Blog

Dolors Falgarona: “Fa 25 anys que treballo a La Fageda i segueixo aprenent coses cada dia”


30 juliol, 2019

La protagonista d’avui a la nostra secció de l’entrevista fa un bon grapat d’anys que treballa amb nosaltres. En concret 25 i en l’última assemblea va rebre un reconeixement per la seva llarga trajectòria. Amant de la natura i veïna de Santa Pau de tota la vida -ara de la urbanització Ca la Guapa, també dins el municipi- sempre s’ha sentit atreta per l’esport i sobretot al cros.

 

Casada i amb dos fills, li encanten els gossos – en té dos- i  passejar amb ells pel bosc. El té a prop, a només un parell de minuts de casa. És molt familiar però també es reserva els seus moments per estar sola i treballar l’autoconeixement. Escriu relats curts i sovint també poesia, la qual il·lustra. Potser algun dia la veieu amb el seu estoig de colors i la llibreta. Quan pot, també viatja amb la família, i un dels últims destins escollits ha estat el País Basc.

 

De petita ja coneixia el projecte social de La Fageda perquè el seu tiet va ser un dels primers masovers de la finca i sovint el venia a visitar. Aquest va ser un dels motius que van fer que s’interessés d’adolescent, pel món de les persones amb discapacitat intel·lectual. Llavors va estudiar pedagogia terapèutica -actualment reconvertida a psicopedagogia- i en acabar, va rebre una oferta de monitora de lleure, i més tard una altra per substituir la vacant d’un monitor del Servei de Teràpia Ocupacional. Semblava que la seva estada a La Fageda era qüestió de mesos, però aquí segueix, més de 25 anys després, com a responsable dels serveis d’atenció diürna.

 

 

Si ens acompanyeu, us convidem a conèixer una mica més a la Dolors Falgarona Coll, de 49 anys.

Ara treballes i vius al municipi de Santa Pau. Tota una vida lligada al poble.
De petita ja vivia al nucli antic, al costat del castell. El meu pare és d’Argelaguer i la mare de Santa Pau. Vaig anar a l’escola del poble, érem molt pocs nens, una escola rural. Amb les amigues jugàvem a bàsquet a les tardes i també em vaig començar a aficionar al cros. Tinc molt bon record de la infància a Santa Pau.

 

El canvi cap a la gran ciutat per anar a estudiar devia ser una gran aventura.
Imagina’t! Sortir del poble va ser un canvi molt brusc. Vaig anar a estudiar a Barcelona. Vivia amb uns amics de la Garrotxa i teníem una companya que venia d’Erasmus. La veritat és que em va agradar bastant el bullici de la ciutat.

 

Però no tant com per quedar-t’hi després d’acabar la carrera.
No, m’atrau massa la Garrotxa i sobretot Santa Pau. I de seguida ja vaig rebre l’oferta per treballar a la cooperativa.

 

Vas dubtar molt a l’hora d’escollir el teu camí professional?
M’agrada molt la prehistòria i la història i dubtava entre arqueologia i entrar al ram de l’educació. Vaig començar estudiant pedagogia terapèutica a la Universitat Autònoma de Barcelona i amb totes les optatives d’història. A mesura que vaig anar avançant em vaig decantar cap a l’educació i l’atenció a les persones amb diversitat funcional. Vaig fer unes pràctiques a l’Escola d’educació especial Joan XXIII i vaig veure que aquell seria el meu camí.

 

I cap a La Fageda.
Sí, va ser la meva primera feina important després de la universitat. Bé, i l’única. De petita ja coneixia el projecte perquè hi tenia el tiet treballant. Va ser el primer masover de la finca. Ens portàvem 10 anys i per mi era com un germà gran. El venia a veure a ell i als seus gossos, i passejàvem.

En quina secció estaves?
Vaig entrar com a monitora de lleure, per les activitats del migdia. Abans el funcionament era força diferent. També participava en el servei de transport. Era l’any 1993. Després, l’octubre de 1994 ja em van oferir una plaça al Servei de Teràpia Ocupacional. Eren moments de canvi pel projecte i jo substituïa un monitor. Havien de ser uns mesos, però aquí estic. Em van anar renovant el contracte fins a ser indefinida.

Una imatge dels primers anys de la Dolors a La Fageda

 

Bons records?
Sí, va ser una etapa molt bonica. A més jo era pràcticament una adolescent, tenia 23 anys. Érem com una gran família. Fèiem tot el que calia, ajudant a altres departaments que ho necessitaven. Anàvem a carregar els tràilers de plantes, quan teníem el viver, o de iogurts; preparàvem el material per anar a promocionar el iogurt a fires… També recordo que abans d’estar a ocupacional vaig estar de monitora a paqueteria, en un edifici que n’hi dèiem la Sibèria, a Sant Roc, un barri d’Olot. Els divendres anàvem a dinar, celebràvem els aniversaris de la gent… era molt maco.

 

I de monitora a coordinadora del servei.
L’any 2000 em proposen entrar a la direcció tècnica de l’equip d’ocupacional. Vaig començar a treballar juntament amb la Carme Jordà. Després del moviment de l’Antonio López cap a una altra secció, també vaig ser durant uns anys la responsable dels serveis d’habitatge. L’any 2007, dins un procés d’especialització i professionalització, va entrar l’Olga com a coordinadora d’habitatge i jo em vaig quedar amb l’àrea d’atenció diürna.

 

Com descriuries la teva feina actual?
Com a responsable d’Ocupacional, coordino i m’ocupo que el servei funcioni. La meva missió és que les persones estiguin ben ateses, amb les seves necessitats cobertes, i que se sentin realitzades fent activitats amb sentits. S’han de sentir útils, ben cuidats. Vetllem una mica per a tot, per a la seva alimentació, la higiene, la salut, el benestar emocional. És una tasca global, transversal. També coordino a l’equip de monitors.

Cada dia deu ser ben diferent.
Sí, hi ha una rutina estructural però no és gens monòtona. No m’he avorrit mai. Comencem a treballar a les 9, fent una petita reunió operativa per  coordinar l’equip i decidir les tasques que farem. Llavors quan els equips es posen a treballar jo aprofito per fer feines administratives, rebre visites, entrevistar als nois del servei per posar al dia el seu programa individual… També vaig passant per la botiga, l’hivernacle, melmelades, per fer un seguiment de com funciona tot. Treballo de manera coordinada amb la treballadora social, la Tània, i amb la responsable d’habitatge, l’Olga. El dia a dia està ple de petites coses.

Amb companys al Firal d’Olot durant una diada de Sant Jordi

Ja que parles de la botiga i l’hivernacle, ens podries explicar els canvis i les millores del servei durant l’últim any?
Sí, hem canviat l’estructura en essència del servei. Ha estat tot un repte, i a poc a poc ho estem aconseguint. Se’ns ha proposat la posada en marxa de l’hivernacle i de la botiga i, mai millor dit, està donant els seus fruits. Tenim molt per aprendre, però anem endavant. També hem assumit el repte d’etiquetar les melmelades de La Fageda. Tot plegat ha suposat entrar en una nova dimensió i estem descobrint noves capacitats de les persones. A part de les noves activitats, també volem un Servei Ocupacional que pugui oferir una mirada més transversal, posant més el focus en la persona i no tant en el diagnòstic. Els serveis d’estimulació cognitiva, de logopèdia, d’esport i de salut estaran ara plantejats tant per a persones d’STO com del Centre Especial de Treball [CET].

 

Quins beneficis poden aportar les noves activitats a les persones?
Se senten molt útils. Fan tasques i saben que són imprescindibles, que sense ells no es poden fer. Hi ha una millora clara de l’autoestima. Hi ha dies de tot, però a poc a poc es van acostumant al nou ritme. En el cas dels hivernacles, els hi agrada molt el contacte amb la natura.

 

Quants usuaris té el servei?
En atenció diürna atenem a 72 persones. I de professionals som sis monitors, una treballadora social, jo com a responsable, i la persona que fa de gerent de tota l’àrea.

 

Com has viscut tota aquesta evolució en els 25 anys de servei a La Fageda?
Sempre dic que he crescut a La Fageda. Cada dia aprenc coses. Segurament si hagués deixat d’aprendre, ja no estaria aquí. A més la dinàmica de la feina és molt variada i gens monòtona. Sí que és veritat que no té res a veure La Fageda d’ara amb la de quan vaig començar. Però jo no penso que els temps antics fossin millors, sempre hi he estat bé, ara també. He tingut la sort de treballar amb grans persones i d’aprendre molt de totes elles. No puc anomenar a tothom però per exemple amb la Carme Jordà m’he enriquit molt. I per mi ha estat tota una mestra, realment és de qui he après moltíssim. També amb en Cristóbal. I l’Enrique Núñez ha set una persona que sempre m’ha donat suport i  tenir un gran amic a la feina està molt bé.

Algun altre departament et crida l’atenció?
El Servei d’Atenció al Visitant. M’agraden molt les persones i allà s’hi està molt en contacte. I es pot explicar amb orgull aquest gran projecte. Seria un lloc on hi podria treballar. Tinc molta curiositat pels departaments que no conec. Ara n’hi ha molts de nous, com el de compres, i a vegades quan veig algú que hi treballa l’interrogo perquè m’expliqui com funciona. Es tracten temes de producte, allunyats del que tractem nosaltres. Però és important que coneguem La Fageda en el seu conjunt.

 

De tots els productes de Fageda, amb quin et quedes?
Fa anys que sóc vegana i no menjo gairebé mai iogurts. Potser la meva preferida era la crema de xocolata. Tampoc sóc molt de dolç, però la melmelada de taronja amarga m’encantava. Intento convèncer a la Maria Güell [responsable de la secció de melmelades] perquè la repesquem i la tornem a fer.

 

Ja deixant de banda la feina, sé que t’agrada el cros. Segueixes competint?
No, sóc molt competitiva, però em lesionava molt. Ara ho faig però amb més calma. També m’agraden altres activitats més tranquil·les. Llegeixo novel·la històrica, fantàstica, literatura japonesa, i sóc una devoradora de novel·la negra. M’apassiona la natura, fer passejades sola pel bosc o sempre amb les meves gosses… Connectar amb mi mateixa aprofitant aquest entorn natural tan bonic que tenim.

Amb companys de Fageda participant en una cursa

La fageda d’en Jordà és el teu espai de connexió amb la natura?
Sí, m’agrada molt, tot l’any. Però sobretot a l’hivern. A la tardor hi ha massa gent… També m’agrada la zona de les ermites del Corb, la zona volcànica del Croscat, la d Santa Margarida, i la Serra de Finestres. Fora de la Garrotxa, també sóc molt de mar. Sovint marxem amb la família cap a l’Alt Empordà, a Cap de Creus, Cadaqués, Garbet…

 

Ara escric relats curts i poesia, i els il·lustro. El dibuix m’atrau molt.

 

Tot el viscut a La Fageda no és precisament un relat curt. I que ho segueixis gaudint molt més temps. Bon estiu.

 

Víctor de Paz, periodista i guia de La Fageda

 

 

Actualitat  flecha_azul

Vols ser el millor gelater de l’estiu?

 

10-07-2019

 

 

Presentem “El Gelater”, el nou joc de cartes de La Fageda.

 

 
Descarregar el joc

El prestigiós The Arbinger Institute (USA) concedeix a La Fageda el premi “Canviant la mirada del món”

 

02-07-2019

 

El guardó l’ha recollit el president de La Fageda, Cristóbal Colón, en un acte que ha tingut lloc a Salt Lake City.

 
Seguir llegint

El iogurt natural sense lactosa, tindrà textura cremosa i incorpora el color morat

 

26-06-2019

 

El canvi a textura cremosa respon a la nostra voluntat de millorar la qualitat organolèptica d’aquest producte que tenim al mercat des de fa 3 anys i ha comportat una nova formulació.

 
Seguir llegint