Blog

En Quim Castañer, un artista a l’obrador de melmelades


16 novembre, 2018

És un dels veterans de La Fageda. Ja fa 10 anys que hi treballa i des del 2008 ha passat per diferents seccions, com la de jardineria i la fàbrica de iogurts. Actualment forma part de l’equip que elabora les melmelades i la seva missió consisteix en preparar la matèria primera: la fruita i la verdura. Quan les peces arriben senceres, s’encarrega de rentar-les i trinxar-les, entre altres tasques. La seva jornada comença ben d’hora al matí i acaba a quarts de dues de la tarda. Però en Quim Castañer no és només un ‘artista’ de les melmelades amb el seu treball manual…

 

Al seu poble natal, Sant Esteve d’en Bas, destaca per les seves habilitats artesanes en un altre àmbit i ha rebut diferents distincions i reconeixements per aquesta feina. Quina és la veritable passió del nostre protagonista? Avui ens proposem conèixer millor en Quim més enllà de la seva faceta professional.

 

Per fer-ho em desplaço fins a casa seva, al bell mig de Sant Esteve d’en Bas. Em rep a casa seva, amb els braços oberts i la seva amabilitat i bon tracte habituals. Una gran obra d’art presideix el vestíbul principal de la casa: un quadre amb relleu fet de fusta i tot treballat a mà. Espectacular, no hi falta el més mínim detall. Representa l’arribada d’un tren a l’antiga estació d’Olot. ‘Hi he dedicat unes 200 hores de feina‘, explica, mentre embadalit,miro la seva obra. Efectivament, la gran passió d’en Quim és el treball amb la fusta, els quadres de relleu i l’escultura.

 

En Quim, treballant al seu obrador

 

 

Pugem al primer pis, hi ha les habitacions, la cuina i la sala d’estar. Em reben els seus pares, que a partir d’ara m’acompanyaran durant una part de la visita. Tots tres m’ensenyen el passadís, decorat amb les obres de l’artista. També al menjador i a les habitacions hi llueixen els relleus de fusta. La seva habitació és un autèntic museu ple d’escultures. N’agafa una de gairebé un metre i me l’acosta. Cada vegada em sento més impressionat de la perfecció que arriben a assolir les obres. Entrem en una saleta que fa les funcions de magatzem de les peces perquè per motius d’espai no poden estar exposades. Relleus d’animals, de plantes, dels signes del zodíac, desenes de quadres molt treballats romanen en una calaixera sota un ordre escrupolós. Mentre me’ls ensenya, la mare se’l mira amb orgull i subratlla les hores de treball i dedicació que hi ha al darrera.

 

Li pregunto pels inicis i així saber en quin moment li neix aquesta passió. ‘Els meus pares tenien una fleca i pastisseria aquí al poble. I jo, de més jovenet, era l’encarregat de repartir el pa entre els veïns. Cada dia passava per davant de casa d’un artesà de la fusta, un ebenista, i m’anava picant la curiositat. Un dia vaig decidir entrar a saludar-lo i li vaig demanar que m’expliqués com feina la seva feina. Em va encantar, vaig veure les seves obres penjades a la paret. Li vaig dir si em podia ensenyar a treballar la fusta, i a partir de llavors vaig començar a anar al seu taller a les tardes‘.

 

Algun dels seus quadres amb relleu

 

 

La seva afició per l’art va anar a més i el 1993 es va apuntar a classes de pintura i escultura amb la Carmina Gibert, una artista local. Va començar fent quadres d’un sol relleu i després es va anar complicant, fins a arribar a convertir-se en un expert amb obres de dos i tres relleus. Fent memòria, ens reconeix que ja a l’escola, de ben petit, els treballs manuals de les classes de plàstica li anaven molt bé, i que a la pastisseria es divertia molt fent relleus i figures amb la xocolata.

 

En demanar-li a quin lloc fa tot aquestes peces, em convida a pujar al pis de dalt. Quan hi arribem, veig un gran obrador, una sala plena d’eines perfectament ordenades. Hi entra molta llum, és un espai especialment acollidor. Hi regna el silenci. M’acosto a la finestra i… quines vistes! El poble de Sant Esteve i, al fons, imponent, el Puigsacalm i la Serralada Transversal. Que inspirador!

 

Els esbossos del seu nou treball, l’escultura d’un gos assegut sobre les potes del darrera

 

 

Sobre la taula de treball hi té uns dibuixos. Explica que és la nova peça que està treballant. ‘Serà una escultura nova, estic esperant que m’arribi el bloc de fusta per començar-hi a fer feina‘. Tinc moltes ganes de veure com treballa i li demano una petita demostració. Agafa un trosset de fusta, el subjecta a la taula, i el comença a buidar. ‘Per fer un relleu, el que s’ha de fer primer és dibuixar el que vols representar. Jo faig un dibuix en petit i m’ho estudio mentalment. Després agafo la fusta i la començo a buidar. Depèn dels relleus que hi hagi hi haurà més feina o menys. Hi ha vegades que per una sola peça necessito utilitzar 55 eines diferents‘.

 

Algunes de les eines de l’obrador

 

 

D’eines, l’obrador n’és ple, i ens explica que de mica en mica se les ha anat comprant. La seva dedicació a la fusta és absoluta i la seva tècnica hipnotitza. Em quedaria una bona estona mirant com treballa, però no el vull desconcentrar. Segons em diu, quan marxi posarà música i s’evadirà de tot. ‘Treballar la fusta em relaxa, ho faig cada dia un parell d’hores… I el cap de setmana més. És el meu espai d’esbarjo… No tinc cap pressa per acabar la feina però quan ho faig tinc un sentiment que és difícil d’explicar. És com quan estàs enamorat‘. Ho transmet, en Quim s’estima el que fa.

 

 
 

Víctor de Paz
Periodista i Guia de La Fageda

Actualitat  flecha_azul

‘Per mi és un luxe poder treballar aquí’.

 

14-11-2018

 

Entrevistem en Jesús Gil Sánchez, del departament comercial de La Fageda. El nostre protagonista d’aquesta setmana es va incorporar a l’equip de La Fageda ara fa uns cinc anys, el 2013. Ho va fer com a promotor de vendes del gelat .

 
Seguir llegint

Veure la seva felicitat em canvia el dia

 

14-11-2018

 

L’Elisabet Fargas Molleví té 54 anys i en fa 17 que treballa a La Fageda. Hi va entrar el 2 de març de 2001 com a monitora de torn de nit d’una de les residències que la fundació té a Olot per a les persones que necessiten viure de forma acompanyada.

 
Seguir llegint

Quina diferència hi ha entre un iogurt batut i un de quallat?

 

14-11-2018

 

Iogurt grec, líquid, amb sabor, ensucrat, desnatat, natural, cremós, sense lactosa… Hi ha diverses famílies i diferents tipus de iogurts. A La Fageda n’elaborem i comercialitzem una gran varietat. Voleu saber quina diferència hi ha entre ells i quines característiques té cada un?

 
Seguir llegint