Allà al cel tots som iguals. Crònica de l’espectacle “Teixint Vides”, Olot 2016

Treballadors de La Fageda van obrir el festival Lluèrnia amb un espectacular muntatge titulat Teixint Vides. Un impressionant espectacle aeri on hi van participar més de 40 persones, basat en l’obra Dreams de La Fura del Baus.

El passat dissabte vam assistir a la culminació d’una experiència que va començar abans de l’estiu i que ha estat potser una de les fites més importants de La Fageda pel que fa a crear xarxa humana en tots els sentits. Durant tota la jornada els habitants d’Olot i de la comarca ens van mostrar els lligams invisibles que ens uneixen: l’amistat, l’amor, l’esforç i la superació.

El dia D, dissabte, era molt important perquè era el dia que es feien els assajos reals i per tant la primera vegada que ens alçaríem a 40 metres d’alçada. Fins aleshores, portàvem dos mesos assajant coreografies des de terra, en uns locals cedits per l’Espai Jove d’Olot.

Quan a les 9 del matí vam arribar al Firalet d’Olot, la grua ja estava plantada allà al mig, i tots vam pensar que “ara sí, això va de debò”. I llavors va començar tota l’emoció,  un in crescendo de sensacions fins que a les 8 del vespre es va alçar la xarxa humana.

El primer assaig va ser a les 11 del matí davant la mirada atònita dels ciutadans d’Olot. N’hi va haver un altre abans de dinar i un últim a les 16 hores. L’equipament dels 42 treballadors es guardava en una de les sales del teatre, tancada a clau i forrallat, perquè dels arnesos en depenia la seguretat allà dalt.

El que va passar dissabte al vespre va ser increïble i inoblidable. A dos quarts de vuit, mitja hora abans de l’aixecada de la grua, des de diferents punts d’Olot partien els voluntaris, la gent que feia la coreografia a peu de terra i els 42 actors, treballadors de La Fageda tots ells, que pujarien a la grua. Aleshores travessaven enmig de la gent, com cucs blancs, que anaven per la ciutat enfosquida (penseu que durant el festival Lluèrnia, dins el qual tenia lloc aquest espectacle, la ciutat es quedava a les fosques). A mesura que totes aquestes persones anaven arribant al centre, a la confluència del Firalet d’Olot on hi havia la grua, tots els carrers adjacents s’omplien de gent, tantíssima gent, que feien inaccessibles els accessos a la zona.

Durant el dia D també ens va acompanyar la cantant Marina Rossell, que des d’un balcó va representar diferents cançons. Cançons bellíssimes que van aconseguir crear una expectació i un silenci al voltant de l’espectacle, que van ser molt importants.

I va arribar el moment àlgid de l’elevació de la xarxa humana. La gent, així que va veure que s’alçaven els treballadors de La Fageda penjats de les cadenes del seu torn del cim de la grua, va començar a esclatar i aplaudir. De manera que els que ho van viure des de dalt expliquen la seva emoció en veure que tota la ciutat d’Olot els aplaudia, aquest va ser un moment molt intens per a ells.  Amb la ciutat a les fosques, va iniciar-se la coreografia de la Fura del Baus, acompanyada d’una música ad hoc molt potent,  que va captar totes les mirades que durant 10 minuts van estar fitades sobre la grua.

Un altre moment àlgid de l’aixecada de la xarxa humana va ser quan els actors van tirar confeti des de dalt, des de 40 metres. Penseu en els confetis, els flaixos de llum, la lluna al darrera… Era un postal idílica i una magnífica experiència de superació de reptes personals i de fer realitat els somnis col·lectius.

De dia i de nit, encara dura la dolça ressaca! Gràcies de tot cor a tots per ser-hi.