar al parc de salut, fer un taller de cuina o de costura, etc.

 

Personalment, m’encarrego d’un dels tallers del Club Social, el de memòria. Treballem aspectes d’atenció, llenguatge, percepció i altres funcions superiors, sempre en grup i amb material de suport visual. També faig una altra activitat, el taller de la revista, amb persones del Taller Ocupacional. Fem un recull de tot el que hem fet durant l’any, expliquem les sortides, fem entrevistes… Així la gent pot ensenyar què fem als seus familiars.

 

Al mig de la fotografia, l’Anna, en una sessió lúdica de guitarra del Club Social, durant els seus primers anys a La Fageda.

 

  • Què creus que els aporta poder formar part del Rebost i del Club Social?

 

El Rebost és una activitat molt ben acceptada. Els ajuda a sentir-se part del projecte i poden relacionar-se amb molta gent. Molts companys veuen com treballen i això és un reforç positiu per a ells. Els agrada tenir tasques variades: cobrar, col·locar productes, fer cafès i entrepans, controlar les dates de consum preferent, ordenar la cambra… En el Club Social passa igual. Per exemple, quan fem les caixes de gelat, els hi portem als companys que treballen en aquesta secció i veuen que estan fent una feina necessària.

 

  • Com ho fas per afavorir que les persones en situació de vulnerabilitat se sentin bé a la feina?

 

Una cosa que he après de la Carme Jordà, cofundadora de La Fageda, és la importància del vincle. Si ets capaç d’establir un vincle basat en l’afecte, el respecte i la confiança, tens molt guanyat per poder acompanyar a aquella persona. És molt important l’escolta activa i trobar moments per si et volen explicar alguna cosa. Pel que fa als treballs, s’ha de facilitar que estigui tot adaptat i personalitzat. Cada persona és diferent.

 

La Carme Jordà, al centre de la foto, acompanyada de l’Anna i d’altres educadores socials, així com persones que treballen a la casa. A la dreta, en Cristóbal Colón, president de La Fageda.

 

  • Imagino que deu ser una feina molt enriquidora. Què és el que més t’agrada?

 

És una feina que pots ensenyar mentre aprens, que acompanyes, però et sents acompanyat, que no et deixa mai de sorprendre i que dones, però també reps molt a canvi.

 

  • Més de dues dècades a La Fageda. Es diu ràpid! Segur que tens un munt d’anècdotes i moments feliços per explicar-nos.

 

Tant treballadors, com familiars de La Fageda, ens confonen o es pensen que som germanes bessones amb una companya, la Montse Masmitja. Fa molta gràcia perquè de vegades quan em diuen Montse, ja els hi segueixo el fil. Ja m’hi he acostumat, ha, ha! Pel que fa als moments, em quedaria amb petits instants que per a mi són importants. Per exemple, quan només de veure’m en Mariano ja m’abraça, quan veus que en Carlos ha pogut trobar un lloc de feina que li agrada o quan en Joan em regala un retrat.

 

  • Has pogut conèixer moltes persones… Què t’ha aportat La Fageda en l’àmbit personal i d’aprenentatge?

 

He vist moltes històries de superació personal, persones que tenen limitacions físiques importants o malalties mentals que els incapaciten, però que poden portar una vida plena.

 

  • Què és per a tu La Fageda?

 

És un projecte social que utilitza el treball –real i significatiu- com un element rehabilitador per a les persones, amb l’objectiu d’integrar-se a la societat i recuperar la seva autoestima. El que m’ha sorprès més de La Fageda és que es crea com a projecte social per donar una sortida laboral a persones amb unes capacitats diferents i que no només s’aconsegueix, sinó que també resulta ser competitiu, d’èxit i amb productes de qualitat.

 

  • Si no estiguessis al STO, on t’agradaria treballar?

 

Si hagués de triar, m’agradaria treballar en temes de formació o de salut mental.

 

  • Acabem de conèixer l’Anna en el seu entorn de treball, però què és el que t’agrada fer quan acaba la jornada laboral?

 

Llegir, anar a passeig, conèixer llocs nous… Estem intentant fer el camí de ronda per etapes i a més a més, m’agrada anar d’excursió per la Garrotxa. Gaudeixo passant temps amb la meva família, cuinant i menjant.

 

L’Anna, amb la seva família, en una excursió.

 

  • Així que ets una cuinetes! Quina és la teva recepta preferida?

 

Vaig inventant amb la Thermomix, sobretot en postres. Cada dissabte, el meu fill petit, li agrada que faci alguna cosa per esmorzar: crepes, magdalenes, gofres… També faig pastissos d’aniversari i els personalitzo. Personalment, m’agrada el flam de mascarpone.

 

El seu marit i els seus dos fills, durant la celebració d’un aniversari.

 

  • Una amant de la lectura com tu, quin llibre ens recomanaria?

 

M’agrada molt la novel·la històrica o negre. Soc una fan incondicional de Carlos Ruiz Zafón, no he trobat ningú que escrigui com ell. Si he de triar un llibre, escolliria l’Ombra del Vent. També recomano La Bestia, escrit sota el pseudònim de Carmen Mola.

 

  • I la pregunta estrella… Quin és el teu producte favorit de La Fageda?

 

El iogurt natural ensucrat, la crema de vainilla i el gelat de iogurt.

 

  • L’any 2022 celebrem els nostres 40 anys. Com augures el futur de La Fageda?

 

He vist com La Fageda ha anat canviant. Crec que s’ha sabut adaptar a les necessitats, sense perdre la mirada cap a les persones que atenem. De cara al futur, crec que s’anirà trobant amb nous reptes i això farà que vagi creixent. A hores d’ara, em costa imaginar-me jubilada… Però sí que m’imagino treballant aquí en un futur.

 

Eva Güibas, periodista. La Fageda.

Actualitat  flecha_azul

Mònica Quiles, educadora social: “Si et cuides bé, podràs cuidar bé els altres”

 

21-05-2021

 

Quan l’escoltes, fa la sensació que allò que t’està explicant
és tan important que no es pot acabar de descriure amb
paraules. Potser per això defineix La Fageda com a una “caixa màgica”.

 

 
Llegir l'entrevista

L’Escola de Santa Pau reutilitza les galledes de iogurt i les converteix en testos

 

21-05-2021

 

Al menjador de l’escola pública de Santa Pau s’hi consumeix
el nostre iogurt cremós envasat en galledes de cinc quilos.
Ara, aquestes galledes s’han convertit en testos que decoren el centre.

 

 
Saber-ne més

Els iogurts líquids estrenen gust, imatge i un envàs més sostenible

 

30-04-2021

 

Els iogurts per beure milloren el gust, incorporen  sucre
de canya, tenen  una imatge que reforça més la identitat
visual de la marca i els presentem en un envàs més
sostenible pensat amb criteris d’ecodisseny.

 

 
Saber-ne més